|
El 26 d’octubre de 2006, 43 persones en dissabte i 17 persones el diumenge, 18 de febrer de 2007, socis i no socis, iniciàvem una nova activitat a l’Agrupa, amb una idea de Manuel Cabanillas, per fer el Camí Català de Sant Jaume, en etapes: Montserrat-Alfarràs.
No ens adonàrem del que començàvem a fer, fins uns quants mesos més tard, desprès d’haver trepitjat desenes de camins, conèixer paisatges nous, descobrint cultura i tradicions desconegudes i fent, sobretot, moltes amistats i coneixences que encara duren.
El valor de compartir el temps d’oci fent una activitat física com el senderisme, té moltes compensacions.
En primer lloc la coneixença del ter-ritori. Fer, pas a pas, una ruta llarga permet descobrir els paisatges amagats i gaudir de l’extraordinària diversitat de les comarques i municipis que anem trobant.
En segon lloc compartir, amb grup, el gaudi de la descoberta, referma la sociabilitat de les persones i es creen afinitats i amistats que impulsen a noves experiències. També és veritat que a partir de la 3a etapa d’aquell llunyà camí de sant Jaume, varem incorporar el dinar de restaurant que, per sobre de tot, es converteix en una recompensa per a la comunicació i els sentits.
En tercer lloc, el compromís de l’activitat física. Per a persones que volen estar en contacte amb la natura i sortir amb amics, l’hàbit de caminar és una millora de la salut, adoptant hàbits més sans i, que practicats amb regularitat, milloren les condicions de vida. En cada sortida generem moltes endorfines que són les responsables de les sensacions de benestar personal.
En quart lloc la cultura. La descoberta de paisatges, pobles i ciutats va associada a la història del territori que trepitges i per sort hem acumulat molts coneixements que hem anat descobrint a cada revolt de camí.
Aquell camí de Sant Jaume el varem acabar el cap de setmana del 12 i 13 de maig de 2007, 22 persones en dissabte i 7 en diumenge, fent nit al Monestir de les Avellanes, i a l’arribada a Alfarràs varem ser rebuts pel seu batlle.
questa primera caminada va tenir continuïtat amb la Ruta del Cister, per les comarques de la Conca de Barberà, Alt Camp i l’Urgell. Una volta circular que la vàrem iniciar, 36 persones, el 23 de març de 2008 prop de Vallbona de les Monges per tornar a aquest Monestir, 35 persones, el dia 23 de novembre. Cal destacar la visita als cellers i als Monestirs i l’acompanyament, a vespres, amb els monjos de Poblet.
Amb aquestes dues rutes havíem pogut consolidar un grup que ens esperonava seguir plantejant nous camins i, per completar la visió de Catalunya, vàrem voler anar cap a Girona i, cercant diverses alternatives, va sorgir el nou repte per l’any 2009/2010, la Montserrat - Núria.
Sortírem de Montserrat el dissabte 31 de gener de 2009, 42 persones, amb l’objectiu de conèixer el territori i consolidar i fer créixer el grup de senderisme. Cal destacar d’aquesta nova ruta la incorporació com a guies dels socis Elisabet Font i Rafa Rodríguez, fent-se càrrec del grup de diumenge que va iniciar el seu recorregut, amb 24 persones, unes setmanes més tard, el 15 de febrer.
El plantejament d’aquesta ruta ja va ser adaptar-la a les condicions del grup i dissenyar els recorreguts en funció de les característiques físiques de la majoria dels components, per afavorir la integració i la pràctica d’aquesta activitat.
Cal destacar la llargada d’aquesta proposta de 13 etapes pel grup de dissabtes i una menys pel grup de diumenge i el comiat de tots junts els dies 22 i 23 de maig de 2010 amb l’estada a Núria de 50 persones i la pujada al Pic de l’Àliga. Aquest curs 2010/2011 hem fet Olot – Mataró, amb un dinar al final ofert pel nostre company Paco.
També hem fet senderisme fora de Catalunya iniciant aquesta activitat a La Manchuela, al nord de la província d’Albacete la Setmana Santa de 2007, amb 16 persones i també varem anar a descobrir paisatges nous a l’illa de La Palma els estius de 2007 i 2008 amb un total de 40 persones. Del 1 al 4 de maig de 2008 varem anar a cap a la Serrania de Conca, 16 persones.
El senderisme d’etapes l’hem acabat sempre el mes de maig i no es comença fins els mesos de setembre o octubre per acollir els mesos de més calor, activitats de senderisme més adaptades a condicions extremes. Els mesos de juny hem fet camí a prop del mar i tant a la costa de Tarragona com a la Costa Brava, hem gaudit, tot caminant, dels primers banys amb prou solitud. Pels mesos de juliol varem iniciar les caminades nocturnes que ens han facilitat, sense anar gaire lluny, dels capvespres per Collserola i Sant Llorenç de Munt, durant els darrers 4 estius. Ha estat una experiència diferent i hem gaudit de la foscor de les fondalades com de l’espectacle de l’activitat lumínica a les valls, des del cim de La Mola.
L'èxit de participació ens va fer plantejar un nou grup, més exigent que sense restaurant, fes etapes més llargues i així varem iniciar el Gener de 2010 la Mataró Canigó i aquest any 2011 un altra tram del Camí de Sant Jaume: de Port de la Selva a Montser-rat.
Pels propers anys ens esperen nous reptes i sobretot que tenim la col•laboració de tots per gaudir-los. No ens adonàrem del que començàvem a fer, fins uns quants mesos més tard, desprès d’haver trepitjat desenes de camins, conèixer paisatges nous, descobrint cultura i tradicions desconegudes i fent, sobretot, moltes amistats i coneixences que encara duren. El valor de compartir el temps d’oci fent una activitat física com el senderisme, té moltes compensacions. En primer lloc la coneixença del territori. Fer, pas a pas, una ruta llarga permet descobrir els paisatges amagats i gaudir de l’extraordinària diversitat de les comarques i municipis que anem trobant. |
Som afortunats perquè aquesta efemèride tan important, aquest esdeveniment de poder viure la celebració del primer segle de vida de l’AEC és un autèntic privilegi. Pensem que aquest goig passa una vegada a la vida. O cap, doncs pot haver persones que visquin 80 o 90 anys, que són molts, i que, per haver nascut poc després de la fundació, la seva existència queda encaixada entre ambdues dates, i no poden experimentar l’alegria col•lectiva de l’aniversari. Nosaltres podrem, i això ens permet gaudir de la percepció de la realitat: som una gran entitat excursionista i amb llarga vida. Quan els fundadors, amb esperit pioner, van posar en marxa l’AEC, segur que van tenir visió de futur. Però, podien albirar tan enllà com per imaginar que cent anys després se’ls evocaria amb nostàlgia, emoció i gratitud…? És molt suposar! Que un projecte arribi a cent anys –i encara arribarem molt més enllà- és mèrit dels primers però també dels continuadors; de tots els presidents, de totes les juntes directives i, evidentment, dels socis de totes les èpoques, que han transmès la tradició i el saber acumulat dels períodes anteriors, com baules d’una llarga cadena, encara viva i ben viva, i tots els membres de l’AEC que han hagut de transitar i capejar diverses i variades situacions polítiques, avatars complicats i vicissituds de tota mena. Però aquí està l’Agrupa, a les portes dels cent i ben forta.
