Grup 3.3 Aliments farinacis: les patates i altres tubercles
Abans de tot cal dir que els tubercles són les rels modificades d'una determinada planta, que han emmagatzemat nutrients i aigua, per la qual cosa és un reservori prou important.Les patates. Abans de poder emmagatzemar els aliments a les neveres, les patates van ser força importants dins de la nostra dieta degut a que no es fan malbé fàcilment. Avui dia ocupen un lloc secundari. Caldria recuperar el seu consum donat que permeten moltes variants culinàries malgrat el poc prestigi gastronòmic que posseeixen, i a més són molt econòmiques.
La patata ( Solanum tuberosum ) procedeix d'Amèrica, concretament dels Andes, i és consumida i cultivada en climes temperats. Es va incorporar a la dieta europea a mitjans del segle XVII. En aquella època, la seva aparició al vell continent va evitar que morís molta gent de fam, doncs degut a sequeres i diverses malalties que van afectar els cultius de cereals, la patata es va convertir en aliment bàsic. A meitat del segle XIX a Irlanda, la destrucció de les collites de patates que va causar un fong ( Phytophthora infestans ) va provocar la migració masiva de la població cap a EEUU.
Va venir d'Amèrica i se'n portà la gent cap a allà. Curiós tot plegat, no?
A nivell agrari, la patata produeix més energia per hectàrea que qualsevol cereal. En aquest sentit és un aliment més “sostenible” i rendible.
Nutricionalment parlant, la patata és un aliment que ens proporciona per cada 100 gr: 18 gr de glúcids o carbohidrats, 2,5 gr de proteïna i 0,2 gr de lípids, amb un aport energètic de 72 kcal. És rica en vit C i potassi. El seu alt contingut en aigua fa que la densitat de nutrients no sigui tan elevada com en altres aliments més secs.
Es recomana consumir patates com a plat principal dos o tres cops per setmana. Amb la verdura, al vapor, al forn, estofades, al microones, fregides (de tant en tant), emmascarades,..., qualsevol llibre de receptes us donarà moltes idees.
El midó, forma majoritària en que es presenten els carbohidrats de la patata, és molt digerible i assimilable si es consumeix l'aliment just acabat de fer. A mesura que la patata es refreda, el midó es va tornant més dificultós de pair i assimilar. A la pell de la patata, sobre tot si ja ha fet grills, ha verdejat (per donar-li la llum) o ha rebut cops, podem trobar la soladinina, alcaloide molt tòxic. Es recomanable consumir-les pelades.
A la muntanya. Que fem amb la patata? Doncs, si hem de carregar el seu pes a la nostra esquena, el millor és optar pel puré de patates. Ens podem emportar patata deshidratada en flocs, afegir aigua calenta o llet i ja tenim el puré fet. Afegim tomàquet, tonyina, pèsols, formatge, dauets de pernil o cansalada, salsitxa,....., Ja tenim un plat bo, bonic i barat per recarregar el nostre nivell energètic i continuar l'endemà amb l'activitat de muntanya.
Altres tubercles. El moniato o batata ( Ipomea batates ); el nyame ( Dioscorea alata i D. esculenta ); la mandioca, casabe o iuca ( Manihot utilissima ), d'on s'obté la tapioca; la xufla ( Cyperus esculentus ), que macerada i ensucrada pasarà a ser orxata.
El dietista
