Dissabte 11 de febrer ens vam trobar a Palau Reial a les 8:30 algunes de les integrants del Grup Jove (Mar, Clara, Jordi, Joan A, Arnau i Amat), els integrants de l'ERE (Yolanda, Miquel, Miguel i Xavi), l'Iñigo, la Maria i l'Òscar, que venien a provar.
Vam omplir els cotxes necessaris i els sobrants els vam deixar allà mateix i vam enfilar cap a la urbanització del Lledoner, a l'Ordal.
A l'arribar, un dia gris i fred ens va fer afanyar cap a l'entrada de l'Avenc, amb ganes ja de ficar-nos-hi dins i resguardar-nos del fred. Però no tot seria tant fàcil: abans calia posar-nos tot l'equip: croll, puny, pedal, davallador, mosquetó de fre, arnès de pit, casc, frontal i, el pitjor, l'arnès d'espeleologia, al que no hi estem habituats i que alguns no vam acabar de trobar-li el punt hehehe!
Apart, costa un munt de posar i regular, tant és així que mentre fèiem passos de ball per intentar posar-nos tota la indumentària, l’Ona (que efectivament s'havia adormit) va arribar i es va incorporar a l'expedició a l'Avenc dels Esquirols.
Cap a dins! Poc a poc (molt poc a poc), i escortats pels amabilíssims membres de l'ERE, vam anar davallant els primers fraccionaments del primer pou de 20 metres i dues boques, per les diferents tres línies que vam obrir.
Tot seguit, passàvem per un petit forat que ens duia a un segon pou més curt però totalment volat. Ara sí que estàvem a les fosques del tot! La temperatura era molt més agradable que a l'exterior i ja ens envoltaven les estalactites i estalagmites, formades al llarg de segles i més segles... quina bellesa!
A les coves sembla que tot s'aturi...quina tranquil·litat... Però a mesura que vam anar arribant totes i tots al fons del pou, aquest una mica estret, la tranquil·litat es va anar esvaint. En Miquel ens va ensenyar la continuació de l'avenc: un estret pas de gatera duia a un gran pou de 40 metres, que vam deixar per un altre dia, ja que ara tocava començar a pujar. Cap a amunt! Punys, crolls i pedals van entrar en acció. Amb uns simples moviments (o no tant simples), vam anar pujant per les cordes, refent la línia per on havíem baixat abans.
I de nou a la superfície terrestre, el fred vent continuava present. I a sobre, mentre recollíem el material es va posar a ploure..! Per sort els cotxes eren ben a prop i vam decidir anar a dinar dins algun bar de Vallirana, on vam posar punt i final a una magnífica jornada d'espeleologia.
Moltíssimes gràcies a l'ERE per la seva paciència i amabilitat en acompanyar-nos als principiants del Grup Jove, sou els millors!
De ben segur que repetirem aquesta i altres coves, la seva màgia ens va encantar!
Amat.