ASCENSIÓ AL PIC DE MOIXERÓ PEL VESSANT SUD (2.078 METRES)
Resum Accés Recorregut Horari Desnivell Època Punts d'interés Clima i Vegetació Equipament
1.- RESUM

La serralada del Moixeró és un llarg cordal d'entre 2.000 i 2.260 metres, orientada d'est a oest, que separa les conques del riu Segre, a la Cerdanya, amb suaus pendents d'herba de prat i bosc, i les del riu Llobregat, al Berguedà, amb forts espadats i complicat pas. Aquesta serra fa d'enllaç entre les del Cadí a ponent i la de la Tossa-Puigllençada a llevant, de les que morfològicament no té pas res a veure.

La serra està formada per calcàries devòniques que dominen els cims, llicorelles carboníferes i un tipus de pedra molt singular que només es troba a la cara sud d'aquesta regió i que s'anomena Riolita. Aquesta pedra dita també Pedra de Grèixer, es un compost de roca efusiva, moderna, granítica i molt fàcil de distingir doncs presenta colors clars, rogencs, verdosos, blancs i groguencs.

Aquesta muntanya té diverses puntes, la més alta la de Penyes Altes amb 2.260 metres i situada al centre de la serralada. Nosaltres visitarem el pic de Moixeró, al extrem oest, i això ens permetrà dominar la veïna serra de la Moixa i tot aquesta regió de ponent.

Vistes espectaculars al cim, vegetació molt variada en tot el recorregut, indrets força feréstecs, facilitat de veure animals com l'isard i una morfologia singular, configuren els trets més importants d'aquesta excursió que farem pels paratges més solitaris del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

2.- ACCÉS PER CARRETERA

Amb automòbil ens hem de dirigir al poble de Bagà. Des del sud s'hi pot anar per Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà. Hem de travessar tot el poble de Bagà i a la sortida hem de prendre una carretera que du a "Coll de Pal" i "Grèixer".

A 4,5 qm. de Bagà, aquesta carretera fa un revolt a la dreta i té dos indicadors que assenyalen la direcció de "Bagà", des on venim, i "Coll de Pal". Aquí també hi ha a l'esquerra una gran explanada, un rierol que travessa la carretera per sota i una pista que, en forta pujada, duu a Grèixer.

En aquesta explanada deixarem el vehicle, doncs malgrat que la pista és apta per automòbils, més amunt una cadena barra al pas.

3.- RECORREGUT

Aquesta ascensió, un pel dura, la farem per la cara sud des del poblet de Grèixer. La muntanya per aquest vessant és espectacular i només té un únic pas, per on pujarem. S'anomena Canal de la Serp i és una mena de torrentera, molt dreta, amb vegetació, que a l'alçada de 1.900 metres, naix al peu de la paret del cim de Penyes Altes. Aquí sortirem de flanc, cap a ponent, per un indret de gran bellesa, per tal d'anar a cercar una carena que, en direcció oest, ens durà fins el cim.

Les referències i horaris, sense comptar parades, més importants són:

0 minuts. Aparcament. (975 m). Pugem per la pista direcció nord, cap a Grèixer, per entre pollancres, saulers, sauquérs, cirerers, alguna noguera, pomera, boixos i arç blanc. Tenim marques de G.R. (vermelles i blanques).

13 minuts. Trencant (1.060 m). La pista fa un revolt a la dreta per anar a cercar Grèixer. Recta surt un altre pista per on va el G.R. i que no hem pas d'agafar. Anem cap el poble.

15 minuts. Grèixer. (1.070 m) Conjunt de 4 cases i una ermita. Lloc pintoresc. Només arribar a la primera casa, fem 10 metres enrera i 10 endavant per camí, per tal d'anar a cercar la casa més alta del poble. Davant mateix d'aquesta casa, hi ha un prat que hem de travessar, en pujada, per anar a cercar una font i una pista que es troben més amunt.

20 minuts. Font i pal indicador. Situats en aquesta pista i davant de la font, a la nostra esquerre hi ha un pal indicador que diu " Canal de la Serp" i "Penyes Altes". D'aquí surt un camí que pren direcció NO en forta pujada i per entre mig de pi roig, roure, argelagues, boix i gavarres. Hi ha alguna fita.

40 minuts. Replà de pedra. (1.220 m) Sortim del bosc enfilant-nos a unes pedres. Aquí la vegetació minva, només resten matolls i algun pi. Estem damunt de terreny de Riolites. El camí travessa diagonalment aquest indret per apropar-nos a un petit cingle, ja entre bosc, de 3 a 5 metres d'alçada, per on pujarem per tal d'anar a buscar la carena. Un cop a la carena seguim de flanc pel vessant de ponent.

50 minuts. Prat. (1.220 m) Travessem la part alta d'un prat, seguim per bosc i anem, ara, per sota carena. Uns metres més endavant el camí recupera i torna a anar per carena, ben bé pel mig, però és molt important en aquest indret fixar-se en les fites, doncs hi ha algun altre camí fet pel bestiar que no duu pas enlloc. Si erréssim el camí, caldria pujar a la carena. Ja força més endavant, aquesta es torna molt dreta i ampla. Aquí el camí comença a planejar, abandona la carena i la voreja pel cantó de ponent, per tal d'anar a cercar el fons de la vall i apropar-se a les grans parets que l'envolten. La vegetació canvia radicalment, ara són avellaners faigs i boixos els que ens acompanyen.

1 hora 20 minuts. Peu de la canal. (1.570 m) El camí entra al mig del torrent, sota un gran bloc de pedra. A partir d'aquí comença a fer la serp, ara amb llaçades més amples, ara més curtes, i guanya força alçada per entre faigs i boixos.

