Aquest estiu, després de voltar per Andorra i el Pallars, vam decidir fer un intent al Vallibierna des de Llauset.

Som El Bernat, la Gemma i la Neus i aquesta excursió te un punt d’especial per a nosaltres, ja que, serà el primer 3.000 de la Neus.

El 15 d’Agost al migdia deixem la furgoneta a la presa de Llauset, i després de dinar i perseguits per uns núvols amenaçadors, pujem sense entretenir-nos gaire cap al Refugi del Cap de Llauset passant per l’Estany de Botornàs. A la tarda el núvols ja han marxat, i per fer temps mentre esperem el sopar, anem a fer un volt per l’estany del Cap de Llauset, 50 metres més amunt del refugi.

Després d’un bon sopar i una nit mogudeta per culpa del senyor que ronca que tenen a tots els refugis, sortim dels sacs (desperts ja ho estàvem) i després d’esmorzar comencem a caminar. Fa una mica de vent, però un dia esplèndid.

Anem passant per uns quants estanys, i al cap d’una estona fem una paradeta per agafar forces. Després trobem un últim estany sec, i entrem a una zona de blocs de pedra que un cop passada ja ens deixa a sota de la pujada final.

Una última paradeta, que la pujada es veu molt dreta, agafem forces i per un camí molt ben fet tot i que puja per una tartera arribem més ràpid del que pensàvem fins a dalt la carena.

Fins al cim ens queda un bon tros de carena, amb bones vistes i una bona caiguda a cada costat, però poc a poc anem avançant. Són les 11, hem pujat més ràpid del que ens pensàvem, el vent ha parat, i ens quedem quasi una hora al cim menjant i gaudint de les vistes.

Desfem el camí de pujada, corrent a la tartera, menjant a l’ombra d’un dels blocs de pedra, i sucant els peus cansats al riu després de recollir una mica de material al refugi. L’última part del camí fins a la presa de Llauset es fa més pesat, però el conte del “Senyor Plim” ens té entretinguts, i un cop a la furgoneta, decidim que ens hem guanyat un càmping amb piscina per celebrar-ho.

Fer un 3.000 amb només 6 anys be val una bona celebració!

Bernat Ruiz (15-16/08/2021

Altres