Enguany l’Agrupa s’ha “escaquejat” de fer-nos anar al Salòria, des del 2011 que cada any hi pujo al menys un cop i jo no volia deixar passar aquest any en blanc així que vaig pensar en organitzar-me per anar-hi i a ser possible d’una manera diferent i que em permetés conèixer quelcom més de la zona, molt trepitjada la ruta de la Ribalera però molt poc altres indrets propers així que vaig pensar que res millor que agafar la BTT per fer alguna variació al monotema de “La Ribalera”
Per començar des d’un lloc totalment nou sortiré de Civís, un poble totalment desconegut per a mi i on no es fàcil ni aparcar uns quants cotxes. Com que anava sol em podia permetre el luxe de portar la ruta molt poc planificada, la primera conseqüència va ser que al final vaig descobrir que no era el millor lloc per iniciar la ruta però jo estic content d’haver conegut Civís.
Al llarg de la sortida trobaré molts cartells posats pel Parc Natural de l’Alt Pirineu (ben conegut pels organitzadors de la Ribalera) que indiquen un munt de camins cap a llocs que voldré anar-hi però anant en BTT el millor que puc fer és no fer-ne cas de ni un d’ells, el primer de tots ja és el que a Civís mateix indica el camí cap a coll d’Ares, primer coll de la meva ruta, però jo, tranquil·lament, torno enrere per la carretera que he arribat fins a trobar la pista que em portarà al coll d’Ares, en arribar-hi ja començo a veure llocs coneguts, com són coll de So i el Màniga. De nou seguiré per la pista principal que, passant per les bordes de Civís, em portarà fins a Sta. Magdalena, quants cops a coll de Creu de Bedet havia vist el cartell “A Sta. Magdalena”! Doncs bé, ara tocarà pujar-hi fins al coll de Creu de Bedet i un cop al coll per terreny superconegut fins a Tírvia. A Tírvía no es veu l’ambient al que estem acostumats els “ribaleros”, vaja que no hi ha pràcticament ningú, ni can Pelafó està oberta!
Per la pista que comencen les tres “Ribaleres” em tocarà anar cap al bosc de Virós, a les tres de la tarda d’un juliol calorós la cosa es veu diferent de quan la fem amb la fresca de bon matí a la que estem més acostumats però avui toca anar a dormir al refugi del Gall Fer, abans d’arribar-m’hi em desviaré una mica per, un cop més, mirar-me Tírvia i el seu entorn des del magnífic mirador del Farro, tot i que les tres curses les fem passar pel mirador (més ben dit: molt a prop) dubto que cap dels marxaires i menys dels corredors pugui gaudir de les vistes que ens ofereix aquest mirador, els del parc farien bé en potenciar-lo i en protegir una mica als turistes d’una possible caiguda.
Al refugi ha canviat l’antiga família de guardes però com jo no els vaig conèixer no puc fer comparacions, el tracte i l’estada és super correcte, sobretot tenint en compte que avui seré l'únic client que tindran, es lamenten entre ells de la poca tirada que tenim els excursionistes en anar-hi en comparació als refugis dels més famosos “Carros de Foc” tot i que també existeix una travessa anomenada “Pedals del Salòria” però que no sembla que tingui molts seguidors (jo no l’estic seguint). Avui ha estat una jornada prou tranquil·la.
A l’endemà se'm presenta una jornada molt més atapeïda i per això a les 7 del matí ja estic pedalant pista amunt, com fan habitualment en cotxe els diferents controls que s’estableixen per aquesta zona entre Màniga i Salòria el dia de la Ribalera, passaré pel revolt on surt el camí al Màniga i arribaré a la gran fita que marca l’inici del corriolet que porta al portarró de Sabollera, aquí deixaré la bici, jo només lligo amb un cadenat les rodes i marxo tranquil·lament (no he vist ni veuré a ningú) per pujar al Salòria, estic convençut que pujar-lo des d’aquí és més suau que des de la collada de Conflent, estaré 75 min per arribar-hi, avui ni fred ni calor ni bones vistes però ja he aconseguit la meva visita anual! Sense entretenir-me gens baixo a recuperar la bici i ara comença la part llarga de la jornada. Primer de tot toca fer una llarguíssima baixada, tota per terreny desconegut per a mi, fins a Alins on no cal arribar-s’hi perquè poc abans ens trobem amb la carretera que va a la vall de Tor i ja puc començar a remuntar aquesta llarguíssima vall, l’entrada a la vall és ben encaixonada! Després ve un sinuós i monòton tram fins a Tor i un cop allà s’obre una autèntica vall pirinenca molt agradable de veure, però no tant de pujar-la doncs hem de sortir pel port de Cabús que només està a 2300m i jo estic com ahir, o sia a primeres hores de la tarda pujant en un calorós dia de juliol, però tot s’acaba i arribo al port on em trobo la carretera que pel costat d’Andorra està asfaltada fins a la frontera mateix. Tot seguit vindrà un tram per carretera i pista fàcil fins a les bordes de Setúria i ara ve el tram complicat, molt, fins a la frontera amb Catalunya on trobem la pista que ens portarà fàcilment fins a Os de Civís (poso la informació sobre aquest tram al wikiloc).
Un cop arribat a Os de Civís descobreixo que la ruta hagués estat molt més ben repartida si hagués començat aquí, ara em toca retornar a Civís, podria fer-ho per carretera fins a Bixessarri i el port de la Gallina on un curt tram de pista em portaria a Civís però no era la meva idea així que començo a remuntar com si anés a la collada de Conflent, molt forta pujada, una punxada que es complica amb el pneumàtic rebel ja em fa veure quin serà el final d’aquesta etapa… Mes amunt em desvio cap el coll de l’Aubaga (a partir d’aquí ja no veuré mes gent fins a coll d’Ares), arribat a les bordes de Servellà veig que ja he cremat l’últim cartutx i el millor que puc fer és preparar-me a fer un bivac on millor pugui, el lloc no és cap meravella per a fer-ho però no veig millor solució, previsorament m’havia aprovisionat d’aigua a Os de Civís, aquí n’hi ha però no està gens fàcil de trobar. A les 2am em desperto amb la pluja a la cara, llamps i trons que, per sort, indiquen que la tempesta està lluny, tot i portar funda impermeable, motxilla i alforja per la bici que també ho són prefereixo no provar la qualitat de tot el material impermeable i m'arrecero sota una mini-barbacana de l’única borda que no està voltada d’ortigues, a partir d’aquí s’ha acabat qualsevol comoditat però amb la poca pluja que cau em permet quedar-me prou sec.
A l’endemà i amb molt bon temps només he de pujar fins al coll de Laquell (ja tenia ganes de tornar-hi després de que els del parc per un caprici ens fessin anar un dia fins allà!) que el tinc ben a prop i després em resta una llarga baixada fins a Civís, avui he gaudit d’aquest tram i no tenia sentit fer-lo a la desesperada la nit abans.
Tots els detalls pràctics per fer la ruta estan a
https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/volta-i-ascensio-al-saloria-79772396
i més en concret al parcial que anomeno etapa 2.2
https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/saloria-civis-etapa-2-2-79524739
Trobareu tota mena de fotos a:
Xavier Olivera (29/07/2021)
