PERSEGUINT L'EST, ALTA RUTA PIRENAICA
- Categoria: Muntanya
PERSEGUINT L’EST, ALTA RUTA PIRINENCA
Primera setmana de setembre i un nou tram de l’Alta Ruta Pirinenca, amb intencions de continuar des d’Alós d’Isil fins a Ull de Ter. I com sempre… perseguint l’Est.
Per: Pep Molinos
1a jornada (01-09-2012)
Alós d’Isil /Refugi Mont-roig
(6:00h – 1.520m)
El principal problema del primer dia és desplaçar-se a Alós d’Isil a una hora prudent per a poder fer la llarga etapa. El transport públic més ràpid és l’Alsina que arriba a Esterri a les 12,45 i des d’allí amb taxi a Alós d’Isil.
Així doncs iniciem la travessa a quarts de dues de la tarda; un pèl just però que si no tenim entrebancs ens permetrà d'arribar a la cabana Mont-roig abans de fer-se fosc.
La ruta comença al pont de Pina sobre la Noguera Pallaresa i remunta el barranc de Comamala, que és la ruta d’accés al pic del Mont-roig des d’aquest vessant. Anem guanyant desnivell per boscos i prats tot passant falsos colls fins creuar el costerut coll de la Cornella, veritable tall a la serra de Pilas. El proper Mont-roig comença a emboirar-se i la temperatura baixa de valent. Baixem i anem a cercar el proper coll Curiós flanquejant l’estany de la Tartera. Des d’aquest ampli coll podem veure l’estany de Calberante i l’extens estany de la Gola.
Remuntem el coll de Calberante amb magnifiques vistes sobre l’estany Major de la Gallina i el cercle de Montroig-Ventolau. El temps s’ha capgirat de valent. La temperatura ha baixat notablement i el fort vent augmenta la sensació de fred. Ens sorprèn aquest fred a primers de setembre. Iniciem el descens a l’estany Major i altres estanys de la Gallina per un terreny rocós, trencat i laboriós, on les fites són d’agrair.
Arribem a la cabana-refugi de Mont-roig cansats i amb fred al cos. A dins hi ha un francès neguitós que espera l’arribada de tres companys que han anat al Mont-roig i no han tornat; falta mitja hora per la foscor, i a fora el temps cada vegada és més gèlid, les pedres i parets del refugi s’estan gebrant. El termòmetre marca -5º. Per sort, quan ja semblava que hauríem de sortir amb els frontals a cercar els tres francesos, aquest arriben com esperitats i morts de fred, posant-se dins del sac sense pensar-s'ho dues vegades. Cal dir que en jornades com aquesta un refugi és realment “un refugi” i s’agraeixen les mantes i el seu mínim però just confort.
2a jornada (02-09-2012)
Refugi Mont-roig / Refugi Vall Ferrera
(9:20h – 1.350m)
El temps segueix rúfol i molt fred. Fa mandra sortir del refugi. Iniciem el descens cap a Pleta Palomera. Variem els plans de creuar pel coll de Certascan doncs el dia està força complicat i emboirat. Baixem per les bordes de Graus fins a Tavescan, remuntem fins els plans de Boavi i pugem pel bonic camí de la vall de Sallente. Creuem el coll de Sallente i baixem al cercle de Baborte amb els seus estanys i refugi metàl·lic que deixem enrera. Els cims segueixen del tot ennuvolats. Seguim el descens fins a la Cabana de Basello i l’enllaç amb el corriol que ve de les bordes de la Rebuïra camí del Pla de Boet.
I una bona alegria, ja que a la cruïlla del camí al refugi de Vallfarrera ens trobem amb un pal del cinquantenari de l’AEC recentment restaurats pel Cabanillas, la Cata i en Pino.
Pugem al refugi de Vallferrera, que està pràcticament buit. Som nou estadants, i cal dir que ens donen un bon i generós sopar.
