IV inf.
Josep Emili Ferrer - Joaquim Ricarte

La via normal al Pic Long va per la glacera del Pays Baché i agafant una canal (tot molt semblant al Gourgs-Blancs) que porta a la cresta Badet-Long ens deixa molt a prop del cim. La dificultat està mes a la canal que després a la cresta.

Glacera del Pays Bachè. Al fons a l'esquerra el Pic Long i la cresta amb el Pic Maubic. La pujada al Maubic es molt fàcil: es fa per la cresta de la dreta que s'agafa per on es vulgui.

El cim del Maubic es el millor lloc per veure la cresta Badet-Pic Long. La via normal al Pic Long puja per la glacera cap a la cresta. A la foto es veuen dues persones que estan pujant per aquesta via.

Cim del Maubic (3.058 m.). Darrera queda el Pic Long

Amb en Josep Emili Ferrer vàrem escollir una forma diferent de fer el Long. Una mica més complicada, però més maca i de pas es fan uns quants tres mil: la travessa Pic Maubic-Long-Badet-Maou. D'aquesta manera fèiem quatre cims de 3.000 m. en una jornada.

El dia avans varem dejar el cotxe al pantà de Cap de Long i vorejant el llac per camí amb molta gent arrivem a l'altre extrem del llac després de pujar, ja que no es voreja a la vora del llac, sino mes amunt.

Quan arrivem a l'altre extrem decidim continuar pujant per guanyar uns metres encara i reduir el desnivell per demá.

La cresta és molt espectacular però no passa del III+. És necessari fer un rappel al final. El cim del fons és el Maubic.

Aquí es fa un rappel cap a la dreta

Hem sortit de la vira i aquí ve l' únic llarg una mica més complicat i dret. Al fons el llac Tourràt. Sóm a la cara nord del Pic Long.

L'ascensió del primer tram és camí normal i no la fareu sols ja que és el camí al cims del Campbieil i Estaragne, cims molt visitats.L'únic problema que apareix a vegades és creuar el torrent. Quan vaig fer els Campbieil-Estaragne va ser impossible creuar el "rierol" i vaig trobar que per l'esquerra també s'hi pot pujar, encara que el camí és més dretot i complicat.

Arribarem a un petit llac i ben aviat ens apareix a la dreta la glacera del Pays Baché amb vista a tota la cresta Maubic-Long-Badet. El cim que tindrem més a prop, a l'esquerra, és el Maou. Agafeu aigua.

Trepitjarem neu per molt poca estona i quan es pugui ens enfilarem cap a la cresta (dreta) que ens portarà fàcilment fins el cim del Maubic. (Ara a les guies trovareu un altre cim Maubic que està més avall i li diuen Maubic S.. Caldria qüestionar-se si això és reslment un cim.)

En Josep Emili arribant al cim del Pic Long

El Maubic i el Pic Long estan separats per una cresta no molt llarga però si molt accidentada, estreta i aèrea. No és gaire difícil (III+) pero si s'ha de traballar una mica (aquí no ragalen res). Quasi al final hi ha un rappel obligat (és clar que tot es pot destrepar) que ens deixarà a la vessant dreta sobre una vira molt llarga i marcada (es veu molt clarament) que ens porta en flanqueig sota la paret nord del Pic Long.

Aquí és on trobarem l'únic tros una mica més difícil (a nosaltres ens va sortir un llarg de IV). Després, quan surts de la cara nord i estàs a prop del cim es torna molt fàcil (II) i espectacular, ja que tens a sota la glaçera nord del Long i el llac Tourràt.

Arribem al desitjat cim mentre comencen a sortir els primers núvols, cosa que ens obliga a no perdre temps. Quatre fotos, dinem ràpid per a recuperar calories i ens anem volant. Ara baixem per la via normal i no hi ha dubte del camí a seguir perquè està tot molt marcat i trepijat.

Anem cara al Badet i arribem deseguida a la canal de la normal que baixa cap a la glacera. Es la Hourquette du Pic Long (3.099 m.)

Com no sabem si les cordes ens donen per arribar a la neu amb un rappel (no es veu tota la canal) i el temps segueix aguantant, encara que els núvols continuen creixent, seguim cresta cap al Badet. Si bé és més fàcil que la cresta Maubic-Pic Long, recordo un tros del flanqueig que es fa per l'esquerra, para evitar un avantcim del Badet fet pols i pel que és quasi millor anar sense peus de gat.

Cim del Pic Long (3.192 m.). Al fons el llac de Cap de Long

Cresta cap al Badet. Al fons la glacera del Pays Bachè.

Arribem a l'immensa (parallamps perfecte) torre de pedres del cim mentre sonen els primers trons i la tempesta està ja començant la seva dança pel Neouvielle. Ens prenem un moment per gaudir de la excel.lent vista que des d'aquí hi ha sobre tot el recorregut que hem fet. Sortim per la cresta Badet-Maou (II al principi) i quan podem trobar la primera pendent que ens permet abandonar la cresta, sortim correns. El Maou queda per un altre dia.

La tempesta ve cap a nosaltres però ens passa fregant per l'esquerra i només quatre gotes ens saluden. Hem tingut sort.

Joaquim Ricarte

Ens apropem al Badet, passant per l'Agulla Badet (3.135 m.). Li han donat categoria de cim... i és molt discutible.

Cim del Badet (3.160 m.). Una gran torre de pedres ocupa el cim.

Sortim del Badet. Al fons els cims del Campbieil

Descens del Badet. Al fons el Maou (3.074 m). A l'esquerra del Maou, la Hourquette de Cap de Long. No arribarem al Maou i baixarem cap a l'esquerra per culpa de la tempesta.

En un no res hem sortit de la cresta del Badet-Maou. S'agafen pendents fàcils sense problemes. Per aquí va la normal del Badet
(a la dreta de la foto) que es complica en arribar a la cresta (II).