1.- RESUM
Per alçada el Bisaurin és el primer cim de relleu dels Pirineus Occidentals; de fet, des de que aquests comencen a l'Atlàntic i fins arribar al Midi d'Ossau i el Balaitous, no hi ha cap muntanya que el superi.

Aquest cim és el punt culminant de la serra de Bernera, una gran massa calcària molt ben delimitada pel riu Aragó Subordan, a la vall d'Echo, el qual envolta tot el Bisaurin des de llevant fins gaire bé al sud, passant pel nord i ponent. Al NE. les aigües se'n van al riu Ossia per la vall de Lizara. Aquest cim resta solitari i despenjat cap el sud de l'esmentada serra de Bernera.

Extraordinari mirador, el Bisaurin no té pas gaires rutes d'accés. Forts espadats l'envolten i protegeixen. Els punts principals d'accés són dos, des de Lizara o Echo per la collada de Foraton i d'aquí una llarga carena d'herba i pedres que remunta per la cara sud, en un ambient de mitja muntanya, o bé, la que s'explica aquí, ruta molt més dura, que puja per la banda sud i de llevant, volta el cim i hi puja per la cara nord en un sorprenent caire d'alta muntanya.

2.- ACCÉS PER CARRETERA

Amb automòbil ens hem de dirigir a la vila de Puente la Reina (Osca) situada a la carretera de Pamplona a Jaca i a 20 qm. d'aquesta darrera població. Aquí hem d'agafar un trencant que porta a Echo i Selva de Oza.

Uns 15 qm. després de Puente la Reina seguint aquesta carretera, hi ha un altre trencant, a mÀ dreta, que porta a Jasa, Aragües del Puerto i Lizara. Hem de agafar aquesta carretera fins el seu final, on s'hi troben les pistes d'esquí de fons de Lizara. Son uns 13 qm. aproximadament des del trencant descrit. (28 qm. des de Puente la Reina ). Aparcament ampli per els cotxes.

Tal com arribem a les pistes de Lizara, a mÀ esquerra (ponent), tenim la vall que du a la collada de Foraton i, a l'altre banda del coll, la vall de Hecho. Davant, una mica a l'esquerra, el Bisaurin, i davant mateix (nord) la vall del "Puerto" amb la serra Bernera al fons. Tot seguit, una mica a la dreta, el "macizo de Bernera" ( 2.450 m .) i totalment a la dreta (Llevant) la collada del Bozo.

3.- RECORREGUT
Pujarem direcció nord per la vall del "Puerto" per tal de rodejar els forts espadats que baixen del Bisaurin. Més amunt, al pla de Mistressa, on girarem a ponent per seguir fins el fons de la vall. Aquí agafarem direcció sud per pujar a un avantcim, des d'on veurem el Bisaurin a 10 minuts cap a ponent.

Les referències més importants i horaris aproximats de l'excursió són:

0 minuts.- Aparcament de Lizara ( 1.540 m .).Sortim en pujada per un ampli camí que passa pel costat sud del Refugi de Lizara i s'enfila per un llom d'herba de prat. Dalt del llom hi ha una pista ampla i planera que a l'hivern serveix com a pista d'esquí de fons. Seguim aquesta pista direcció nord. Marques de GR.

10 minuts.- Trencant. ( 1.605 m ). La pista fa un revolt a l'esquerra i pren direcció ponent, cap a la collada de Foraton. Nosaltres la deixem i prenem un camí fressat, sense marques de GR., que agafa direcció nord. Pujada suau, per entre ginebrons i algun pi Anem cap a la vall del "Puerto".

30 minuts.- Cabana de pastors. ( 1.725 m ). Petita cabana d'obra amb llar de foc, a la nostre esquerra. Buida de mobiliari, estirats a terra hi caben de 4 a 6 persones. Seguim travessant prats, ara planerament, per entrar de flanc a la vall del "Puerto". El camí, molt marcat, primer baixa (-30m), per tot seguit emprendre una suau pujada per aquesta encaixonada vall. Terreny de pastures amb algun roquiser i tartera. Veurem alguna fita.

1 hora 10 minuts.- Refugi forestal ( 1.995 m ). De disseny, molt singular, de pedra i ciment, molt alt, amb llar de foc i una banca de ciment que el rodeja per tota la paret interior. Sense cap mena de mobiliari, molt fred i gens acollidor. Seguim el camí que, planejant, s'apropa al riu.

1 hora 15 minuts- Pla de Mistressa ( 2.015 m ). Molt ampli i herbat. A la dreta (llevant) la collada dels "Puertos", a l'esquerra, el nostre camí que, un cop travessat el pla, s'enfila seguint unes fites cap a un fals coll protegit per una barrera rocosa. Aquesta barrera la superarem amb molta facilitat pel costat dret de la vall (riu a la nostre dreta) per herba i pedres. Forta pujada fins a superar-la. Un cop a dalt, el pendent es suavitza, passem a l'altre costat del riu tot travessant uns blocs, per tal d'entrar en un allargassat pla.

