1.- RESUM
Excursió amb fort desnivell però molt agradable per la varietat del terreny i de la vegetació a la part del camí de Núria. Els Torreneules son dos cims molt característics i emblemàtics de la Vall de Núria. El més alt amb 2.741 metres també s'el coneix com La Coma del Clot, el més baix amb 2.715 metres s'el anomena Torreneules petit. Aquest darrer cim, amb vista més amplia que el gran, tanca per llevant la vall de Núria amb una carena que després del cim cau a plom cap a les Gorges del Freser. Esplèndides vistes sobre tota la vall del Freser des del seu naixement fins que s'ajunta amb el riu Ter.

El Torreneules gran no té tant d'interès paisatgístic, però un cop fet l'important desnivell de l'excursió val la pena pujar-hi per tal de gaudir de la vista dels cims i valletes que configuren tota la vall de Núria.

En tota l'ascensió no hi ha cap mena de dificultat si l'excursió es fa quan no hi ha neu al camí, que sempre està marcat.

2.- ACCÉS PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir a Ripoll, Ribes de Freser i Queralbs. Just a l'entrada del poble hem de deixar el vehicle o bé abans de travessar la via del cremallera. Tenim un pàrquing a mà esquerra.

3.- RECORREGUT
Des del pàrquing, sortim en direcció al poble, travessem la via del cremallera i just arribar a la primera casa del poble de Queralbs hem de girar a la nostre dreta. En pujada seguim un carrer que ràpidament esdevé carretera. La seguim durant uns 10 minuts fíns que trobem un indicador a la nostre dreta que diu "Camí de Núria". Hem de seguir aquest camí que esta molt ben adobat i marcat, no té possibilitats de pèrdua i està fitat amb marques de G.R.

Aquest camí, primer passa en suau pujada per davant de dues cases que resten a la nostre dreta anomenades cases de la Ruira , després es travessa la torrentera del mateix nom per tot seguit passa per la bauma anomenada “Refugi de Sant Pau”, a la nostre esquerra. Tot seguit entrem en un flanqueig planer que mica en mica ens acosta al riu de Núria, que en aquest moment circula força metres avall de la nostre dreta. Després s'arriba a un pont des d'on creuem l'esmentat riu i de seguida deixem a la dreta una altre bauma anomenada "Refugi de Sant Rafel". El camí comença a pujar una mica més fort fent revolts per tal de guanyar altitud. Veiem a la nostre esquerre la via del cremallera i el barranc de Fontalba. Tot seguit el camí sense deixar de pujar s'aplana una mica i al sortir d'un revolt veiem davant nostre el salt d'aigua anomenat de la cua de cavall Aquí també deixem a la nostre dreta la bauma de "Sant Pere".

Cinc minuts després arribem a un pont sobre el riu i al mateix temps sota el cremallera. Travessem el riu i en suau pendent, en 30 minuts arribem al coll a la Creu d'en Riba, excel·lent mirador que ens permet veure el Santuari de Núria i tots els seus bonics i bucòlics voltants. En 5 minuts hi arribem.

Portem 2 hores i uns 10 minuts des de la sortida. Aquí ens hem de dirigir a l'estació del cremallera que està al extrem dret del Santuari, travessant l'explanada principal. Davant de l'estació del tren tenim el telecabina de l'Àliga, des d'on sortim per un camí que al mateix temps a l'hivern és una pista d'esquí, en direcció sud-est seguint el camí del Via-Crucis.

Arribem a l'estació superior del telecabina i al Refugi de l'Àliga, important edificació a 2.122 metres . Tal com hem arribat, passem pel costat dret de l'edifici per anar a cercar l'explanada principal. La travessem i en el seu extrem prenem en suau pujada un camí que flanqueja en direcció llevant cap el torrent de Fontnegra i el pic de l'Àliga. Uns 500 metres més endavant hi ha un camí que puja a la nostra esquerre i que porta a l'esmentat pic, nosaltres seguim, de flanc, ara en direcció N.E., el camí planer cap el fons de la vall.

Uns 50 metres abans d'arribar on el nostre camí s'ajunta amb aquest riu, travessarem un torrent que baixa del pic de l'Àliga i seguidament també travessarem l'esmentat riu, per anar a buscar la vessant oposada a la que veníem. Tot just passat el riu, hem d'enfílar-nos fort en direcció sud per un llom que en 10 minuts ens portarà a la font Negra. En aquest troç el camí està una mica desdibuixat, però alguna fita ens marca les llaçades que el camí fa per superar aquest llom. En arribar a la font, veurem de nou el camí a la dreta, ara molt marcat i que puja molt fort cap el llom de la carena en direcció S.SO.. A l'altre banda de la vall i al fons veurem el Refugi.

