 |
|
Una
cresta molt llarga i molt alta
|
Xavier
Diez - Marià Arroyo
|
|
Una
mica d'historia
L'aresta de Tempestats-Aneto
va ser escalada per primera vegada el 5 d'agost de 1912 per
J. d'Usell amb G. Castagné i J.Haurillon.
L'aresta
de Salenques va ser escalada per primer cop el
22 de setembre de 1922 per Jean Arlaud i Charles
Laffont. Aquests inseparables companys de cordada van
fer bivac al coll de Salenques. La
primera nacional va ser d'en Lluis Estasen.
L'escalada continuada de las dues arestes va ser feta per
primera vegada el 22 de juliol de 1934 per R. Ollivier
i Herbert Wild.
|
|
 |
|
Coll
de Salenques i primer tram de la cresta
|
|
 |
|
Tram
mig de la cresta fins al primer gendarme
|
|
 |
|
Continuació
de la cresta fins el cim del Margalida
|
|
 |
|
El
tram de cresta des del cim de Tempestats, la bretxa del
mateix nom i la cresta cap a l'espatlla de l'Aneto
|
|
No
hi ha cap dubte que aquest recorregut és un dels més
atractius dels Pirineus. En ell es combinen l'elegància
del recorregut de més de 3 Km. per arestes afilades
i el fet que sigui l'ascensió més llarga al
cim més alt de la serralada Pirinenca.
Aproximació:
Sortint del final de la carretera de La
Besurta (1.893 m.) anirem cap al Forat
d'Aigüalluts (30'). Seguirem fins el final
del pla i avançarem per la vessant dreta del Torrent
de Barrancs, passant a prop del
Llac de Barrancs.
Aquí ja veurem la forta pujada cap al Coll
de Salenques (2.810 m. - 3h.), lloc on s'inicia
realment la nostra ascensió.
Itinerari:
Des del Coll de Salenques
seguirem una aresta relativament fàcil, formada per
enormes blocs, en direcció Oest, fins arribar al
peu del primer gendarme.
Fins aquest punt l'ascensió es pot fer perfectament
sense corda. El gendarme es el lloc obligat per fer fotos,
recordant les publicades al llibre de Patrice de Bellefon:
les 100 millors ascensions i excursions al Pirineu.
|
|
|
|
Pujarem per la seva vessant Nord (III), Posteriorment seguirem cap
a la dreta per vorejar un segon gendarme que ens deixa junt a una
roca anomenada per en Lluís Estasen
l'Ocell de Paper, en una bretxa
sobre la qual ens trobarem el pas més difícil de l'ascensió
(III+/IV- aeri) per pujar a una torre vertical.
En
aquest tram possiblement trobareu pitons per protegir el pas. Una
vegada al cim de la torre, l'ascensió es realitza més
fàcilment per una aresta accidentada, flanquejant una agulla
blanca poc difícil i deixant a la dreta diversos gendarmes.
Una vegada arribats a una darrera bretxa, seguirem per una canal
a la vessant nord plena de blocs, per després canviar de
vessant i arribar sense dificultat al cim del Pic
Margalida (3.241 m. - 3h/3h 30' des del coll).
Una cresta de II uneix aquest cim amb el Pic
de Tempestats (3.290 m. 25').
|
|
 |
Mariano
al Coll de Salenques. Encara no hi havia peus de gat.
|
|
 |
|
Mariano
al tram inicial de la cresta
|
|
|
Baixar per la vessant N.O. un tram i tornar a la vessant N.E. evitant
uns gendarmes situats just avans de l'acces a la Brexta
de Tempestats (3.201 m.), a la que arrivarem seguint
una areste de III i efectuar un descens final sobre una roca bastant
dolenta.
Des de la bretxa hem de parar atenció ja que hi ha diverses
possibilitats per seguir que poden augmentar considerablement la
dificultat del recorregut. La més accesible es realitza pujant
per la dreta fins a una placa inclinada per sobre de un curt i dret
resalt.
Seguint
aquesta placa travessarem un esperó cap a l'esquerra mitjançant
una fisura horitzontal, per després remontar per la seva
vessant O. Fins arribar a l'aresta principal, a l'altre costat de
una bretxa (III).
|
|
|
|
|
Un
panorama grandiós: tota la cresta fins a l'Aneto i després
fins a la gelera de Barrancs
|
|
|
Per
un curt resalt afilat arribarem a l'Espatlla
de l'Aneto (3.350 m.). Aquí la dificultat disminueix
fins arribar al punt culminant del cim
d'Aneto (3.404 m. - 5/7 h. des del coll).
Observacions:
Donada la longitud de la cresta, i que no tothom te condicions fisiques
suficients com per fer-la en una jornada, és convenient preveure
un bivac, que segons les preferències es pot fer al coll
de Salenques, al Pic Margalida, al Tempestats...o bé on us
agafi la nit.
|
|
 |
|
Mariano
encara al primer tram
|
|
 |
|
Xavi
al primer gendarme
|
|
 |
|
Llac
de Barrancs des de la cresta
|
|
 |
|
La
cresta es torna molt aèria
|
|
|
Material:
Un joc de tascons, cintes per blocs i 4/5 cintes exprés.
També es recomana el piolet i crampons pel descens de la
glaçera de l'Aneto segons condicions.
Descens:
Seguirem la via normal a l'Aneto
passant pel famós pas de Mahoma i creuarem la glaçera
de l'Aneto amb dues possibilitats: anar a buscar la bretxa
dels Portillons (normal) o baixar directament la glaçera
cap a Barrancs per pendents
àmplies i fàcils.
|
|
|
Horari:
L'horari indicat es molt relatiu i està en funció
de molts parametres (condició fisica, aturades, condicions
de la cresta, etc.)
Bibliografía:
 Los Pirineos, las
100 mejores ascensiones y excursiones de Patrice de Bellefon
Pirineos, 1000 ascensiones
de Miguel Angulo
|
|
 |
|
Descens
de l'Aneto per la via normal
|
|
