LES PEL·LICULES FOTOGRÀFIQUES

Tipus segons format.

Al tema de càmeres ja es va parlar dels diferents fotogrames que tenim segons la càmera que feim servir. Recordarem que les reflex són les que duen pel·lícula de pas universal, també anomenada de 135 mm amb les clàssiques pel·licules de 12, 24 i 36 fotogrames.

A part teniem les càmeres de mig format amb la seva pel·licula de 120 o de 220, la diferència esta en que amb la de 220 aconseguim el doble de fotogrames. Curiosament la més comercial és la de 120. Les càmeres de gran format utilitzen fulles de pel·licula individuals, on cada fulla és un fotograma, d'aquesta manera sacrifiquem molt de temps per la gran qualitat del gran format.

Les diferents sensibilitats.

La sensibilitat de la pel·licula és podria definir com el poder de captació de llum que tenen les particules de iodur de plata que conté la emulsió, aquestes particules de ioudur popularmente es coneixen com el gra de la imatge. Quan més ràpidament reacciona la pel·lícula a la llum més ràpida és la pel·licula, parlem de alta sensibilitat, en canvi quan té una reacció lenta parlem de pel·licules de baixa sensibilitat, aquesta ens dona una imatge amb més qualitat que la d'alta sensibilitat però pel contrari estem limitats, quan la llum ambiental és baixa, per fotografiar paisatges. Si volem obtenir el màxim detall estarem obligats a l'escala baixa de les sensibilitats així com també al trípode que serà el nostre amic més inseparable...

A l'hora de classificar les diferents sensibilitats hi ha unes normes internacionals establertes. La més utilitzada es la ISO on cada vegada que és multiplica el seu número, la sensibilitat és el doble. Una altra normativa és la DIN on per cada increment de tres números és duplica la sensibilitat. A continuació tenim una taula orientativa amb les diferents sensibilitats que trobarem al mercat.

ISO	25	50	100	125	160	200	400	800	1600	3200
DIN	15	18	21	22	23	24	27	30	33	36

D'aquesta manera amb baixa sensibilitat, de 100 ISO cap a baix ens donara un alt contrast i a l'inversa amb alta sensibilitat. Quant al gra amb baixa sensibilitat obtindrem un gra molt petit junt amb una bona qualitat si parlem de nitidessa i a l'inversa amb alta sensibilitat, es considera alta a partir de 400 ISO. Això és vàlid tant per pel·licula color, diapositiva o B/N.

Tipus de pel·lícules.

Bàsicament hi ha dos tipus, color i blanc i negre, on poden ser negatives o positives ( diapositves ).

La negativa és la que ens dona un clixé en negatiu. Haurem de fer un positiu posterior per tenir el resultat final, el tamany del positiu es podrà variar tenint en compte els límits a l'hora de l'aparició del gra, si no el volem. Els clixés ens permetran treure un número indefinit de còpies sense que la qualitat d'aquesta canvi-hi. El procés per treure la còpia pot ser automàtic que és el que fan la majoria dels laboratoris o manual. Aquest s'haura de fer en un laboratori professional, la qualitat serà superior sobretot si ens apliquen un bon paper, però per contra ens tocarà buidar més la butxaca.

La pel·lícula diapositiva també anomenada transparència no és molt diferent de la negativa. El procès del revelat fa que la imatge sigui positiva, d'aquesta manera quan la muntem amb marquets ens permet projectar-la amb un projector de llum i trobem un mitjà de presentació que s'utilitza molt a l'hora de mostrar-les, un mitja que a nosaltres que fem muntanya, ens funciona molt bé. La imatge projectada és d'una gran qualitat ja que és la projecció de l'original.

D'una diapositiva es poden treure copies en paper també en procès manual o automàtic, però aquesta opció ens surt molt més cara que treure còpies del film en negatiu. S'ha de dir que amb un bon paper el resultat es immillorable si el laboratori ho fa bé. A partir de la diapo és pot fer un duplicat amb la posterior pèrdua de qualitat, això vol dir que quan estem disparant, si creiem que la imatge tindrà un bon resultat, convé fer un altre dispar per no tenir de fer després un duplicat de seguretat.

Una altre aspecte que té la diapositiva és que no tenen tant marge d'error com la pel·lícula negativa. Amb la negativa al laboratori ens fan una compensació amb una posterior perdua de qualitat, la diapositiva és més xivata i per valorar els resultats és més aconsellable.

Que triem? si el que ens interesa es treure moltes còpies en paper, aleshores hem de triar la pel·lícula negativa. Si pel contrari volem mostrar les imatges a un gran públic i fer boniques projeccions amb els nostres amics per comentar-les a fons ens haurem de decantar per la pel·lícula de diapo.

Color o B/N ? des de que va sortir la imatge en color molts són els que creien en la desaparició del blanc i negre, però si feim una ullada al mercat d'avui en dia ens adonarem de la gran quantitat de pel·licula que existeix en B/N. En part quan ens iniciem a la fotografia artistica comencem pel B/N i posteriorment nosaltres podrem intervenir en la còpia final amb uns coneixement de laboratori b/n. En fotografia de muntanya s'estila més el color, sobretot la diapo però no hem d'oblidar que els grans mestres del paisatge tenen bona part de la seva obra en b/n. En definitiva la solució es provar-ne les dues opcions i quedar-mos amb la que més ens agradi.

Toni B. (SEAM)