ORDESA - LA FAIXA DE LES FLORS
 
El passat pont de la Mercè vàrem anar a la Vall d’Ordesa a fer aquesta bonica excursió que volem recomanar que us animeu a repetir. Val la pena.

A quarts de set del matí (encara a les fosques) sortim de l’aparcament d’Ordesa.
Retrocedim uns minuts per la carretera fins a trobar la “Casa Olivan” des d’on surt el marcat camí cap al Circ de Carriata. La pujada és dura, però el camí està ben traçat i mentre es va fent clar, anem guanyant desnivell còmodament, sota la mirada vigilant del Tozal del Mallo, que presenta des d’aquí un aspecte punxegut i espectacular. Quan sortim del bosc girem a l’esquerra, en direcció al Tozal i creuem el barranc on podem agafar aigua.

Després el camí torna a anar cap a la dreta i arriba al peu del circ de la Carriata. Aquí hi ha dues opcions per superar la cinglera que ens barra el pas: Les Clavijas de Carriata o el Grau d’a Faixeta. Ens decidim per aquesta segona opció i prenem el camí cap a la dreta que ens porta cap a una cornisa estretíssima, equipada amb un cable (pla i fàcil, peró molt espectacular) que condueix fins a una ampla canal que cal remuntar.
El terreny es fàcil, pero bastant dret i un xic exposat per que algunes roques estan molt llimades. Es van trobant fites tota l’estona i així anem guanyant alçada fins a sortir a un petit prat situat sobre una mena de “proa” rocosa.

El lloc es tant bonic (fins i tot hi trobem edelweiss), que decidim fer una parada per esmorzar... que ja ens ho hem guanyat!. Tot menjant ens adonem que som quasi al nivell del cim del Tozal, que vist des d’aquí perd tota l’espectacularitat d’abans. També anem mirant cap a la paret superior del Gallinero, intentant endevinar per on passa la Faixa de les Flors, ja que des d’aquí només sembla possible passar resseguint el peu mateix de la paret.

Quan continuem la pujada, ara per un terrenys molt més planer, aviat veiem que el camí ràpidament deixa a sota i a la dreta el que ens semblava l’únic pas practicable. Però tot pujant en direcció al pla de Salarons, comencem a endevinar, cap a la part superior de la paret, una repisa, que sembla tenir continuitat cap a les roques que tenim a sobre nostre.
 
 
 
 
Tot seguint fites i ja amb vistes al fons del Circ de Salarons (Pics de Gabietou), cal agafar un camí no gaire marcat, cap a la dreta que seguint fites ens porta fins a l’inici de la Faixa de les Flors.

Ara no hi ha pèrdua possible, ja que es tracta de seguir una repisa pràcticament horitzontal, que amb un recorregut d’uns 3 Km. ressegueix la paret Sud d’Ordesa, des de Salarons fins a Cotatuero, a una alçada aproximada de 2.400 metres.

La Faixa es manté sempre amb una amplada bastant considerable (mai inferior a 3 metres) i anem avançant còmodament, assaborint les espectaculars vistes que proporciona el trobar-se al mig d’una muralla tan alta.
Fem fotos “a tope”, aprofintant les perspectives del recorregut i dels propis companys, que ens ofereixen les entrades i sortides de la paret.

La “traca final” arriba quan en traspassar una aresta s’ens obre sobtadament a la vista tot el circ de Cotatuero i tots els “3000” de la zona: Soum de Ramond, Mont Perdut, Cilindre, Marboré, el Casco,... etc., fins a arribar al Taillon i passant naturalment per la famosa Bretxa de Roland.

Llàstima que el cel s’està ennuvolant per moments i ho veiem tot com en una foto de blanc i negre! Mentre badem ens cauen quatre gotes i decidim “no encantar-nos” i continuar resseguint la faixa, ara ja menys marcada, i que finalment es perd en el terreny kàrstic de la part alta de Cotatuero.
 
 
A sota queden els prats de la Ribereta de Cotatuero, cap a on cal baixar. Així ho fem, tot fent atencio a les fites, ja que es un xic perdedor. Hi ha tantes edelweiss que ens veiem forçats a trepitjar-les. Llàstima que n’hi ha moltes de seques.

De sobte comença a ploure i ens veiem obligats a treure les jaquetes impermeables. Seguim avall sota una pluja força intensa i ja comencem a preocupar-nos pensant en com trobarem de mullat el pas de les Clavijas de Cotatuero, que ens han de permetre salvar la cinglera per on cau el riu de Cotatuero.

Quan hi arribem ha parat de ploure, pero evidentment tot està regalimant aigua. Com que el temps no té pinta de millorar, decidim que no val la pena esperar i ens hi posem.
El pas en concret consta d’un flanqueig cap a l’esquerra (mirant a la paret) equipat amb clavilles per peus i mans, seguit d’una canal bastant vertical, que també té algunes clavilles.

Dit així no sembla dificil, pero tenint en compte la timba i que les clavilles (algunes no tant juntes com caldría) i la roca relliscaven de valent, la veritat es que... cadascú de nosaltres sap les angùnies que va passar per superar aquest tram.

Cal dir que, per sort, en temps relativament recents (es veu que abans no hi era), han instal.lat un cable per assegurar el flanqueig. Amb les presses pel mal temps no el varem utilitzar per assegurar-nos, pero ens va anar molt be per agafar-s’hi de mans: Al menys tenies la sensació que estaves agafat a quelcom més “sòlid” que no pas una clavilla mullada!
 
 
 
 
Un cop superat el pas fem una parada per recuperar forces i menjar una mica, sota una balma que hi ha al peu de la paret, ja que poc o molt va plovent.

En acabat seguim la baixada, ara sense pluja, per un camí molt dret que més avall millora. Contents d’haver arribat al tram final de la baixada per la vall de Cotatuero, continuem caminant, però com que no es pot tenir tot en aquest món... novament comença a ploure i ara amb ganes.

La pluja forta ens acompanyarà durant tot el camí que ens queda fins a l’aparcament d’Ordesa (més d’una hora), on arribem cap les 4 de la tarda xops com a pops, i barrejats amb els turistes que hem trobat tan bon punt hem fet cap al camí principal de la vall. La majoria encara van més molls que nosaltres, ja que no van gens equipats (qui no es consola és perquè no vol!).
Dades pràctiques:

Itinerari: Casa Olivan (Centre d’Interpretació del Parc), a 1 Km, aproximadament de l’aparcament d’Ordesa-Cami de la Carriata-Circ de la Carriata-Grau d’a Faixeta (o Clavijas de Carriata)-Cami al pla de Salarons-Faixa de les Flors-Ribereta de Cotatuero-Clavijas de Cotatuero-Cami de Cotatuero-Aparcament d’Ordesa

Desnivell: 1.150 m., fins a l’inici de la Faixa.
Horari aproximat: de 7 a 9 h. Autocars Torla-Ordesa amb parada, si hi ha gent, als campings que hi entremig. L’horari es de 6 del mati a 9 del vespre. Nosaltres vàrem comprar els bitllets al mateix camping on estàvem (Camping Ordesa).
Preu 3 € anar i tornar. Cal sortir d’hora (es bastant llarg i val la pena tenir temps per fer fotos).
Itinerari no recomanable per persones amb vertigen. Excursió feta el 24 de setembre del 2005 per Miquel Budí, Maria Guillén, Eduard Ruiz i Rosa Maria Soler.

R.Mª Soler
Fotografies: Joaquim Ricarte