1 hora 40 minuts. Tartera (1.750 m) S'acaba el bosc i a la nostra esquerre tenim una llarga tartera que naix al peu de la paret sud de Penyes Altes. A la part de d'alt d'aquesta paret, es veu un espectacular forat. El camí travessa aquesta tartera en direcció llevant, cap una canal herbosa, per tot seguit fer unes llaçades i tornar a travessar la tartera per la seva part alta, sota la paret, en direcció ponent. Per la tartera hi ha gran quantitat de fites i marques que fan drecera. Aconsellem seguir el camí i no embrancar-se per aquestes dreceres.

1 hora 55 minuts. Final de la tartera. (1.840 m) Seguim per entre boixos, en suau pujada, direcció ponent, allunyant-nos de la canal de la Serp.

2 hores 05 minuts. Carena. (1.885 m) Arribem a una carena. Entrem a la vall del Clot de Moixeró. Sota nostre, en aquesta vall, hi ha una cabana a tocar d'un cingle i s'ha de tenir molt de compte cara la tornada en no errar el camí i baixar-hi, doncs més avall el pas està barrat. Davant nostre tenim una pala herbosa que duu al coll del Pla de Moixeró, on hi hem de pujar. A mitja pala en mesos plujosos hi ha una petita font. Lloc fàcil per guaitar isards, aligots i voltors.

2 hora 20 minuts. Coll de Pla de Moixeró (2.040 m) A llevant (dreta) hi ha el Penyes Altes, a Ponent (esquerra) el cim del Pla de Moixeró. Seguim cap aquest darrer cim per carena.

2 hores 25 minuts. Cim del Pla de Moixeró. (2.040 m). Cim planer on no cal arribar, doncs de seguit baixem, per entre bosc de pi i sempre direcció ponent, cap a un coll.

2 hores 30 minuts. Coll de Moixeró ( (1.975 m) Singular vista del cim de Moixeró amb estrats verticals grisencs als costats i rogencs al mig. Travessem uns prats, passem per sota un turó i enfilem cap el cim per pedres, algun pi i herba de prat.

2 hores 45 minuts. Cim del Moixeró. (2.078 m). Planer i allargassat, amb pedres i herba. Petita fita de pedra, una placa i un pessebre. Fantàstiques vistes de Cerdanya i Berguedà.

La baixada es farà pel mateix camí, remuntant els 100 metres de desnivell del cim del pla del Moixeró, amb un temps total aproximat de dues hores.

4.- HORARI

La pujada es pot fer en 2 hores i ¾ i la baixada gaire bé en dues hores.

5.- DESNIVELL

El desnivell total de l'excursió és de 1.300 metres de pujada i altres 1.300 de baixada.

6.- ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ

Tractant-se d'un cim de cara sud, molt encaixonat a la part de la canal, amb terreny de pedra calcària,
és aconsellable fer l'ascensió quan encara no fa calor. Així, qualsevol època de l'any és bona llevat al
pic de l'estiu. Als mesos d'hivern sol nevar a les parts altes i això pot presentar algun problema,
especialment a la carena, on la neu queda glaçada.

7.- PUNTS D'INTERÉS

Recorregut: Al llarg de l'excursió hem d'estar atents a la possibilitat de veure cabirols, isards, aligots o voltors. També podem veure rastres de senglars. A les parts baixes no podem passar per alt la morfologia, amb grans pedregams de Riolita, tal com ja s'ha dit.

Des del cim la vista és extraordinària, a llevant tenim la gran muntanya calcària de les Penyes Altes que mig tapen la Tosa d'Alp, però veurem perfectament el Puigllançada.

Al sud, ben lluny, veurem serralades com la del Montseny o Montserrat. Ja més a prop l'embassament de la Baells, les muntanyes de la serra d'Ensija. Sota nostre Grèixer, Baga i l'autopista del mal anomenat túnel del Cadí.

Cara a ponent tenim el Pedraforca, la serra Moixa i el Cadí. Més allunyat es veu la serra del Port de Compte. Sota nostre la vall de Gisclareny.

Al nord tota la Cerdanya amb els seus emblemàtics cims, des de Andorra fins el Capcir, amb muntanyes com la Tossa Plana, el Puigpedrós o el cim de Coll Roig. Als nostres peus totes les poblacions de la baixa Cerdanya.

8.-CLIMA I VEGETACIÓ

El clima en aquesta banda sud és mediterrani, encara que a la banda nord i a les parts altes, ja es alpí. La vegetació, tal com s'ha descrit, també és mediterrània a les bandes baixes i europea central a les altes i cara nord. A l'estiu s'hi poden desenvolupar tempestes i tronades i a l'hivern pot fer molt de fred. Les parts altes estan molt ventades.
9.- EQUIPAMENT

La excursió pot presentar problemes d'orientació i cal estar molt atents en seguir les fites, sobretot en la part mitja, abans d'entrar en la Canal de la Serp i de baixada pel Clot de Moixeró. Compte en aquest indret, si hi ha boira. No és pas recomanable fer la excursió amb wambes. A l'estiu tindrem molta calor i a l'hivern cal anar abrigat. És bo dur motxilla, gorra o barret, ulleres i roba d'abric, especialment per defensar-nos del vent que sol bufar a la carena.
No trobarem aigua pel camí, llevat de la sortida, en el poble de Grèixer, per això es aconsellable dur-ne.


Socis 1715-1716-1717
Resum Accés Recorregut Horari Desnivell Època Punts d'interés Clima i Vegetació Equipament