3a jornada (03-09-2012)
Refugi Vall Ferrera / Refugi Sorteny
(9:30h – 1.890m)
Les boires continuen tapant els cims propers (Monteixo, Gerri, Pica Roja...) Avui iniciem la ruta remuntant sempre per prats el proper port de Boet, el qual traspassem dins una espesa boira. Baixem amb compte de no perdre els senyals cap a l’estany de Socarana i seguim fins la vall de Solcen ja a territori francès. Encara no ens hem refet de la llarga baixada, que ja ens toca pujar cap al port de Rat. De moment creuant la fallida carretera franco-andorrana i després per un corriol que cerca els millor passos entre el rocam i les terrasses. Travessem el port de Rat i baixem per un terreny fàcil però on cal estar amatent els primers metres als canvis de sentit i canaletes del corriol. Aviat entrem al sector de les pistes d’Ordino-Arcalís, amb tot el que representa de desgavell i destrosses del paisatge en unes pistes d’esquí, a Andorra en aquest aspecte, en són especialistes.
Seguim baixant per un tram curt de carretera i aviat agafem un corriol que baixa per la vall del riu Tristaina. Continua uns metres per l’antiga carretera i just al pont nou el camí ressegueix el marge esquerra de l’engorjat riu, convertint-se primer en un ample i agradable camí i posteriorment en un corriol que, bosc avall, ens porta fins a El Serrat.
Després de fer un bon àpat en un hostal i un petit descans, pugem cap el refugi de Sorteny; un refugi lliure, ampli i “desangelat”, amb lliteres, bancs i taules de ferro i un bon grapat de forats al sostre (cal dir que hores d’ara el govern andorrà està arranjant el refugi).
4a jornada (04-09-2012)
Refugi Sorteny / Pas de la casa
(10:15h – 2.140m)
Avui comencem la jornada amb la pujada suau però continuada al coll de la Mina, ubicat entre el Pic de la Serrera i el Pic de l’Estanyó. Des del coll baixem pel vessant oposat fins l’estanyet de Ransol. Aquí deixem el fresat camí que baixa per la vall i prenem un corriol un xic precari que flanquejant i sense perdre alçada ens porta al refugi lliure de Coms de Jan (ben endreçat).
Continuem la nostra ruta amb les traces del GRP cap a l’Est, fins a creuar el coll de Les Basses i baixar a l’estany de la Cabana Sorda, on també hi ha un refugi lliure en bones condicions En front nostre i cap el Sud, s’obre la Vall d’Incles, a la qual baixem per a passar el Pont de la Baladosa. Fem un mos a la petita àrea de pic-nic, i remuntem el torrent de Siscaró, deixant a la nostra esquerra primer el refugi i després l’estany de Siscaró, fins a creuar i flanquejar una carena que ens porta al Port Dret (ja a la serralada que separa el Valira Oriental de l’Arièja).
A partir del Port Dret el nostre itinerari és pràcticament pla i baixada per una senzilla carena que ens porta al Pic de Maià, coronat per una antena, i que domina el port d’Envalira i el Pas de la Casa. Ara sols ens resta seguir baixant cap el SE entre prats i fort desnivell cap al nucli del Pas de la Casa (un altre exemple d’urbanisme andorrà).
Sopem i passem la nit en un dels molts hotels de la població… (com a senyors!!!)
5a jornada (05-09-2012)
Pas de la Casa / Font Romeu
(10:40h – 1.210m)
Deixem enrera la confortable habitació i reprenem la marxa (per descomptat, cap a l’Est!!…) Guanyant un pèl d’alçada, anem a cercar entre corriols ramaders i amplis prats, les antigues mines de Pimorent. Des dels seus edificis enrunats, una pista ens porta de forma suau amb lleuger descens al port de Pimorent
Travessem la carretera i seguim per un camí ample (SE) fins a un ampli prat prop de la presa d’aigües de Cortal Rosso. Creuem el prat i ara ja per corriol pugem entre prats i tarteres a la Portella de Llanós. Baixem al gran estany de Llanós i el flanquegem per la dreta (senyals GR-7). Superem el coll de La Grava i baixem l’extensa i llarguíssima vall de la Grava fins a les Bulloses, on comencem a veure moviment de gent; fins ara des que varem sortir d’Alós d’Isil no hem trobat quasi a ningú.
