L'Ariege, departament del Pirineu francès, és sínònim de valls profundes, cims escarpats, boscos frondosíssíms, i potser sigui la regió del Couserans, coneguda també com la regió de les 18 valls, la que millor exemplifica aquests trets, doncs aplega alguns dels cims més majestuosos de la zona, com el Mont Valier, el Maubermé i fins a una quinzena més de cims on cal superar, en tots ells, desnivells de 1800 metres o més.

Un d'aquests cims és el Tuc de Cravere (2629 m.), situat a la capçalera de la vall de Birós.
Iniciarem l'ascensió sortint del poble de Sentein, en direcció al llogaret de Frechendech (800 m.). Des d'aquí comencem la marxa a peu tot remuntant la vall de l'Izard, tapissada per una imponent fageda.

A mitja vall creuem el riu i ens enfilem per l'altra vessant anant a buscar la reserva biologica de l'Izard, paratge amb una preciosa avetosa, on no fa massa encara s'hi passejava algun ós despistat. Gaudint d'una sorprenent varietat floral, anirem pujant fins a l'estany d'Araing on hi ha un refugi del CAF. Des d'aquí només ens caldrá seguir el GR-10 fins al coll d'Aueran i per un vessant d'herba cada cop més redreçat assolirem el Tuc, que ens oferirá una bonica perspectiva de la Maladeta i part de la Vall d'Aran, aixi com de la cresta que l'uneix al Tuc de Canejan.

Altre cop a la vall, el bon regust deixat per la caminada, ens fará pensar en altres raconades per recórrer d'aquest "oblidat" vessant nord del Pirineu.