El cacau i la xocolata

El “xocolatl” era una beguda elaborada a partir del cacau, que feien servir els maies i asteques, i que, literalment significa “aigua escumosa”. Al 1.519, el Sr. Hernán Cortés va ser el primer occidental que va provar aquesta deliciosa beguda. Un obsequi del pobres indígenes cap a aquest “bon home”, del que segur, és van penedir de fer-li. Quan se li va voler donar un nom científic a la planta que produeix el cacau, donades les propietats quasi sobrenaturals que tenia la beguda, és va pensar en Theobroma, o aliment dels deus. Amb aquesta història al darrera, no és d’estranyar que, en general, ens agradi tant aquest aliment .
 
Estrictament parlant, el cacau és la llavor del cacauer (Theobroma cacao L.). Per fer-la servir per ús alimentari és separada de la resta del fruit, i posteriorment, és fermentada i secada i/o torrada.

A partir d’aquesta llavor, mitjançant procediments mecànics, s’obté la pasta de cacau, amb un contingut mínim del 50% de mantega de cacau, que és una matèria molt grassa. El cacau en pols és el producte que s’extreu mitjançant la polvorització del tortó (el que resta de la pasta de cacau si li traíem la mantega).

La xocolata és un producte elaborat a partir de la pasta de cacau, o de cacau en pols i sucre, amb la addició de mantega de cacau o sense. En podem trobar moltes menes de productes fets a partir de la xocolata: a la tassa, flocs, fideus, escames (o altres formes), amb fruits secs, amb llet, xocolata blanca, farcits,....

S’han constatat més de 100 usos medicinals del cacau i la xocolata: tractaments contra el esgotament, la febre, l’angina i problemes cardíacs, l’anèmia, els problemes renals i intestinals,..., Heu sentit parlar de la xocolateràpia??

Els flavonoides que conté el cacau li donen unes propietats antioxidants força importants, per evitar els efectes dolents que produeixen els radicals lliures al nostre organisme. Aquestes substàncies ofereixen protecció contra el càncer i l’envelliment cel·lular. També tenen efectes cardioprotectors, evitant i controla en gran mesura l’aparició de l’aterosclerosi al inhibir la oxidació del colesterol “dolent” (LDL), dificultant l’agregació plaquetària, regulant la resposta inflamatòria e immunològica de les partes del vasos sanguinis així com el seu to muscular.

Curiosament, també s’ha observat l’efecte que tenen els flavonoides per solucionar la diarrea, al inhibir la secreció de fluids al budell prim.

Cal tenir també en compte que la teobromina continguda al cacau és una substància estimulant amb notables efectes tònics sobre el nostre organisme. I que el seu contingut en magnesi li dona un poder recuperador muscular important.

Però guaita amb el seu contingut energètic: a 100 gr. de xocolata podem trobar 520 kcal. (depenent de la puresa)  

A la muntanya res millor que portar unes onzes de xocolata a la motxilla per gaudir d’ un aliment que, pres amb mesura, posseeix uns efectes realment fantàstics.

Que vagi de gust !!                                                                                           

Àlex Pérez
Dietista-Nutricionista

Index d'articles