Tranquil·litat absoluta: som solament quatre, i mitja tarda per a relaxar-nos amb les darreres llums al cercle d’Ull de Ter. Els guardes es llueixen amb el sopar que inclou un civet de senglar de bandera.
A partir d’aquí per un entretingut i agradable terreny anem a l’estany de Pradelles, remuntem per prats i bosc al coll de Pam, on creuem les pistes d’esquí, i baixem per un bonic bosc fins al poble de Font-Romeu, on cerquem allotjament en un hostal. Avui tornem a dormir plans!!.
6a jornada (06-09-2012)
Eina / Refugi Ull de Ter
(7:20h – 1.580m)
Ens desplacem a la propera població d’Eina, on comencem a caminar per la famosa Vall d’Eina. El corriol sempre pel marge esquerre va pujant tranquil·lament la vall, i en arribar a la capçalera es redreça i puja fortament amb ziga-zagues al coll d’Eina, fronterer amb la vall de Núria.
Continuem per la carena del pic d’Eina, de Nou Fonts, Nou Creus, Superior de la Vaca, fins el coll de Tirapits. Baixem cap els Aigols, deixant a l’esquerra els pics de l’Infern, Fresser i Bastiments. Remuntem lleugerament cap a l’ampli coll de la Marrana i en pocs minuts baixem al refugi d’Ull de Ter.
7a jornada (07-09-2012)
Refugi Ull de Ter / Coll d’Ares
(5:50h – 540m)
Inicialment volíem acabar aquest tram de l’ARP a Ull de Ter, però encara ens queda un dia, fa bon temps i estem força animats, així doncs continuarem un jorn més fins a coll d’Ares, per una ruta força panoràmica i agradable a cavall de la carena fronterera.
Del refugi baixem a les pistes i remuntem direcció a la Portella de Merens.
A partir d’aquí seguim cap a Llevant l’ampla carena que ens porta fins el Roca Colom, sempre amb l’imponent visió del Canigó a la nostra esquerra. Baixem del Roca Colom direcció al coll de Pal i flanquegem l’altiu pic de Costabona pel Sud sense perdre alçada fins enllaçar amb la serra de Finestrol.
A partir d’aquí seguim sempre aquesta agradable serralada amb els cimets i prats cap a l’Est. Deixem enrera els colls de Siern i Pregon fins arribar al Puig de la Clapa; aquí la nostra ruta talment com la serralada que seguim, gira primer al sud i després al SE. A la collada de Prats seguim per una pista pel vessant francès que ens porta al coll de Pixadors. Creuem en pocs minuts la carena fronterera i baixem a Coll d’Ares, enguany final de tram d’aquesta Alta Ruta Pirinenca.
Fem dit… i més dit… Són les dues del migdia, i el trànsit és de pena. Finalment un bon jan ens baixa a Camprodon des d’on amb transport públic retornem a Barcelona
I ara a esperar quatre dies més de vacances per reemprendre el camí (sempre cap a l’Est!!) fins la Mediterrània
SORTIDA COMMEMORATIVA A VALLVIDRERA
- Categoria: Senderisme
9 de juny de 1912 – 9 de juny de 2012
Per: Jordi Romagosa
Avui fa exactament 100 anys de la primera excursió que van fer els fundadors de l'Agrupació Excursionista “Catalunya” i nosaltres, els seus hereus, volem repetir aquella excursió.
Cap a les 12 en Joan i jo som asseguts a un banc de la plaça del cap d'amunt del funicular de Vallvidrera. L'estat de les nostres cames ens ha aconsellat d'arribar fins aquí dalt fent servir els mitjans de transport públics.
A 2/4 d'una arriben una nombrosa colla que han pujat caminant des de la plaça Kennedy. Mitja hora més tard arriben els que pugen des de Zona Universitària i finalment s'incorporen a la colla els procedents de Torre Baró.
