Un grup ens vàrem trobar a la plaça Espanya per anar amb bus cap a Gavà on vàrem trobar els altres companys que hi van anar pel seu compte. En total vàrem ser 28

Considerat un dels conjunts patrimonials més importants i singulars del nostre país, l'explotació s’inicià fa uns 6.000 anys, en el neolític.  Es tracta de les mines en galeria més antigues d'Europa i les úniques dedicades a l'extracció de variscita.  

El jaciment es va descobrir l'any 1975 quan unes obres d'urbanització en el barri de Can Tintorer van posar al descobert unes obertures a la roca, però popularment ja se sabia que “hi havia forats”.

L'any 1978 s’ iniciaren les primeres excavacions arqueològiques. Aquest any també es crea el Museu de Gavà per acollir, investigar i difondre el jaciment i les troballes. S'obrí al públic el 1993. És en aquests anys quan es descobreixen dues de les peces singulars del jaciment: la Venus de Gavà i el crani trepanat.

Les mines neolítiques van ser explotades ininterrompudament entre el Neolític Antic  i el Neolític Mitjà,  Això les situaria entre el 4200 aC i el 3400 aC, també explotades a l’ època  iber-romana entre els segles IV aC i I dC

En el interior de la mina es varen trobar evidències de les diverses activitats que també es dedicaven en aquesta època neolítica, com l'agricultura , la ramaderia , mostren que no només es dedicaven a la mineria com puntes de fletxa, molins de mà, fulles d'aixada i de destral i dents de falç, i presència de plantes i restes d'arbres que formaven l'entorn del poblat .També explotaven recursos animals amb finalitats alimentàries. Els cultius eren principalment d'ordi, blat  i de lleguminoses

Una vegada exhaurides, algunes mines van ser aprofitades com a sepulcres. Hi ha dos tipus d'enterrament, enterraments col·lectius i enterraments individuals, el cos se situava en posició fetal el qual era acompanyat d'un aixovar funerari/ofrenes (ceràmica, eines, ornaments, etc.). En algun moment es cremaven branques d'ullastre.   Aquestes diferències en els enterraments poden interpretar-se com mostres de desigualtats socials  amb aixovars més rics i notables.

Les pràctiques funeràries i alguns objectes poden reflectir les creences i el pensament simbòlic d'aquestes comunitats. La inclusió d'un aixovar funerari en els enterraments fa pensar en una vida després de la mort, i la posició fetal dels cossos en el renaixement. La importància de la variscita i la seva presència en contextos funeraris també tindria una explicació simbòlica, perquè el color verd s'associa a la regeneració de la vida, especialment la vegetal  Són creences de caràcter agrícola, on la terra es divinitza; per tant, el fet d'enterrar als difunts en el seu interior seria com retornar-los al ventre de la divinitat que, com les plantes anualment, faria que tornessin a renéixer.

La comunitat que hi vivia estava formada per grups familiars integrats per infants, homes i dones, adults i vells. L'esperança mitjana de vida estava al voltant dels 30 anys; l'alçada mitjana dels homes era de 164 cm i la de les dones 151 cm. En els ossos d'alguns individus –homes i dones- s'observen indicadors laborals compatibles amb el treball miner i que pot mostrar l'especialització laboral d'algunes persones: desenvolupament de les insercions musculars que denoten moviments repetitius També es troben evidències de pràctiques medico-sanitàries amb fractures òssies curades i un individu que va sobreviure a dues trepanacions al crani, home adult d'entre 30 i 40 anys ,que van ser efectuades en dos moments diferents quan l'home estava viu, perquè s'observa regeneració òssia. 

La Venus de Gavà podria estar relacionada amb el culte a la Deessa Mare i a la fertilitat/fecunditat. Representació antropomorfa femenina feta sobre ceràmica. Està datada entre els anys 4000 i 3750 aC. Esculpien les venus perquè els esperits propiciessin la fertilitat de les dones de la tribu.

Durant el neolític, els sistema d'extracció de la variscita va ser subterrani,  adaptada a la geologia de la zona. L'activitat minera es centra en trobar pissarres grises i a partir d’aquestes  trobem dos tipus diferents de minerals la  variscita  i la fosfosiderita.

Les mines  són estructures aïllades, amb pou d'accés i una galeria de longitud i inclinació variable que poden finalitzar amb alguna bifurcació. També hi han estructures més complexes que tenen interconnexions entre elles, amb galeries, pous interiors i cambres obertes per resseguir els minerals. Fins a l'actualitat, s'han localitzat 110 punts d'extracció minera.

L'utillatge usat per a l'extracció minera s'ha recuperat dels mateixos jaciments de les mines.  s'ha recuperat utillatge pesat, com pics i maces per a trencar grans blocs i cisells que s'usaven com percussors

De la variscita en feien ornaments corporals com collarets, braçalets de nombre variable de peces. l'explotació minera de Gavà mostra no només un consum local sinó que la producció estava dirigida sobretot al consum extern. Els intercanvis també portaren objectes i idees.