En arribar a la carena ho farem en un punt on hi ha unes pedres esquistoses i blanquinoses. Hem de seguir aquesta carena que pren direcció N.E., sempre sense perdre el camí, i fins arribar a un collet, des d'on gaudirem de l'espectacular vista del Torreneules petit. El llom esquerra del cim cau al coll de Torreneules, el qual es troba a la nostre alçada i a uns 700 metres més endavant.

A l'esquerre d'aquest coll hi ha l'altre Torreneules. Seguim ara de flanc, sense perdre alçada, fins aquest coll i d'allí per la carena, en 15 minuts, arribarem al Torreneules petit.

De tornada, a mig camí del esmentat flanc, veurem una fita i un camí que s'enfíla, ara a la nostre dreta, que en 15 minuts més ens portarà al cim del Torreneules gran.

4.- HORARI
Des de el pàrquing fins el Santuari de Núria hi podem estar 2 hores i 10 minuts. D'aquí al Torreneules gran 2 hores més. Total 4 hores i 10 minuts. Si fem el Torreneules gran o cim de La Coma del Clot, hi haurem d'afegir uns 20 minuts més. De baixada podem estar 1 hora i 15 minuts per baixar a Núria i d'aquí al pàrquing 1 hora i mitja.

5.- DESNIVELL
El desnivell total de l'excursió és de 1.625 metres i 100 metres més, si fem el Torreneules gran. El mateix desnivell per la baixada.

6.- ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ
El camí de Núria es pot fer tot l'any, sense cap mena de dificultat, llevat dies de forta tempesta o de vent que ens poden barrar el pas a la part final del recorregut. L'ascensió al Torreneules pot ser complicada a l'hivern i requereix piolet i crampons. A primavera, un cop enretirada la neu i a la tardor abans de que aquesta arribi, no tindrem cap mena de difícultat per fer l'excursió. Tampoc la tindrem a l'estiu, però això sí, passarem molta calor sobretot a les parts baixes.

7.- PUNTS D'INTERÉS

El camí que puja a Núria és molt variat. Passa per gorges, barrancs, tarteres i grans penya-segats. La vista és esplèndida i la vegetació sub-alpina de les parts baixes passa a ser d'alta muntanya a partir del Refugi de l'Àliga, on ja només trobarem herba de prat i pedres.

Cim del Torreneules: El cim té una creu amb el nom d'Eduald. La vista és molt bona. Al sud hi tenim tota la vall de Ribes i al fons distingim des del Turó de l'Home flns a Montserrat, sense oblidar-nos de cims emblemàtics com el Balandrau o el Taga, que els tenim a davant mateix. Als nostres peus es distingeix molt bé, entre altres, el poble de Queralbs i Ribes i el “Camí dels Enginyers”.

Cap a ponent distingim la carretera de Fontalba i el Puigmal. També veiem les muntanyes de la collada de Tosses i al fons, entre altres, les dels Rasos de Peguera, Puigllançada i el Cadí.

Direcció nord tenim després del Puigmal, tots els cims del cercle de Nuria i de coma de Vaca.

A llevant el Canigó és el cim més destacat, però també veiem a tocar el pic de l'lnfern, els Tirapits, Bastiments, Coll de la Marrana i els Gra de Fajol.

8.-CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és Pirinenc i d'alta muntanya a partir del Santuari de Nuria. A l'hivern, també a partir del Santuari les nevades son constants i el fred molt viu. Acostuma en dies de tempesta a bufar el torb, vent molt fort i gelat de nord. A les parts altes de la muntanya, la neu sol aguantar fins a darrers d'abril. A l'estiu el clima és extrem, molta calor a la part de baix que pot passar a fred si canvia el temps, doncs és fàcil que es desenvolupin tempestes. Aquest clima també varia molt en funció a l'alçada on ens trobem.

La vegetació en tot el recorregut fins el Santuari és abundant i canviant. A les parts baixes pastures i algun sembrat barrejat amb avellaners, pollancres, freixes i altres arbres semblants. Més amunt el bosc és de pi negre i sovinteja el neret. De sobte, després del Santuari, s'acaba el bosc, passem a herba de prat. Cap el cim sols hi ha pedregam barrejat amb petites espurnes d'herba. A primavera podem trobar diverses flors de muntanya.

9.- EQUIPAMENT
• Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d'abric a primavera i tardor A l'hivern, a més, crampons i piolet. A l'estiu, podem oblidar-nos de la roba d'abric, encara que sempre és bo dur alguna protecció contra el vent i la pluja. Aquesta excursió es pot fer en wambes fíns el Santuari, després es recomanable fer-la amb calçat de muntanya.
• També és recomanable una màquina de retratar i uns allargavistes.
• Roba de recanvi, pel cas de pluja, a deixar a l'automòbil.
• Malgrat que durant tot el camí hi trobem fonts, convé dur aigua i alguna cosa per picar.

Socis 1715-1716-1717