Arribem a l'aparcament de les pistes de Vallter, amb un dia rúfol i que no millora; amb núvols a partir dels 2400 i que no volen marxar tot i les ventades. Donada aquesta circumstància i que el temps sembla que no millorarà, amb en Pep deixem l'itinerari previst, fer el cercle d'Ulldeter des del pic de la Dona fins el Gra de Fajol, i decidim pujar solament al Bastiments per la clàssica ruta del coll de la Marrana.

La neu està ventada i irregular i sovint glaçada. Ja a la base del coll ens calcem els grampons que ens permetran assegurar millor el pas. Encara sota la franja ennuvolada la vista és curiosa ja que ens deixa veure ben nítidament el golf de Roses i Montserrat, però no podem albirar els cims propers.

Seguim pujant fins entrar de ple a la boira amb l'esperança de que sigui simplement un mar de núvols. Amb la neu i amb la boira la visibilitat es força pèssima i arribem al cim sense cap tipus de millora del temps. La rasca i el vent ens obliguen a no estar gaire estona al cim; així doncs prenem l'azimut i iniciem el descens. Aquí dalt el vent esborra ràpid les petjades. Poc abans d'arribar de nou al coll de la Marrana, sortim del núvol i la visibilitat horitzontal retorna ràpidament. És que com si estiguéssim sota un sostre.

Arrecerats al coll, fem un petit mos abans de baixar de nou a Vallter.

Avui hem provat sort amb el temps, però no l'hem tinguda. Tot i així, hem gaudit d’aquesta senzilla ascensió.

22-XII-2017     Quim Coll.