Octavi i Neus havien decidit fer el Mont Perdut pel Nord. Nosaltres (Josep Emili, Sara i Joaquim) havíem pensat escalar la Nord-Oest de l'Astazou, des de Gavarnie. O sigui que a bon segur ens trobaríem al Balcó de Pineta en els respectius descensos.

Pero ens vàrem trobar als carrers de Bielsa. La pluja (estrepitosa fallada de la previsió metereològica) ens va obligar a tots a abandonar els nostres objectius i al mig de la pluja l'Octavi i la Neus van baixar del Balcó de Pineta, després d'una nit complicada a la seva tenda, i nosaltres vàrem fer mitja volta després de passar una nit al refugi d'Espuguettes (part hivernal, que el refugi era tancat) baixant de nou fins a Gavarnie, per tornar a Espanya i trobar el solet.

Ens quedava el diumenge. Nit al Refugi (???) de Pineta. Bona previsió de nou. però nou error. Surt el sol i tot està tapat encara que sembla que no plourà. ¿Qué fem?. Doncs ens vàrem anar a fer un recorregut que ens va deixar satisfets i que no té cap complicació. O sigui ideal per aprofitar un dia així.

Els Astazous (3.071-3.012 m.) des del Refugi . Al mig el couloir Swan, encara amb poca neu. L'aresta que baixa de front de l'Astazou Petit (dreta) es la NE.

Refugi d'Espuguettes (2.500 m.). La pluja ens obliga a baixar cap a Gavarnie.

A prop de la cresta que passa per sobre del túnel ens abriguem. Comença a fer vent fort del Sud.

Agafem els cotxes i ens en anem fins el túnel Bielsa-Aragnouet; el creuem i aparquem només sortir per la boca Nord. Des d'aquest lloc pujem per una llarga i plàcida pendent d'herba per la vessant dreta del Túnel (mirant des del túnel cap al Sud). Aquesta llarga rampa porta quasi fins els 2.500 m. (sortint dels 1.800 m. que es l'alçada de la boca Nord del túnel) fins un fals coll. Al principi el nostre objectiu eran els Pics del Puerto Viejo i el Pic de Barrosa. però, en arribar a la carena el vent era molt fort (venia de Sud) i per sobre dels 2.600 m. tot era tapat. Fins i tot molt cap al Sud, la Peña Montañesa era tapada des dels 2.300 m..

Malgrat aquest temps teníem la sort que la cresta fronterera, que passa per sobre del túnel apareixia miracolosament sensa núvols. Vàrem canviar els nostres plans ràpidament (una vegada més, quina pràctica!), i ens vàrem anar a seguir aquesta cresta que té molts petits cims, però només dos remarcats: el Pic d'Aiguillette (2.517 m. i el Bataillance (2.604 m.).

En arribar al fals coll flanquejem per no pujar més metres i arribar a cota del Puerto Viejo. Aquest coll comunica el circ de Barroude amb Espanya (entrant a la boca Sud del túnel a l'esquerra). però el camí que al principi está molt marcat, acaba desapareixent i al final (terreny descompost, pareu compte si ha plogut o nevat) hem d'anar a buscar la carena que acaba portant al "Puerto". Total, que aquest flanqueix ens el podiem haver estalviat si haguéssim decidit abans que no anàvem cap al Pico Barrosa, en veure que era tapat pels nuvols.

Pujem, doncs, cap a la cresta fronterera amb fort vent, que per ser de sud no és excessivament fred (al menys una cosa que no sigui dolenta del tot). Si arriba a ser de Nord hauríem plegat ràpid. Els núvols ens passen molt depressa per sobre del cap. Mentre no plogui....

Una vegada s'arriba a dalt, sobre la cresta, el recorregut és sencill. Es puja i es baixa, però sense problemes. Així arrribem a un dels cims més significatius de la cresta i que té el nom de l'Aiguillette. Aquest cim queda a sobre del Puerto de Bielsa, antic camí entre Espanya i França.

Fotos, una mica de menjar i una mica de sol. No es pot demanar més. Mirem d'identificar els cims propers. És un joc divertit perquè no es veu la part alta de cap cim. En cap moment hem pogut veure els cims del Circ de Troumousse, tan a prop. Únicament es veien els que quedaven més al Nord: el Heid, el Gerbats i mes lluny, el Soum de Salettes.

Flanqueig per terreny molt pendent per arribar al coll de Puerto Viejo. Al fons, el circ de Barroude. Som encara al vessant francès.

Pujant cap al primer cim de la cresta. Tapat pels núvols, els cims del Puerto Viejo i, a l'esquerra, el Pic de Barrosa

Abans d'arribar al cim del Bateillance. Al fons a l'esquerra el Gerbats (2.904 m.) i al mig el Soum de Salettes. A la dreta el massís de Neouvielle, molt tapat.

El descens des de l'Aiguillette obliga a abandonar per uns moments la cresta una mica abans d'arribar al "Puerto". Des d'allà s'inicia un llarg flanqueig que va pujant i que prescindeix de passar per un dels cims de la cresta, per portar-nos a la cresta a un avantcim del Pic Bataillance. Des d'allà, en un ampli, planer i fácil recorregut arribem de seguida al cim principal, el Bateillance, que queda sobre la vall de Riomajou. Llàstima que el Culfreda, i més al fons la cresta dels Bachimala, seguien tapades pels núvols.

Aquí fa menys fred i fins i tot se'ns obre un gran clar. El vent no afluixa però és més suportable ¿O ens hem acostumat?

Impressionant la vista sobre la vessant espanyola de la carretera que porta al túnel. Aquí el desnivell és molt més gran que per la vessant nord, més suau.

Cim de l'Aiguillette (2.517 m.)

Cim del Bateillance (2.604 m.) amb fort vent. La Neus, l'Octavi, la Sara i el Joaquim. En Josep Emili fa la foto.

El cim del Bataillance és un cim fàcil per fer a l'hivern amb esquís (o amb raquetes) des del túnel (Boca Nord, sortint per la vessant esquerra del túnel, mirant cap al Sud).

El descens, ja sense vent i amb sol, seràun plaer i ens arrodonirà una jornada que semblava perduda.

Al final del recorregut vàrem pasar davant de les cascades que a l'hivern, glasadetes, en Josep Emili estima tant i visita tan sovint.

Arribem al cotxe per l'altre cantó després de set hores i mitja de caminar, incloses parades, fotos, àpats, em poso roba, me la trec, on son els guants, que tinc fred als dits, m'aturo a veure, etc., etc., etc.

Joaquim Ricarte

Prop del Puerto de Bielsa, antic camí que comunicava Espanya i França