1 hora 50 minuts. Pla allargassat ( 2.240 m .) Petit, envoltat de grans blocs. Ens dirigim de front (ponent) cap a un encinglerat coll, per entre pedres, seguint unes fites i pel costat dret de la vall. Superem molt fàcilment una barrera rocallosa enfilant-nos per blocs de pedres. A la nostre dreta, una gran congesta de neu resisteix fins a finals de l'estiu. Just al cap d'amunt d'aquesta barrera, girem a la nostre esquerra per prendre direcció sud i pujar, per entre blocs i herba, fins una cubeta glacial.

2 hores 15 minuts. Cubeta glacial ( 2.405 m .) Arribem a una antiga gelera, ara molt malmesa (resta una superfície de gel que no supera els 30 x 25 metres ). Seguim direcció sud enfilant-nos fort per tartera inestable. Rastres de camí.

2 hores 30 minuts. Replà. ( 2.500 m ) Arribem a un pla allargassat de llevant a ponent, envoltat de parets i tarteres. Aquí hem de girar totalment a la dreta (direcció ponent) i, per camí, anar a buscar una canal herbosa que, evitant muntar per tartera, ens durà a un collet. Compte en aquest indret, doncs, direcció sud i remuntant tartera, hi ha unes fites que per camí errat, ens durien a un coll entre dos bonys de pedra calcària. Forta pujada.

2 hores 55 minuts. Collet. ( 2.650 m ) Des d'aquí ja es veu el Bisaurin, sols resta superar per camí marcat un avantcim. Ens hi enfilem per pedres.

3 hores. Avantcim. ( 2.665 m ) Per carena, ara direcció ponent baixem a un coll ( -20 m .) i d'aquí, també per carena de pedres, ens arribem al cim.

3 hores. 10 minuts. Pic del Bisaurin. ( 2.670 m ) Allargassat, ampli, pedregós, amb un vèrtex geodèsic aterrat, una columna amb una creu i una petita verge del Pilar. Llibre de registre. Fantàstiques vistes en totes direccions. Sota nostre l'aparcament de Lizara.

Farem la baixada pel mateix lloc per on hem pujat, en gairebé dues hores. Al mateix temps tardarem, si la baixada la fem pel llom d'herba i pedres que duu a la collada de Foraton i d'aquí, direcció llevant per dins d'una vall, fins Lizara.

4.- HORARI
Pujada de una mica més de tres hores i baixada de prop de dues hores.

5.- DESNIVELL
El desnivell total de l'excursió és de 1.230 metres de pujada i 1.230 de baixada.

6.- ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer a peu tot l'any, llevat als mesos d'hivern, on la neu hi és present i molt abundosa. Cim molt aconsellable amb esquís per aquesta ruta, la que puja per l'aresta sud requereix bones condicions de neu, doncs sol estar ventada i glaçada. Recomanem fer l'excursió els mesos de juny i juliol, especialment aquest darrer, degut a la bonica floració que es produeix de tot tipus de flors de muntanya.

7.- PUNTS D'INTERÉS

Recorregut: Tot el camí és interessant. A les parts baixes, travessa encantadores pastures barrejades amb tarteres i pedres calcàries de tons molt singulars. A les parts més altes tarteres, rocallam i neu fins a darrers d'estiu. ambient d'alta muntanya. De fauna més aviar poca, algun voltor pel cel. La vista des del pic és un dels més iomportants actius d'aquesta atractiva excursió.
Una mirada ràpida cap al nord, ens permetrà contemplar totes les retallades muntanyes frontereres amb Occitània, amb l'emblemàtica Mesa de los Tres Reyes, L'Ausabere, el Laristé o el pic d'Ailet. Al fons tota la vall de la Gave d'Aspe.
A ponent distingim fàcilment tot el vall d'Echo i l'imponent i singular massís del Castillo d'Acher.
Cap el sud tindrem tota la plana Jacetània amb la característica muntanya de Sant Joan de la Penya.
A llevant hi ha l'impressionant Midi d'Ossau i altres cims com el Balaitous, Infiernos, Garmonegro i al fons el Vignemale.

8.- CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és alpí amb influència atlàntica. A l'hivern la neu cobreix tota la muntanya i a les parts altes se'n acumulen importants gruixos. La carena sud sol tenir poc gruix de neu, però hi ha neu dura i gel.
Pel bon temps, pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que, degut a l'alçada, podem passar molta fresca. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
La vegetació està composta també de flors i plantes d'alta muntanya i de clima alpí. Pràcticament no hi ha arbres ni a les parts baixes. A 1 qm. abans d'arribar a Lizara podrem veure a tocar de la carretera un bosc de teix, amb exemplars enormes. Aquest arbre està avui en dia en vies d'extinció, i és difícil veure'n.

9.- EQUIPAMENT
•  Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d'abric, llevat al pic de l'estiu, on amb roba protectora del vent i de la pluja en tenim prou per fer l'ascensió. L'excursió s'ha de fer, a la primavera, un cop s'enretira la neu, o a l'estiu i tardor, amb calçat sòlid. A l'hivern calen botes i és aconsellable dur material com esquís, piolet i grampons. També recomanem dur una màquina de retratar i uns allargavistes.

•  Es aconsellable dur aigua, doncs no en trobarem a les parts altes.

Socis 1715-1716-1717