ASCENSIÓ AL PIC DE PERAFITA (2.756 M.) PER LA VALL DE PERAFITA - CLAROR
Resum Accés Recorregut Horari Desnivell Època Punts d'interés Clima i Vegetació Equipament
1.- RESUM
El pic de Perafita, també anomenat de Monturull o de les Truites, és un cim molt característic situat a la línia fronterera entre Andorra i l'extrem NE. de la comarca de l'Alt Urgell. Pel vessant andorrà separa, per un llom, les valls de Perafita (E.) i de Claror (O.), mentre que pel vessant urgellenc, cau damunt dels estanys de la Pera, al terme municipal d'Arànser.
Aquesta ascensió es pot fer amb molt poc esforç pel vessant sud, des de la carretera que arriba fins els esmentats estanys de la Pera, però es més aconsellable fer-la pel vessant andorrà, degut a que la ruta és força més interessant i bonica, malgrat la duresa del desnivell a superar i un feixuc empedrat que trinxa els peus, sobretot de baixada. Ambient de solitud, per un terreny granític, de formologia glacial, amb gran vegetació a les parts baixes i extensos prats, amb força aigua, a les mitges.

Recorrerem un tros de la vall del riu Madriu, anys enrera una de les més industrials i transitada de les Valls d'Andorra, i avui, l'única vall de relleu de tot el Principat, que encara no hi ha feta cap carretera. També seguirem la vall de Perafita, anys enrera força trepitjada pel comerç i pels estraperlistes i avui en dia, al igual que la Madriu, força feréstega, oblidada i solitària. Després arribarem a un cim ple de fites de pedres amb unes grans vistes.

2.- ACCÉS PER CARRETERA

Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Si entrem per La Seu d'Urgell, hem de travessar el poble de Les Escaldes per la seva variant de llevant, que s'agafa a Sta. Coloma. La carretera fa un fort pujant i gairebé superat el poble, que resta sota nostre a l'esquerra, hi ha una mena de canvi de rasant i un trencant a la nostre dreta que duu a Engolasters, La Comella, Espanya i ruta turística.

Si venim d'Encamp, hem d'agafar l'esmentada variant just abans d'entrar a Les Escaldes (ens desviem cap a la nostre esquerra). Fem uns 400 metres de pujada i arribarem al trencat comentat. Prendrem aquesta carretera (CS-200) i un cop fets 1,6 qm. arribarem a un altre trencant. La carretera de l'esquerra duu a Engolasters i la de la dreta (CS-101) duu a Espanya. Agafarem aquesta darrera carretera, que just a la mateixa cruïlla travessa un pont sobre el riu Madriu. Farem 100 metres i deixarem aparcat l'automòbil (poc espai) al voltant d'un camí a la nostre esquerra que indica "A Ràmio, Entremesaigües i Camí de la Muntanya" .

3.- RECORREGUT
 La excursió s'enfila per aquest camí direcció SE. per la vall de Madriu., fins a Entremesaigües. Aquí, és deixa aquesta vall i en direcció S., es puja per la vall de Perafita  fins la mateixa carena fronterera. Poc abans del Refugi deixem la vall de la Claror a la nostre dreta. Un cop a la carena, per llom direcció aponentada arribarem al cim. La pujada, malgrat el fort desnivell, manté un sostingut pendent i fins el Refugi el camí és prou clar.
 
Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

 0 minuts.- Inici del camí de la muntanya (1.230 m) Seguirem el camí, molt ben empedrat i a més ben conservat, per entre avellaners, arbre blanc, pi roig i boix. Suau pujada i marques del GR 7. El riu Madriu resta a la nostre esquerra.
10 minuts.- Pont Sassanat (1.305 m) Travessem el riu Madriu que ara restarà a la nostre dreta. Just passar el pont, deixem una casa a la nostre esquerra. El camí esdevé una mica més estret, a voltes té doble sentit de circulació, segueix l'empedrat, la suau pujada, el GR. i la mateixa vegetació.
30 minuts.- Entremesaigües (1.460 m) Petit conjunt de cases de pedra ben conservades. Trencant a la dreta que agafem. Deixem el GR.7 i prenem el GR.11. per camí també empedrat, però ara sí, més fet malbé que l'anterior. Travessem el riu Madriu, deixem la seva vall i entrem a la de Perafita. El seu riu resta allunyat a la nostre dreta.
40 minuts. Font Pixadera (1.510 m) Molt bonica i singular, la trobem a la nostre esquerra i l'aigua brolla abundosa per un forat al mig d'una gran pedra isolada. Seguim en suau pujada, anem deixant algun prat a la dreta i també travessem alguna morrena glacial farcida de rocs granítics, tot enmig de bosc prou esclarit i ara, a més, amb els primers nerets, avets i moixeres de guilla. El riu, a estones, passa just pel costat del camí.
1 hora i 25 minuts. Pleta dels Graus (1.905 m) Lloc força característic amb grans blocs granítics que travessem. Deixem l'antiga vegetació per entrar en un bosc de pi negre, ara ja amb el camí sense empedrar. En forta pujada, anem guanyant alçada, seguint el GR i en direcció llevant.
1 hora i 55 minuts.- Final del bosc. (2.090 m) El camí, ara per prat, resta força desdibuixat. Compte al tornar en no errar l'entrada al bosc. La vall s'eixampla, a la nostre dreta veiem la vall de la Claror. Pugem per una petita vall farcida de mulleres en la seva part alta. Deixem una cabaneta amagada a la nostre esquerra, el camí canvia la direcció a SE. i entrem en un gran pla.
2 hores i 5 minuts. Refugi de Perafita. (2.200 m). Lliure, amb 6 lliteres, taula, banca, llar de foc i un annex amb dues places. Lloc bucòlic. Davant nostre, al SE., tenim tota la serralada de Sirvent. Cap allí anem, deixant un altre camí a la nostre esquerra que, en direcció est, du al pic de la Maiana. Agafem, doncs, la direcció SE., anant pel costat del petit riu que passa per davant del Refugi intentant no perdre les marques de GR. i decantant-nos cap a l'esquerra, malgrat que el coll de Perafita resta una mica a la dreta. Travessem uns grans prats, pugem pel marge dret d'un torrent ( fa una mena de corredor) i  arribem a un altre pla.
2 hores i 35 minuts. Llac de Perafita (2.375 m) El veiem després de deixar un petit llac, a l'estiu sec, a la nostre dreta. Està una mica allunyat, per sota nostre. Enfilem un llom d'herba i pedres, que està a la nostre esquerra, per tal d'arribar a un altre petit pla, on a la paret de davant nostre, formada per pedres i nerets, veurem un camí marcat que la travessa diagonalment. L'hem de prendre, seguint el GR. i en direcció ponent.
3 hores. Peu del Port de Perafita. (2.510 m.) Girem a la nostre esquerra, per agafar direcció sud, per tal d'anar a cercar l'esmentat coll. Forta pujada per entre herba i pedres.
3 hores i 10 minuts. Port de Perafita. (2.580 m) El coll te una gran fita de rocs. Des d'aquí ja veiem el cim en direcció SO. (nostre dreta). A l'esquerra un llom d'herba porta a un avant cim de la Tossa de Sirvent. Seguim primer per carena i després de flanc, per tarteres de pedra esmicolada que es despengen del vessant sud del cim.
3 hores i 45 minuts. Pic de Perafita o Monturull o de les Truites. ( 2.756 m). Un merder de petites fites de pedres omple el cim, lloc amplós i molt pedregós, amb forts pendents que baixen cap els llacs de la Pera.
La baixada la farem pel mateix camí i podem tardar uns 40 minuts en arribar al Refugi i 1 hora i 20 minuts des d'aquí a l'aparcament.

