Agrupació Excursionista "Catalunya"

 Excursió senzilla i còmoda pel vessant nord i de ponent de la muntanya i molt agradable pel seu curt desnivell i el seus bonics boscos de faig. El Puigsacalm té diverses rutes d’accés, però aquesta, és la mes curta...

El Juliol 2006 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya va fer una aposta per donar a conèixer
les muntanyes del nostre país i així va néixer el repte dels 100 cims. Es tracta de pujar, sense límits de temps, als cims més emblemàtics de Catalunya, repartits per totes les comarques del nostre país.
El Puigsacalm és un dels escollits.
Aquest cim, tot un clàssic, malgrat la seva minsa alçada (1.515 m) és un extraordinari mirador enclavat a la Comarca de la Garrotxa, a tocar amb les del Ripollès i Osona, fet que li permet gaudir de grans vistes dels pobles, comunicacions i orografia de la major part de les esmentades comarques, a més de les de l’Empordà
i Pla de l’Estany. La seva vista abasta des de la Badia de Roses
i Cap de Creus fins el Port de Comte.

El Puigsacalm per un costat s’alça sobre la vall d’en Bas i per l’altre sobre la vall del riu Ges i la plana de Torelló. Forma part de la serralada Transversal juntament amb la serra de Milany, al Nord, i amb el Collsacabra i les Guilleries, al Sud.


ACCÉS PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Torelló, ho farem des de Vic o des de Ripoll per les diverses entrades que hi ha des de la carretera C-17 de Barcelona a Puigcerdà. A Torelló prendrem una carretera direcció a Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló.
Passem aquests pobles i seguim la carretera molt estreta i farcida de revolts, direcció Olot. També passem la petita vila de Sant Andreu de la Vola i pugem fins el coll de Bracons, portalada des d’on ja es veu tota la Garrotxa. En aquest coll hi ha força espai per aparcar el vehicle. També podem arribar al coll de Bracons pujant per la carretera que ve d’Olot i sant Privat d’en Bas.

RECORREGUT

El nostre itinerari surt del coll de Bracons i dóna la volta al massís del Puigsacalm per la banda de ponent i un petit tros per la nord.
Les referències més importants i horaris sense comptar parades son:

O minuts.- Coll de Bracons (1110 m.) Tal com hem arribat des de Vic, sortim cap a la nostra esquerra, direcció NO., pujant un mur de pedra on al seu damunt hi ha un pal indicador. Primer fem un tros de carena amb roures, avellaners i boixos i tot seguit decantem cap a la nostra esquerra, per entre bosc de faig, fer uns quants revolts per tal de guanyar alçada. Camí molt ben marcat i assenyalat amb pintures blaves i roges. Un pel més amunt el camí comença a planejar i a fer alguna baixada (-20 m) fins arribar a un pujant.

30 minuts.- Coll de Sant Bartomeu (1270 m) Arribem a una petita carena on ens ajuntem amb un altre camí que ve de la nostra esquerra.  En aquest indret sol haver-hi un fil per aturar el bestiar. Compte cara a la tornada. Petit pal indicador. Girem a la nostra dreta i seguim el camí entre bosc de faig, força planer amb alguna baixada (-15 m), fins que comença una petita pujada per tal d’arribar a una carena.

40 minuts.
- Petita carena (1320 m) Seguim en lleugera baixada (-25 m) fins que el camí es torna planer. Terreny molt fresc i humit. Més endavant el camí s’eixampla poc abans d’arribar a un punt on trobem un pal indicador i una pista que puja de la nostra esquerra.

50 minuts.- Pal indicador i enllaç (1295 m) De la nostra esquerra puja una pista que mor aquí mateix i que prové de Sant Bartomeu de Covildases i Vidrà. Fem per camí pedregós, seguint  les marques i sense deixar el bosc de faig.

55 minuts.- Font Tornadissa (1.260m) A la dreta del camí, que ara s’enfila fort per entre claps de falgueres, herba de prat i envoltats d’algun faig. Anem cap una carena on hi ha un petit pal indicador.

1 hora.- Carena. (1355 m) Hem de girar a la nostra dreta i seguir-la. Estem als Rasos de Manter., molt descoberts i amb herba de prat i munts de terra fets pels talps.

1 hora i 5 minuts.- Pal indicador. (1395 m) Girem a la dreta seguint un tancat de fil espinós per aturar les vaques. Passem una cleda. Tornem a entrar al bosc i anem just sota carena.

1 hora i 10 minuts.- Petita creu (1425 m) Homenatge a un difunt muntanyenc. Suau pujada.

1 hora i 20 minuts.- Cruïlla sota el cim (1.485 m) Pal indicador i farmaciola.

1 hora i 25 minuts.- Cim del Puigsacalm (1.515 m). Vèrtex geodèsic damunt d’un gran bloc de ciment, restes de pessebres, creus, ferros i altres estris.
Baixada recomanable pel mateix ca-mí.

HORARI
Des de l’aparcament fins al cim hi tenim una mica menys de 1 hora i 1/2. La baixada la farem en una 1 hora i 1/4 .

DESNIVELL
El desnivell total acumulat per tota la ruta és de 525 metres de pujada i 525 de baixada.

ÈPOCA
Aquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’estiu, on la calor pot fer molt penosa l’ascensió. Recomanem fer-la a la tardor, on els colors i tonalitats del arbres són genials.
 
PUNTS D’INTERÈS

Aquesta ruta és molt transitada, així que hi trobarem força gent, però això no trenca l’encís de les fagedes per on passarem i les vistes que des del cim tindrem. Així si mirem a llevant tindrem un gran penya-segat i als nostres peus tota la Garrotxa. Olot, la fageda d’en Jordà i els seus volcans, són a tocar. Al fons destaquen les Alberes i el Bassegoda; més cap el sud el mar, la badia de Roses i el cap de Creus.

Cap a el nord podem distingir tota la serralada pirinenca oriental. Des del Canigó fins la serra del Cadí. Entremig les serres de Milany, el Taga i la serra Cavallera. Una mirada ràpida a ponent ens permet detectar el Santuari de Bellmunt i el poble de Vidrà al seu davant. Més enrera els Rasos de Peguera, el Port de Comte, la serra d’Ensija i el Pedraforca.

Al sud, veurem als nostres peus la collada de Bracons, tota la plana de Vic amb els cingles de Cabrera i Aiats a l’esquerra, el Montseny al davant i Sant Llorenç i Montserrat a la dreta.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és Mediterrani. A l’hivern, no sol haver-hi neu, encara que podem trobar dies de molt fred a les parts altes i sobretot vent. A l’estiu és fàcil que es desenvolupin tempestes en breus espais de temps.

La vegetació està composta també de plantes de mitja muntanya i de clima mediterrani amb influències europees.

EQUIPAMENT
Cal motxilla, gorra o barret, ulleres i roba d’abric a l’hivern. Fora d’aquesta època, es pot anar amb wambes. També és recomanable una màquina de retratar i uns prismàtics En tot el recorregut hi ha una font, malgrat això recomanem dur aigua.


Barcelona, 10 de setembre de 2006
Socis 1715, 1716 i 1717