Agrupació Excursionista "Catalunya"

Relat de la sortida de Setmana Santa al Pantà d'Alcantara a Càceres.

La secció de caiac ha estat durant la setmana santa practicant l’activitat a la província de Càceres. Els dos primers dies vam navegar per les aigües de l’embassament d’Alcántara, un pantà situat a la conca del riu Tajo i que fou construït al 1969. Molts de vosaltres el coneixereu perquè travessa Monfragüe, recentment declarat Parc Nacional. La travessa que havíem programat inicialment vam haver de modificar-la, ja que, per recomanació d’un guarda forestal, la nostra activitat podia pertorbar la nidificació d’espècies vulnerables com l’aufrany i la cigonya negra, aquesta última en perill d’extinció. Val a dir que l’àrea no estava senyalitzada. Tot i que això suposava canviar tots els nostres plans, no ens vam deixar desanimar, i els 19 components del grup ràpidament vam decidir baixar riu avall, això sí, en vehicles.

Braç del pantà

Així que vam començar la nostra nova ruta a les immediacions de Tajomar, un Club Nàutic situat al terme municipal de Garrovillas, a tocar a la N-630. L’embassament ha deixat sota les seves aigües una part del traçat original de la Via de la Plata. La calçada, romana fou construïda primer amb finalitats bèl·liques i després comercials, i permetia unir el sud i el nord de la península ibèrica. Aquesta zona del pantà és molt oberta i està formada per una sèrie d’illetes amb vegetació arbustiva que ens va acollir durant les nits. Nits amb llargues tertúlies, bon humor, bon menjar i bon beure, gràcies a l’orujo i al patxaran que alguns dels components del grup havien preparat artesanalment.

Gredos al fons

El segon dia vam navegar des de Tajomar riu amunt, on vam poder gaudir d’un paisatge molt poc transformat per l’acció de l’home, doncs els forts pendents a banda i banda del pantà fan difícil el seu ús agrícola. El bosc de ribera està molt ben conservat, amb abundància d’alzines i sureres. El vent en contra que vam trobar al començament va alentir la marxa i duplicar el nostre esforç, però l’aparició d’un parella de cigonya negre, tan estranya de veure per les nostres contrades, els voltors i algun milà va alleugerir el nostre cansament. La part més interessant de l’excursió la vam trobar en un dels braços que conformen el pantà on, més arrecerats del vent, vam navegar sobre aigües totalment tranquil·les i, a més, alguns membres del grup van poder veure un cérvol i tortugues!

Al castell de Granadilla

L’últim dia vam despertar amb l’olor de la xocolata desfeta que Anna i Santi havien preparat per celebrar l’aniversari de Laura (l’hauríeu de veure portant el caiac amb només 13 anys!). Després d’agafar energies, ens vam dirigir cap al pantà de Gabriel y Galán, al nord de la província de Càceres, una zona de singular bellesa. Només disposàvem d’un dia i vam embarcar-nos cap a la vila de Granadilla, una autèntica meravella, que li va fer valer la declaració al 1980 de Conjunt històric-artístic. Actualment forma part d’un programa interministerial de Pobles abandonats, ja que amb motiu de la construcció de la presa als anys 50, la vila fou desallotjada. Tot apuntava a un lloc tranquil, aïllat de la civilització. Així que vam deixar els caiacs a la part posterior de la vila emmurallada i, en complet silenci, vam vorejar la muralla fins arribar a l’entrada del recinte. Per a la nostra sorpresa vam trobar un munt de cotxes i visitants i, és clar, no vam passar desapercebuts, doncs era diumenge i nosaltres vestits de caiaquistes!. Vam passejar pels carrerons empedrats i vam pujar al castell del segle XV, des de la torre del qual teníem una fantàstica panoràmica, amb la serra de Gredos nevada al fons. Abans de què vinguessin més núvols vam iniciar la tornada i ens vam acomiadar de Càceres amb un agradable passejada sota una fina pluja.

Els més fanàtics es resistien a sortir del caiac