Aquesta primavera s’ha assolit una fita important en el projecte d’estudi de les perles de caverna de l’Avenc Montserrat Ubach, un projecte en que diversos membres de l’ERE hem col·laborat activament durant els darrers dos anys.
Aquest projecte, liderat per la Dra. Mercè Cisneros, científica experta en l’estudi i el monitoratge de coves, pretén aportar llum sobre la formació de les anomenades «perles de caverna».
Les perles de caverna, o pisòlits, són concrecions de calcita que, a diferència d’altres formacions espeleològiques, no estan adherides a la roca. La seva formació és semblant a la de les perles de les ostres, fet del qual deriva el seu nom. Al voltant d’una partícula qualsevol, generalment un gra de sorra que actua com a nucli, es van dipositant successives capes concèntriques de carbonat de calci procedent de l’aigua, que el transporta en forma de bicarbonat. N’hi ha de mides i formes molt diverses, més o menys esfèriques i regulars.
Però, quan creixen i per què? Aquesta és la pregunta que l’estudi pretén respondre.
L’Avenc Montserrat Ubach (-202m), situat al Solsonès, és conegut per la gran quantitat de perles de caverna que s’hi van localitzar durant la seva exploració l’any 1963.
amb plenitud el conglomerat que forma la cavitat
L’exemplar més gran, amb un pes de 730,80 g, rep el nom de «La Perla» i és considerat, entre els exemplars documentats, el més gran de la península Ibèrica, el segon d’Europa i un dels més grans del món.
La ubicació i les característiques geològiques de l’avenc, així com la voluntat de preservar-lo com a laboratori natural, el convertien en un candidat idoni per desenvolupar aquest estudi. L’any 2024, el projecte va ser guardonat amb el Premi Ajut a la Dona Naturalista de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN). Posteriorment, es va constituir un grup de treball format per espeleòlegs voluntaris procedents d’una desena d’entitats, amb l’objectiu de dur a terme el monitoratge de diversos paràmetres de la cavitat.
La principal tasca que realitzem els espeleòlegs consisteix en la recollida periòdica de mostres i dades, que s’efectua a cada canvi d’estació, és a dir, quatre vegades l’any. Entre els paràmetres analitzats hi ha la concentració de CO₂ de l’aire en diferents punts de la cavitat, la temperatura i la recollida d’aigües en diversos sectors de l’avenc. També es mesuren la conductivitat i el pH de les aigües.
Al tercer pou de l’avenc, conegut com el «Pou de la Xineta», es va descobrir fa uns anys un «niu» de perles no alterat, que constitueix l’element principal de la investigació. Durant les diferents campanyes de mostreig s’ha prestat una atenció especial al seguiment d’aquestes perles, registrant-ne l’evolució, pesant-les periòdicament i intentant determinar-ne el ritme de creixement.
balises per evitar que els espeleòlegs que visiten l’avenc ho toquin
Els primers resultats preliminars indiquen que la cavitat presenta un comportament diferent segons l’estació de l’any. Durant determinats períodes augmenta la ventilació interna i varien les concentracions de CO₂, factors que podrien influir directament en el creixement de les formacions. Això suggeriria que les perles no creixen de manera contínua, sinó que el seu desenvolupament estaria condicionat per factors estacionals.
D’altra banda, els resultats també apunten que el canvi climàtic podria tenir un impacte significatiu en la dinàmica de les cavitats subterrànies. Episodis extrems, com la sequera persistent dels darrers anys i els períodes plujosos que l’han seguida, han provocat diferències notables en les dades recollides i posen de manifest la sensibilitat d’aquests ecosistemes als canvis ambientals.
Actualment, el projecte continua en marxa. En termes geològics, dos anys representen un període de temps molt curt; tanmateix, les estimacions indiquen que les perles de caverna podrien créixer de mitjana algunes desenes de micròmetres cada any.
curiosament van canviant de posició amb el constant degoteig de la cavitat
Des de l’ERE continuarem participant activament en aquesta iniciativa, tot afegint el nostre granet de sorra per entendre una mica millor el nostre món i contribuir a la protecció del medi subterrani. Més enllà de les dades recollides i dels resultats científics que es vagin obtenint, el projecte també ens brinda l’oportunitat de compartir experiències, aprendre al costat d’altres espeleòlegs i gaudir d’un excel·lent ambient de companyonia.
Com a nota final, aquest 2026 també s’ha realitzat un petit documental sobre el projecte i la tasca desenvolupada pels espeleòlegs participants. Es tracta d’un recull audiovisual que permet veure, de manera propera, el treball de camp, l’entorn singular de l’Avenc Montserrat Ubach i la importància de la col·laboració entre investigadors i espeleòlegs voluntaris.
Marc Navarro