Els vailets dels grups infantil i juvenil amb els seus monitors, juguen i corren per la plaça. Quan ens assegurem de que ja hi som tots, ens encaminem cap el pantà. El passar per les escales, els 121 excursionistes ens asseiem i les màquines s'afanyen a fer-nos la foto que fixarà aquesta commemoració.
Xano-xano anem baixant pels carrers d'aquest barri muntanyenc de Barcelona, la corrua s'allarga. Els petits Roc i Ivan fan camí a l'esquena del pare i en cotxet respectivament. Fa sol però l'aire és fresquet, fa de bon caminar.
Passem per la coronació del pantà. Més fotografies. El pícnic és ple de famílies preparantse per a dinar. El camí ens du a passar per la dreta de la Mina-Grott.
Travessem el semàfor i ens enfilem cap el bosc per un camí esglaonat que porta a una clariana amb bancs i un pedrís. Decidim quedar-nos-hi. En Jep ens recorda perquè avui hem vingut fins aquí i es mostra satisfet de la colla que som i encara més de la presència nombrosa dels nens i nenes de les seccions Infantil i dels nois i noies de la Juvenil. A tots ens plau pensar que ells
poden ser el futur de l'Agrupa. S'obren les carmanyoles, es desemboliquen els entrepans i ens fem passar la gana, algunes bótes alegren la pitança. Després d'una bona estona de “matar l'aranya” xerrant i fent gresca, arriba l'hora dels
Adéus, fem una bona rotllana, entrellacem les mans i entonem ben sincerament
L'alegre adéu-siau:
El nostre comiat diu:
A reveure si a Déu plau
i ens estrenyem ben fort
mentre diem: Adéu-siau
Recollim les motxilles i ens encaminem cap el baixador de Vallvidrera; el tren ens retorna a Barcelona. Una vegada més hem retrobat el més preuat tresor que ens ofereix la Nostra Agrupa:
L'AMISTAT
VOLUNTARIS PER LA CURSA DE LA RIBALERA
- Categoria: Muntanya
Cap a les 8 del vespre del 22 de febrer de 2012, anem passant tots a la sala d'actes, som cosa d'una quarantena. En Manuel inicia l'acte excusant la presència del nostre President que aramateix és a una reunió dels clubs de Barcelonès.
Tot seguit ens comenta que tots els actes del 100tenari són importants, però potser per la seva projecció exterior, es podria dir que n'hi ha tres de cabdals: La Festa de la Cançó, la caminada dels dos GR i la Cursa Ribalera.
Aquesta Cursa es celebrarà els propers dies 16 i 17 de juny, de 39 km de recorregut i 2800 m de desnivell que surt de Tírvia, s'enfila a la Covil i Salòria i baixa cap les Bordes de Conflent per tornar a Tírvia és el motiu de que avui se'ns hagi convocat.
Passen unes diapositives històriques on podem veure com socis de l'Agrupació ja participaven en curses competitives a principis del segle passat.
En Francesc dóna dades de com va néixer la idea d'aquesta Cursa i demana la col•laboració de tothom, segons els càlculs dels organitzadors es necessitaran uns 80 voluntaris per a cobrir el marcatge, tots els llocs de control, avituallament d'aigües i aliments, equips escombra, organitzar l'aparcament de cotxes, etc. Tots aquests llocs són importants i imprescindibles per a la bona fi d'aquesta activitat, que d'alguna manera ha de afermar el nostre nom dins del món excursionista.
Tot seguit una colla de diapositives i mapes ens il·lustren sobre el recorregut i els paisatges que trepitjarem i gaudirem, amb el pic de Salòria com a punt culminant de l'itinerari.
En Pep, coordinador dels actes del 100tenari, ens parla de com és de necessari que tots ens impliquem en els actes d'aquesta efemèride. En Manuel, dóna detalls de com un helicòpter farà arribar l'aigua al cim del Salòria. En Francesc ens parla del pla a seguir per aconseguir la presència dels controls i voluntaris ens els diferents punts, en cas de que no arribéssim als 80 voluntaris.
