Aquesta sortida la vam fer a dues mans. Jo mateix la preparava i el Pere Mansilla feia de guia. I així va ser.

Sortim de Barcelona amb més o menys puntualitat. Durant les quasi dues hores i mitja que va durar el viatge miràvem el cel: per ací està nuvol, per allà sembla que s’escampa… La gent preguntava que quin temps havíem encarregat. “Pluja, que és el més segur”, va ser la resposta.

Esmorzem a Rasquera. Hi ha qui aprofita per comprar els pastisset típics.

Un cop davant l’antic convent-hospital de sang-balneari-embotelladora d’aigua et fas diverses preguntes: Com pot estar d’aquesta manera? Els de l’embotelladora ja han assecat les fonts d'aigües curatives que tenien fama i han marxat? Que en pensen fer? És un bon lloc tranquil de descans però que faran sense aigua?...

Els 23 participants, que no els ha aturat la possible pluja, ens posem en marxa mirant més el cel que no pas les pedres que trepitgem.

L’itinerari pensat és resseguir 11 ermites de les 15 que hi ha per la zona. La majoria, quina més, quina menys, estan ensorrades. D’estructura i amb materials molt senzills. Durant l’època del balneari encara es van fer servir per les teràpies. En una, que feia de porta al recinte emmurallat  (La Pallissa), encara veiem la menjadora dels animals de càrrega i els seus noms: Montseny, Canigó, Empordà… En una altra (la Santíssima Trinitat) els forats a la paret de les capelletes de 12 sants…

La primavera ha començat a manifestar-se. Els romanís abundants i alts com persones (amb qui ho comparava era baixet) i amb flors molt més grans del que recordava. Altres plantes despuntaven però no havien florit.

Seguim mirant el cel, amenaçador, amb els núvols a tocar de les mans passant a tota velocitat tapant els cims escarpats de la muntanyes properes. El vent enfurismat sacsejant els arbres a voluntat. Tot donava un aire misteriós.

Nosaltres seguim pujant amb una mà a la motxilla per treure l’anorac o la capelina. De moment el primer.

Seguim veient més ermites (Sant Elies, del Carmel, Sant Àngel). Unes de prop, altres de lluny. Un Oh! gros surt de la boca quan estem davant de la cova nominada “la Lluminosa”. Un bon forat en pujada a la roca calcària on els del balneari hi van arranjar unes escales i rampes per facilitar que els seus estadandants s’animessin a passejar per la contrada. A la part superior un fort vent fa que els que hi són s’han d’aguantar el barret i el cos sencer. Hi pugem tots i seguim camí.

Passem a prop de “la Foradada”. Ara la veiem i ara no. Els fotògrafs es tornen bojos per poder treure alguna imatge acceptable.

Seguim baixant i resseguint més ermites (Sant Roc, Sant Josep) i les seves respectives fonts. N’hi ha una que raja. Miracle! Les demés es van assecar havent exhaurit la capa freàtica de la zona.

Un OOOHHH! més gros observant i pujant a l’ermita de “Sant Simeó Estilita o de la columna”. Una roca d’un 80-100 metres d’alçada vertical rodejada de res, menys pel darrera que permet accedir-hi. Senzilla, com totes. Parts ensorrades, com totes. Espai reduït, com totes. Una vista espectacular, com cap.

A la seva antiga font hi dinem. Hem acabat el primer circuït d’uns 6 quilòmetres i mig. Cal prendre una decisió. Uns fan el segon recorregut que té més o menys la mateixa distància resseguint més ermites (Sant Onofre, Sant Joan, Sant Bernat i Sant Anna) i altres preferim anar xano-xano cap el punt de sortida.

Aquest xano-xano no impedeix que alguns ens desviem per una pista per fer baixar el dinar. Ens aturem a un mirador a fer fotos… Seguim caminant comentant la jugada quant sentim veus i veiem que al costat nostre apareixen els caminadors que, després de pujar i baixar per un corriol a certa velocitat, arriben al mateix punt que nosaltres. Ells marxen disparats amb la seva sorpresa i nosaltres donem mitja volta amb la nostra.

A la tornada ens expliquen que ha sigut maco però no tant espectacular com el primer itinerari.

A les 17:15 es posa en marxa l’autocar amb la por de trobar-nos (que no va ser gaire) l’embotellament a l’entrada de Barcelona per la coincidència d’un partit de futbol.

La cara de satisfacció dels participants ho diu tot de la sortida, ventosa, ennuvolada, no plujosa, no calorosa i espectacular.

Recorregut: 13 km (6,5 + 6,5) segons el nostre GPS (la guia de referència indicava 9,9 km).

Temps total amb parades: 6:30 h

Desnivell: 677 m.

7 d’abril de 2018   Xavier Sánchez

Altres