Agrupació Excursionista "Catalunya"

Tal com marcava el calendari, hem celebrat la darrera sortida programada de la Secció de Famílies. En aquesta ocasió, hem decidit pujar el cim de Sant Sadurní, ubicat damunt de la població de Gallifa (Vallès Occidental).

A la trobada som 7 adults i 5 nens d’entre 2 i 6 anys. La sortida no sembla fàcil, doncs haurem de recórrer uns 9 km i gairebé 500 de desnivell, tot un repte per a la canalla.

El dia es presenta amb clima variable, i això va bé per a la pujada. També és d’agrair que gran part del camí discorre per una obaga boscosa, molt indicada per a una caminada d’estiu. Comencem per un camí en flanqueig per sota la muntanya de Sant Sadurní, i allà comencem a descobrir infinitat de fòssils escampats per terra. Musclos i petxines que ens fan pensar que, en una altra època, tota aquella cinglera estava ben remullada pel mar! A mitja pujada parem a fer un mos, com és habitual, i els nens aprofiten per descobrir i jugar amb insectes.

Més endavant trobem una cova sota una roca codina, i els primers aprofitem per amagar-nos-hi i gastar alguna broma als últims.

Ja pràcticament arribant a l’últim coll per encarar el cim, sota uns talussos humits, trobem una bona proliferació de maduixeres silvestres, i tenim sort de poder tastar-ne algunes abans que els ocells no es mengin la resta!

Ja a l’últim coll, sortim breument del bosc i ja respirem un vent que indica que el cim està a prop. Fem les últimes passes finals i arribem al cim, on una bonica ermita recentment restaurada ens espera. 

El cim resulta que també és molt boscós, ple d’alzines i roures, i pràcticament no permet gaudir de les seves vistes. Trobem un mirador orientat a llevant, que ens permet veure una bona panoràmica de Sant Feliu de Codines i tot el Vallès Oriental.

Fem un bon dinar, i sense voler-ho, tots coincidim amb una amanida fresca de pasta o arròs. Havent dinat apreciem bé la diferencia d’edat, i és que mentre els grans s’estiren a fer una becaina, els més petits juguen a tot el que us imagineu: amagar-se, pilla-pilla, veig-veig, etc. L’energia sembla inesgotable.

Després d’una bona estona d’esbarjo, decidim reemprendre la marxa. Ara només quedarà desfer el camí pel mateix lloc.

El ritme de baixada és sorprenentment alt. Només parem en uns gorgs secs amb aigua estancada on podem conèixer la reproducció de les granotes.

Ja som de nou a baix, al flanqueig ple de fòssils, i el cel es tapa per moments. Al fons, damunt del Vallès, veiem una cortina d’aigua important. Per si fos poc, ens perdem. Decidim no donar mitja volta, sinó creuar a través d’arbres i arbustos, per recuperar el camí original.

Comencen a caure gotes, cada vegada amb més freqüència. Arribem a temps als cotxes i ens hi refugiem. Cau un xàfec molt important. Ens hem salvat! Al vespre, a les notícies, diuen que han caigut vora a 30 l al Vallès Oriental en molt poca estona.

Toca acomiadar la temporada, i toca dir que en cada sortida, quedo impressionat per l’energia de la canalla i la seva capacitat de superació. Així fa il·lusió organitzar sortides!

Salut i bon estiu famílies!

Pere Carrascal (06/06/2021)