Dijous. El grup de voluntaris “alliberats laboralment”, han senyalitzat amb cintes i banderoles gran part de l’itinerari.

Divendres. La majoria de l’itinerari està marcat. Un equip improvisat de “pontoners” ha construït les passeres de Glorieta i de Prat Miró, s’ha pujat aigua a alguns controls d’alçada, però encara en resten alguns per abastir; confiem amb el jovent que pujarà demà dissabte. Per la tarda els responsables de logística i tècnica en un racó, trencant-se les banyes per poder quadrar els escassos recursos de vehicles 4x4 i poder apropar els controls per les malmeses pistes a la seva ubicació.

Dissabte. S’acaben de marcar els trams que falten de l’itinerari. El Grup Jove puja aigua i subministres al C-4. A la plaça s’organitza el muntatge de les infraestructures de la plaça, de penjar cartells i pancartes i ens  barallem amb un arc inflable. Es munta en el garatge d’un veí tota la infraestructura informàtica i de comunicacions. També el garatge del costat com a centre d’informació, objectes perduts, guarda-roba, premis del sorteig per a corredors... Es fa la darrera reunió de voluntaris per tal que demà tothom conegui la seva tasca.  Mentrestant, el tranquil poble de Tírvia es va omplint de corredors/res, familiars i amics. Posteriorment hi ha la reunió de corredors i corredores per exposar les darreres novetats de la cursa. Ja poden també anar a recollir el dorsal i la samarreta!

Diumenge. A les quatre del matí, alguns controls es concentren amb els ulls encara lleganyosos a la plaça del poble. Allí es presenten també els vehicles que ens portaran el més a prop possible dels nostres llocs de control. A alguns després del tram amb vehicles, encara ens queda caminar hora i mitja. Encara no sé d’on  han sortit els 4x4 (potser els han requisat?).

A l’hora convinguda des de Base Tírvia comproven per les emissores que tots els controls estiguin ubicats. El dia es presenta fantàstic i amb una bona temperatura pels corredors i corredores. Tot es va desenvolupant com s’havia planificat.

La majoria de corredors van fent els seus recorreguts i complint els seu horaris amb l’habitual somriure; els controls van tancant en passar els controls escombra (bona feina la d’aquests paios!!) . I un bon senyal: no veiem ni sentim l’helicòpter, i el “temut” codi LIMA no s’utilitza.

La plaça com ja es tradicional, és una festa amb l’arribada dels corredors i el gran Frank de Burg fent de speaker. Els responsables de plaça amb els seus col·laboradors i col·laboradores, tenen el seu “fregao” particular amb el centre de control i el dinar dels corredors.

A prop de les 2 ja tenim el pòdium preparat i les medalles es van lliurant.

Arriben els darrers corredors i també els controls desplaçats. Es va retornant tot el material: walkies, llistats, banderoles, senyalització, etc al centre de control o al centre d’informació; també es lliuren les fotografies que s’ordenaran i classificaran per a penjar-les a la web. Comencem a replegar tot el material de plaça amb l’ajuda cada vegada més escassa del personal.

Sense perdre ritme anem baixant tots els voluntaris/ies i corredors/res de l’Agrupa al complex de les Piscines, per tal de fer el dinar comunitari i repartir els premis als millors corredors de la nostra entitat. També tenim un sorteig pels voluntaris de productes del país.

Ja més serens i amb l’estómac ple, però un xic cansats de la jornada, retornem a la plaça per tal de continuar recollint el material, carregar-lo a la camioneta i deixar l’espai com si res hagués alterat la vida tranquil·la de Tírvia.

Exposant aquestes ratlles de reflexió sobre La Ribalera, he anomenat algunes de les tasques que són més visibles, però no puc (i sempre em deixaria algú) nomenar a tots els amics i voluntaris que fan que aquesta “bogeria” tiri endavant, i que som més d’un centenar. Homes i dones amb voluntat i generositat.

Doncs si, l’Agrupa ha organitzat la setena edició de la Cursa per Alta Muntanya La Ribalera, demostrant una vegada més la seva capacitat com entitat i grup humà capaç de tirar endavant un projecte col·lectiu.

Pocs es pensaven que al 2018 seguiríem organitzant aquesta prova! Quan al 2012 amb motiu del centenari de l’Agrupa vàrem tirar endavant La Ribalera, teníem clar que havia de ser un projecte de futur i una activitat el més global possible.

Enguany, ja amb la cursa consolidada, amb els tres itineraris ben definits, amb un voluntariat on la majoria ja coneix la seva tasca, amb uns corredors i corredores satisfets del recorregut i les atencions rebudes, amb una climatologia esplèndida,... podem confirmar que La Ribalera d’enguany ha sigut un èxit tant a nivell esportiu com humà.

Totes les reunions prèvies de la comissió organitzadora (direcció tècnica, logística, emissores, informàtica, xarxes socials, secretaria, etc), les modificacions per a perfeccionar les anteriors edicions, tots els esforços dels socis i col·laboradors, i la incorporació incipient del nostre jovent, han donat el seu fruit; i això ens fa mirar amb optimisme el futur de la Ribalera i de la nostra entitat.

Som conscients de que hi ha algun aspecte a millorar, que sorgeixen petites incidències on cal posar bona voluntat i saber improvisar, que sovint hi ha motius de neguit i preocupació com pot ser la manca de 4x4, manca de personal a Tírvia, el nou sistema de lectura dels dorsals, dificultat de subministrament a alguns controls,... obstacles que miraculosament i amb enginy es van superant. Solament ens queda una tasca per a completar i es que els membres del Grup Jove, alguns d’ells avui corredors, es vagin incorporant al grup organitzador amb tasques de responsabilitat i de controls, tant d’alçada com d’escombres.

Una vegada més i en nom de la comissió organitzadora: gràcies a tots i a totes!!

Pep Molinos

Coordinació de La Ribalera

De: Francesc Balcells i Teixidó
Enviat el: ‎17/‎06/‎2018 18:12
Per a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Tema: moltes gràcies!

ei, he xalat com un nen. Gràcies per l'excel·lent organització de la cursa. Gràcies per tants detalls logístics, d'avituallaments, de somriures. Quin bé de déu de voluntariat. Si hi afegim el paisatge preciós i el dia radiant que ens ha fet, ha estat un regalàs. Enhorabona equip, es nota que hi ha moltes hores darrere, molta passió i molt bones persones que estimen la muntanya i avui ens l'heu fet estimar a tots. Salut, país i km! Mil gràcies.

Francesc

Altres