4.- HORARI
El recorregut de pujada pot fer-se en tres hores i 3/4 i la baixada en dues hores.

5.- DESNIVELL
El desnivell total de l’excursió és de 1.555 metres de pujada i 1.555 de baixada.

6.- ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ
 Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que a l'hivern pot presentar dificultats a les parts més altes. Cim no aconsellable amb esquís per aquesta ruta, degut a la poca alçada de la sortida i el bosc que s'ha de passar. Amb raquetes si és viable, encara que hi ha altres rutes menys llargues com la dels Estanys de la Pera. Recomanem fer l'excursió els mesos de maig i juny, especialment aquest darrer, degut a la bonica floració que es produeix de tot tipus de flor de muntanya. 

7.- PUNTS D'INTERÉS
Recorregut: A més del que ja s’ha explicat al respecte la vegetació que trobarem en el recorregut, la solitud de la regió i les vistes des del cim, son altres dels atractius d'aquesta excursió. De bestiar difícilment en podem veure, llevat el propi de la ramaderia, (penseu que estem a Andorra). Pel cel, a part d'ocells com l'alosa i algun voltor, tampoc veurem gaire cosa.
 
Una mirada ràpida a ponent ens permetrà contemplar, gaire bé a tocar, el cim de la Torre dels Soldats, amb tot el cercle dels Estanys de la Pera, a l'esquerra, i el cercle de Claror, a la dreta. Més al fons totes les muntanyes dels Pallars i fins i tot les Maladetes.Cap a el Nord, podem distingir en primer pla la pròpia vall de Perafita i a l'altre vessant la Torre de Braibal. També dominem, més al fons, tota la serralada nord fronterera andorrana amb l'Ariège i el conjunt Pica d'Estats-Montcalm. Ja a llevant, tenim la capçalera de la Vall Madriu i, entre altres, els cims de Gargantillar, els Envalires i els pic de la serra de Sirvent.

Si dirigim la mirada al Sud, veurem totes les planes i pobles de la baixa Cerdanya, així com les serralades del Cadí i Moixeró.

8.-CLIMA I VEGETACIÓ
Aquí, degut al fort desnivell, hem de distingir el temps de les parts baixes i el de les altes. Així, hi pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor a les parts de baix, fins i tot a l'hivern i, per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat que ens poden dur molt de fred a les carenes. Un aspecte dominant és el vent, que sol bufar amb intensitat en aquesta zona. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera, sobretot en les parts superiors al refugi. La neu, a les parts altes, sol enretirar-se a partir del mes de Maig. A l'estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.
La vegetació està composta també de plantes d'alta muntanya i de clima alpí a partir dels 2.000 metres.

9.- EQUIPAMENT

- Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d’abric tot l'any. Cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió, encara que no hi hagi neu, es aconsellable fer-la amb calçat sòlid, doncs hi podem trobar restes de neu, a primavera i tardor, i el camí empedrat de les parts baixes, fa inviable dur unes febles sabates. També recomanem dur una màquina de retratar i uns allargavistes.

- A les parts baixes trobarem aigua, no pas així, un cop superat el Refugi i el llac, per tant és molt aconsellable dur-ne, doncs segons el dia que faci podem necessitar-ne, especialment a les parts altes.

Socis 1715-1716-1717

Resum Accés Recorregut Horari Desnivell Època Punts d'interés Clima i Vegetació Equipament