Travessa de la Serra de l’Obac per senders ciclables L’inici no promet una sortida gaire lluïda, a banda que el canvi horari d’aquesta nit ens ha fet sortir molt tard de casa. |
Flanqueig del Turó de la Carlina, arribant al Coll Estret. Al fons, el Montcau |
Provem d’entrar cap a la carena de la Pineda des de Sant Miquel de Gonteres des del fons de la riera de Gaià, i no ho aconseguim perquè trobem l’única pista que va en la bona direcció tallada. Un cop més, l’infame cartell de “Propietat privada” acompanya la troballa de la tanca. Seguim algun centenar de metres avall pel llit sec de la riera i sortim pel marge esquerre cap a una urbanització.
|
Vessant est del Coll Estret |
Capçalera del Torrent del Coll Estret, amb la Mola al fons |
Decidim que la manera més ràpida d’arribar a la Pineda és per la carretera de Vacarisses. La deixem a l’altura del trencall del Molinot. És una urbanització d’autoconstrucció on aquest fenomen encara és viu. Finalment sembla que es comença a redreçar la situació. Deixem enrere aquesta urbanització i entrem als boscos per una pista que segueix escrupolosament el fil de la carena del Molinot fins a la caseta de la Pineda. Abans d’arribar a la Collada de l’Obac, tornem-hi amb les urbanitzacions, quina mania a destrossar el paisatge!
|
Arribant a sota del Castellsapera |
Passada la Casa Nova de l’Obac i l’olor de xai a la brasa, que posa a prova els nostres aparells digestius, prenem una pista que va pel vessant est dels Alts de la Pepa. Passada una segona línia d’alta tensió, deixem la pista i agafem un sender que s’enfila cap a la Mamella, al mugró de la qual decidim dinar-hi. Aquest tram de sender l’hem de fer arrossegant la bici o carregant-la a estones, ja que és molt dret. Més enllà de la Mamella ja tot el camí és ciclable. És una mica estret a estones i amb calça curta t’esgarrinxes les cames amb la punxeguda vegetació que hi ha als voltants. Al voltant del Collet Estret hi ha algun tram tècnic curt.
|
Capçalera del Torrent del Figueret |
Un cop passat aquest collet, el camí ens deixa al vessant est de la serra si bé, passada una codina cal prendre un sender senyalitzat cap a l’esquerra, per tornar al vessant oposat, per on progressarem fins a sota del Castellsapera. Deixem a l’esquerra el sender que baixa per la Carena del Camí Ral, que deixem per un altre dia perquè també promet ser força ciclable. Continuem fins al Coll de Tres Creus, on trobem una pista que facilitarà el pas pel costat del Turó de Tres Creus o de la Pola. Sembla que hi ha una alternativa per camí pel vessant oest, que també queda per un altre dia. Quan la pista s’acaba, ja al nord del turó, continuem per dalt de la serra per un camí com el del primer tros.
|
Arribant al Pla de Serrallonga |
Aquí la vegetació està més separada del camí i és més còmode la progressió. Arribats al Coll d’en Boix veiem una pista acabada d’obrir que ve del vessant oest. La prenem durant una curta estona, ja que l’hem d’abandonar abans d’arribar a una casa coneguda com la Coma d’en Vila. Cal continuar de nou per un sender que ens duu al Pla de Serrallonga. A partir d’aquí el sender és una línia recta quasi perfecta en direcció nord fins a Mura. Només cal vigilar de no prendre el camí que surt a l’esquerra cap al Puig Andreu.
|
Pla de Serrallonga |
En el descens final a Mura hi torna a haver algun pas tècnic i un tram de graons impossible de fer dalt de la bici. En aquest punt el camí salva un cingle i pren una feixa boscosa. Al final de tot, retrobem les pistes, que agafem a l’esquerra, per anar a veure el Puig de la Balma, casa pairal dels Puigdelabalma, documentada del segle XIII i digna de veure. Passat tot això només falta retornar cap al tren per tornar a casa. Passem per Rocafort i baixem fins al Pont de Vilomara, i d’aquí, ja en ple crepuscle, fins a Sant Vicenç de Castellet.
Total: 51 km i 750 m de desnivell. |
Descens cap a Mura. Zona del Cargol |
Descens cap a Mura |