Sortida BTT per terres tarragonines amb previsions meteorològiques no gaire favorables.

Ens trobem a les 07.00h del mati per organitzar cotxes i carregar bicicletes, alguns fan un pèl tard, en Peinado ens espera a Sant Andreu de la Barca, sona el telèfon: en Peinado ja està a lloc i tem que el deixem a terra.

Ara sí, ja hi som tots camí de Rocafort de Queralt inici de la nostra aventura, esmorzem i decidim en quin sentit iniciem la ruta, llarga...., curta.... . Curta, decisió condicionada per l’arribada a l’alberg.

Sortim camí del poble de Fores, 5 km. Costeruts  en forta pujada i un fangar que ens fa impossible anar damunt de la bicicleta, intentem treure el fang cadascú amb el seu enginy, pals.., branques..., amb les mans... etc..., això fa que invertim mes d’una hora en fer aquesta distància. Per sort poc abans d’ arribar a Fores una pista en cimentada i després asfaltada, ens deixa anar més ràpid, el fang passa de les rodes a nosaltres, cara... esquena..., fem una pujada de “gamma extra” per enfilar-nos dalt el poble: preciós, unes vistes espectaculars.

El temps no és tant dolent com deien les previsions, ara va de baixada, corriols, trialeres, pista, altra cop fang i puffffff...!!!! una roda que degut al frec del fang barrejat amb alguna pedra, PETA!!, pobre Jordi neumàtic fet pols i sense recanvi, cap problema els “MacGyver” actuen: esparadrap, càmeres obertes de dalt a baix... tot serveix tant ,que en Jordi pot continuar i acabar la ruta amb aquest farciment dins la roda. Tot seguint  passem per un munt de camps plens de conreus de cereals amb un verd exuberant i voltats de roselles amb el seu color roig encès que delimiten el nostre camí dels sembrats.

Parem a dinar a Vallbona de les Monges, sota un cobert, uns mengen entrepans, altres fruites... en Pere només s’alimenta amb menjar sintètic (barretes i melmelada en sobres, puajjjj....).Continuem i arribem a Montblanquet, la Núria ens informa que té uns coneguts, però que ara no hi són. El poble és un llogaret petit, però en un estat immillorable de conservació i molt coquetó, vaja d’aquests llocs per passar-te uns dies amb un bon llibre i un bon vi de la terra, però el nostre camí continua. Uns pujar i baixar constants  sota la vigilància de grans molins que no paren de voltar i seguir-nos durant bona part del recorregut. En Miquel Insausti en  veure aquest espectacle eòlic queda fascinat, deformació professional diu, ens proposa fer una visita més detinguda a un parc eòlic que de ben segur esdevindrà  força interessant, acceptem la idea per una altra vegada.

Després d’hores damunt la nostra muntura i km a les cames arribem a L’Espluga de Francolí, final d’etapa on farem nit. Ja portem uns 52 km i estem cansats, però quina és la nostra sorpresa en veure que l’alberg està encara a 2 km. Caram!! quins 2000 metres més llargs, una recta que no tenia fi i un desnivell que cada cop ens feia anar més lents.

Ja hi som, prou per avui, ara toca dutxa, sopar i dormir, però encara tenim esma per fer la xerrada sota una nit estelada i fresqueta. Bona nit i fins dema.

Bon dia, l’Insausti ens desperta, són quarts de set.

Hem dormit moltes hores i estem recuperats, en Peinado també, al menys no l’hem sentit.

Sortim amb forta pujada i sense esmorzar, el nostre horari és incompatible amb el de la cuina.

Arribem a Montblanc, i ara sí, ara toca esmorzar quasi de forquilla, fem una petita volta per les muralles i continuem, anem  bé de temps, tenim per davant uns 60 km i 1600m de desnivell. Avui el camí està molt més eixut i ens permet anar més ràpid a l’hora que gaudim d’un esplèndid sol i cel totalment blau, els camps encara es veuen més exuberants, és un plaer veure la riquesa de la nostra terra i la grandiositat de la gent que hi viu i la treballa.

Els km i el desnivell comencen a fer anar las cames a un ritme que els que passem dels 60 ho notem i en algunes rampes posem peu a terra; la joventut...., quina enveja com van, ara una, ara l’altra,  sense posar peu a terra,  pedalada rere  pedalada aconsegueixen salvar les fortes rampes dominades pels majestuosos molins.

Arribats a Santes Creus dinem, el menú calcat al d’ahir

La porta del Monestir és oberta, dubtem si posar un ciri en pensament de pregària/miracle per afavorir el resultat dels partits a qui hem votat o votarem, vaja han  tancat la porta. Haurem de confiar en les paperetes i el seu just recompte.

La calor comença a ser forta i el líquid escàs. En  el  Pont d’Armentera ens abastim d’aigua, però no serà suficient per a tot el que ens espera.

Després d’una forta pujada pedregosa i costeruda, arribem a Coll de Maldà, en aquesta sí  que posem peu a terra joves i no tant joves, albirem al fons de la plana els dos pobles que queden per arribar a meta: Montbrió de la Marca i Rocafort de Queralt. Bevem la mica d’aigua que ens queda i reprenem la marxa.

Si la pujada  ha estat pedregosa, la baixada encara ho és molt més, un terrabastall de rocs, sorra, arrels, que ens fan trontollar tot el cos, això sí tots damunt la bici i a veure qui aguanta sense caure.

Estocada final, 300m per arribar al punt de partida, una pujada en cimentada que els tot terrenys han de posar la reductora, un últim esforç i ja hi som dalt.

Així ha estat  la nostra  aventura, dos dies gaudint a cop de pedal per pistes, corriols, camins plens de fang, terres de conreu amb colors i aromes, paisatges amb cels blaus i núvols blancs com el cotó i sobre tot, bona companyia.

Aquest escrit ha estat possible gràcies els seus protagonistes:

Núria, Sònia, Mar, Jordi, Amat, Roger, Xavier, els Miquels i jo mateix.

Salut i cames, fins la propera.

PD: dades tècniques; 2630 m. positius, 2720 m. negatius i un total de 120 km. i 3 tones de fang.

25-26/05/2019   Pere Mansilla