L'energia 
          al nostre cos ( 2 ). Un dia d'esquí de muntanya.
        
        Uns estiraments 
          i comença l'ascensió, a ritme suau. La pala sembla tenir 
          molt pendent, però fent un traçat en ziga-zaga, anem vencent 
          el desnivell de forma lenta, però segura. El calor va en augment 
          i ens traiem el "gore". Només el "forru" 
          i l'energia que genera el cos, són suficients per a mantenir-nos 
          calents, doncs el 75 % de l'energia generada es transforma en calor.
          Anem bevent de manera regular: cada 15 minuts fem un glop d'aigua, s'evita 
          la deshidratació i que el nostre rendiment disminueixi (hem de 
          recordar que en l'alta muntanya, donada la sequedat del clima, el procés 
          de deshidratació és molt més important que en altres 
          ambients).
          Augmentem la velocitat, i arribem al 60 % del nostre ritme màxim 
          (podem mantenir una conversa amb un company). En aquest moment, una 
          persona mitjanament entrenada, utilitza majoritàriament (90%) 
          com a substrat energètic els greixos o lípids. D'aquesta 
          manera ens assegurem que arribarem al cim sense cansar-nos excessivament, 
          i segur que podrem gaudir del descens.
          
          De sobte sentim una remor: uns llampecs llunyans ens indiquen que s'està 
          desencadenant una tempesta de nassos. Només ens queden 200 metres 
          de desnivell per a arribar al cim, així que accelerem fins a 
          un 80 % del nostre ritme màxim: notem com la sensació 
          de calor corporal augmenta i les gotes de suor cauen pel nostre front 
          (encara que la temperatura ambient sigui de -10º C). La freqüència 
          respiratòria augmenta considerablement i sembla que ens manqui 
          l'aire. Estem utilitzant les nostres reserves de glucògen de 
          manera gairebé exclusiva com a font energètica, sent el 
          consum de greixos pràcticament nul. Augmentem encara més 
          el ritme, sobrepassant el nostre llindar màxim del 100 %: hem 
          de parar-nos per a recuperar la respiració.
          
          Parem un minut per a recuperar-nos i reprenem l'ascensió a un 
          ritme fort, capaços de mantenir-lo fins arribar a dalt.
          Estem al cim i la tempesta la tenim gairebé a sobre. Ni fotos 
          ni res: pells fora, ens posem el "gore", fixem les botes i 
          a baixar com a kamikaces...... sayonara!!!. 
         el 
          dietista 
          
          
 
          Index d'articles