La meva intenció al programar aquesta excursió era triple:

  1. Esportiva, és a dir, caminar una mica cap amunt i cap avall i suar prou com per eliminar “toxines” del cos.
  2. Turística, és a dir, passar per llocs macos i poder fer fotos i veure paisatge
  3. Cultural: Potser aquesta faceta és la menys destacada perquè del castell de Tavertet, situat al Puig de la Força, en queda ben poca cosa però si la suficient per veure que allí hi va haver una fortificació important que, junt amb la Domus del Pi (que també vam veure), formava part de la frontera de riu Ter que, en temps molt reculats, dividia el món musulmà del món cristià.

Dit això anem a descriure l’excursió. Una vegada arribats al final del camí que voreja el pantà de Sau i que porta al Club Nàutic, i ben aparcats els cotxes, vàrem decidir de fer el recorregut al revés perquè fos més fàcil per la gent que patia dels genolls i per evitat possibles relliscades a la baixada. He de dir que la pujada al Puig de la Força va ser forta però també humida i ombrívola (i al principi un pel perdedora) i a l’arribar a dalt del coll vam descansar una bona estona. Allà mateix hi ha una explicació dels recorreguts que es poden fer i que cadascú va triar segons el seu interès i les seves possibilitats. De fet, qualsevol d’elles és espectacular per les vistes sobre el pantà de Sau i les Guilleries. Només s’ha d’anar amb compte amb les cingleres i les caigudes inoportunes (sempre ho són). Després de veure les quatre pedres que queden del castell entre el bosc i els matolls vam enfilar per unes escales de pedra (suposo que formaven part de la construcció medieval) i vam resseguir un camí que, passant per unes balmes, encastat a les roques i enfilant-se per un barranc ens porta a la part més alta dels cingles de Tavertet. Seguint cap a la dreta amb unes vistes que continuaven sent sensacionals (feia un dia molt clar) ens porta a la masia del Castell des d’on baixa un corriol a mà dreta que en uns ¾ d’hora ens porta altra vegada a la part baixa dels cingles i a la vora del pantà.

Allà vam fer dos grups: els qui volien fer l’excursió sencera i els que, pel cansament acumulat, varen decidir tirar avall fins la carretera que voreja l’aigua. Allà s’esperarien a que els recollíssim amb els cotxes. Els més “valents” vam agafar un camí a mà dreta que passant a sota dels cingles vàrem fer una ruta dita de “les carboneres” perquè allà fa bastants anys es feia carbó vegetal. De fet vam passar per diverses clarianes on la terra era fosca i evidenciava l’ús que se’n feia d’aquest lloc. Seguidament i anant de baixada vam visitar la Domus del Pi. Una torre de vigilància d’època carolíngia que encara s’està excavant. Amb uns 10 minuts més vàrem arribar als cotxes i anàrem a “salvar” els nostres companys que ens esperaven al costat de la carretera i enfilar cap a un dinar ben merescut a un restaurant a Vilanova de Sau.

I després... cap a Barcelona.

23/05/2018   Lluís Tarruella

Altres