Escut de l'Agrupació Excursionista Catalunya 1912

Agrupació Excursionista "Catalunya"

Excursionisme, país i cultura

Descansant al collet

Com molts ja sabreu, pel centenari de l'Agrupació es van col·locar plaques commemoratives a tots els sostres comarcals de Catalunya. Amb els anys, algunes han anat desapareixent i per això poc a poc les anem reposant. És el cas de la del Puigmal.

Amb aquest motiu, he tingut ocasió de tornar a pujar a aquest cim, tantes vegades visitat. Aquest cop però ha estat molt especial per a mi, ja que ho he fet acompanyada d'en Bernat, la Gemma i la Neus (fill, jove i néta).

El dia abans, vam anar amb les furgonetes fins a l'aparcament de l'antiga estació d'esquí d'Er-Puigmal, situada a la part francesa de la Cerdanya, amb la idea de disposar de tot l'endemà, per poder pujar al cim sense presses.  Una ja té una edat i 1.000 de desnivell cal prendrese'ls amb calma...

L'endemà, un cop esmorzats, comencem a caminar fent un bon tros de carretera asfaltada, on només és permès el pas a les bicicletes. Després seguim planejant per un camí pista força ample, fins a Aiguaneix, on en comptes d'anar directes cap al Puigmal, que ens queda a la dreta, decidim fer una circular i tirem cap a l'esquerra, seguint les marques que indiquen "Pic de Segre".

A partir d'aquí s'ha acabat el planejar, i anem pujant pel costat del torrent. Fins ara hem caminat per  l'ombra i quan arribem al sol,  decidim fer una paradeta per reposar forces, tot mirant la pujada que ens espera fins al collet que separa el Puigmal de Llo del Petit Pic de Segre i calculant a ull quin desnivell hi deu haver.

Quan ens hi posem, aviat veiem que ens hem quedat curts calculant... El camí és ben marcat, però aviat agafa un fort pendent que  en curtes ziga-zagues va guanyant alçada. La meva néta no sembla notar-ho i puja disparada, seguida del meu fill. Jo he de parar de tant en tant per recuperar la bufera!! i la meva jove té la paciència d'esperar-me...

En poca distància fem gairebé 400 m. de desnivell i arribo al collet feta pols, però ha valgut la pena. Ara ja ho tenim fet!! (estem ja a 2.800 m). Com que fa bò i tenim unes vistes espectaculars, s'imposa una bona parada amb ganyipada inclosa.

Un cop recuperades les forces, només ens resta carenejar fins al Puigmal, passant pel Petit Pic de Segre i la collada d'Er. Mentre ens anem apropant, veiem perfectament el cim, com sempre ple de gent arribada de tots els vessants possibles.    

Quan hi arribem, ens sorprén el bé que s'hi està. La temperatura és agradable i no fa gens de vent.  Crec que és la primera vegada que sóc al Puigmal i no fa, com a mínim, vent o boira... o totes dues coses (deu ser cosa del canvi climàtic). És ple de gent descansant relaxadament i com que ja és migdia, decidim aprofitar per escarxofar-nos al sol i menjar els entrepans que duem per dinar. Això sí que és un "restaurant amb vistes"!!

Un cop tips, toca posar la placa. La col·loquem al mateix lloc on hi havia l'antiga, entre la curiositat d'alguns dels que són a prop i que aprofitem per explicar de què va la cosa, mentre en Bernat va fent els forats, ajudat per la Neus.

Acabada la feina, i fetes les fotos de rigor, recollim els trapaus i comencem a baixar. Ara anem en direcció al pas dels Lladres, fins al Clot de la Pastera. A partir d'aquí el camí comença a baixar sense entretenir-se ni una mica, fins a arribar a Aiguaneix, on tanquem el cercle.

Ens xoca veure que a aquestes hores encara trobem gent que puja, alguns força mal equipats, com tants d'altres que hem anat veient durant el dia. Pensem que molta gent no és gaire conscient d'on es troba...

Arribem de nou a les furgos, després del tram asfaltat, que se'ns fa interminable i com que dilluns és festiu, decidim quedar-nos i  passar una altra nit aqui dalt. Demà serà un altre dia i tornarem cap a casa  ben descansats i amb la satisfacció d'haver fet la feina.

Rosa Maria Soler (11/10/2026)

Petit Pic de Segre. Al fons el Puigmal
L'hora de dinar
Posant la placa
La placa
Cim del Puigmal