Se'ns convoca a tots pels dies 2 i 3 de juny per a l'assaig de la Cursa en els paratges de la Cursa Ribalera. També es recomana que tots els qui puguin entrin al Web de l'Agrupació, on hi trobaran molta i bona informació sobre la Cursa. Només una cosa, on són tots els joves que de fet hauran de ser els qui facin el major esforç físic en aquesta Cursa? La gran majoria dels que vam assistir a l'acte ja fa anys que hem superat l'edat dels cinquanta.
100tenari de L’AEC
- Categoria: AEC
Som afortunats els socis de l’Agrupa. Encetem un nou any, aquest somiat 2012, ple de projectes i celebracions, amb molta il•lusió. L’entitat complirà 100 anys, i això vol dir que són molts anys de fer molta feina, entre moltes persones, entre diverses generacions, i sovint, passa desapercebuda, a penes es nota, però hi és i va cristal·litzant. Dia a dia, cim a cim, mes a mes, any rere any…
Som afortunats perquè aquesta efemèride tan important, aquest esdeveniment de poder viure la celebració del primer segle de vida de l’AEC és un autèntic privilegi. Pensem que aquest goig passa una vegada a la vida. O cap, doncs pot haver persones que visquin 80 o 90 anys, que són molts, i que, per haver nascut poc després de la fundació, la seva existència queda encaixada entre ambdues dates, i no poden experimentar l’alegria col•lectiva de l’aniversari. Nosaltres podrem, i això ens permet gaudir de la percepció de la realitat: som una gran entitat excursionista i amb llarga vida. Quan els fundadors, amb esperit pioner, van posar en marxa l’AEC, segur que van tenir visió de futur. Però, podien albirar tan enllà com per imaginar que cent anys després se’ls evocaria amb nostàlgia, emoció i gratitud…? És molt suposar! Que un projecte arribi a cent anys –i encara arribarem molt més enllà- és mèrit dels primers però també dels continuadors; de tots els presidents, de totes les juntes directives i, evidentment, dels socis de totes les èpoques, que han transmès la tradició i el saber acumulat dels períodes anteriors, com baules d’una llarga cadena, encara viva i ben viva, i tots els membres de l’AEC que han hagut de transitar i capejar diverses i variades situacions polítiques, avatars complicats i vicissituds de tota mena. Però aquí està l’Agrupa, a les portes dels cent i ben forta.
Puig Madrona (341m) i Les Escletxes d’El Papiol (Vallès Occidental)
- Categoria: Senderisme
25 de setembre de 2011, el despertador em treu dels meus somnis... No! No és l’alarma del mòbil! És en Josep que em truca per dir-me que no es troba bé i que no podrà venir a l’excursió. Truco al Manuel per informar-lo i em diu que aviat baixaran a l’andana. Quin plaer! Tots a punt d’agafar el tren i jo encara puc estar al llit! Amb recança, em llevo i em preparo. Arriben a casa la Conxi i en Joan Miquel que viuen a prop. Quan marxem tots 3 a peu, en Manuel em torna a trucar per dir-me que han arribat a Valldoreix i ja han pujat al bus. Arribant a l'últim encreuament abans del poliesportiu, veig passar davant meu el bus ple de gom a gom i distingeixo al Manuel. Potser he estat massa al llit!
Accelero per la drecera que porta al poliesportiu i arribo a la parada en el moment en que acaben de baixar del bus. Ens saludem i em pregunten per la Carme, que no ha pogut venir ja que no esta prou recuperada de la seva lesió d’esquí. Comencem a caminar i fa goig veure el grup. Passem pel costat del poliesportiu, la piscina i el CEIP Ferran i Clua.
Passada l’escola, agafem un camí pla que va, travessa una riera i torna, quasi en paral·lel, al mateix lloc però a l’altre costat de la riera. La gent té gana i em demana pel lloc per esmorzar. Es nota que han matinat més que jo! Agafem la primera pujada del dia, digna d’aquest nom i quan el camí s’aplana, al davant de la masia de Can Montmany, aprofitem l’ombra d’uns arbres per esmorzar.