De seguida que vaig veure el Calendari de la SEAM, em va cridar l’atenció aquesta sortida, perquè mai no havia pujat a aquest cim. Per això, encara que em feia un cert respecte, em vaig animar a anar-hi, després d’informar-me amb la vocal.  

Després d’un canvi de data per culpa de la "meteo", finalment hem estat un grup de només 4 persones.

Abans de les 9 ja som a l’aparcament del Mirador del Gresolet (ja molt ple!!) i ràpidament pugem fins el Refugi Estasen. Després d’esmorzar i carregar aigua fresca de la font, agafem el camí que en un llarg flanqueig, porta fins al peu de la tartera i la travessa, per començar a enfilar-se per l’esquerra. Ben aviat trobem el caminet que es desvia cap a les Costes d’en Dou, marcat amb senyals verds, que ens acompanyaran durant tota l’ascensió.

La pujada és dura des de bon començament, primer per terreny de bosc, amb petits trams de roca, fins arribar a la carena, en un punt espectacular, des d’on veiem ja el cim i podem apreciar el fort pendent que cal superar per arribar-hi.  

Després d’una paradeta per descansar i beure aigua (la calor ens aclapara), encarem la carena, alternant trams de grimpada amb altres de caminet, sempre però amb fort pendent. Anem fent fotos perquè l’ambient s’ho val i poc a poc anem guanyant alçada. Quan ja som força alts, ens sorprèn un airet ben agradable que ajuda a superar els últims metres sense tanta calor.

Trobem molt poca gent. Només alguns escaladors que van de baixada. Un bon contrast amb les aglomeracions que hi ha en altres punts del Pedraforca.

Al cim hi trobem tres o quatre persones, que marxen aviat i ens hi quedem sols. Aprofitem per dinar i descansar una bona estona. Tot un luxe poder-ho fer amb tan bones vistes i amb l’única companya d’unes gralles xafarderes que ens observen a distància.

Finalment ens decidim a tirar avall. Cal dir que d’entrada ens impressiona veure de cara el pendent per on hem pujat... i que ara toca desfer, que és menys cansat, però més delicat...

Algun punt, que a la pujada ha estat bufar i fer ampolles, ara em resulta una mica més complicat, per la limitada mobilitat dels meus genolls, i com que s’alternen trams de caminar amb desgrimpadetes, em faig un tip de treure i guardar pals a la motxilla, posant a prova la paciència dels companys.

Més cap avall la dificultat disminueix, però en compensació circulem per zones de pedruscall, que fan que tots quatre patim algun cop de cul a terra. Cal dir que jo me’n vaig endur la palma (sembla que les cames ja no m’aguantaven!!).

Quan finalment arribem al camí que flanqueja cap al Refugi, molt més fressat, la cosa canvia i ens permet avançar més ràpid. Tot i així jo no puc seguir el ritme dels companys, que de tant en tant s’han de parar a esperar-me.

Arribats al Refugi, fem cap a la font (que ja somniàvem feia estona) i fem una bona rentada de cara i reomplim les cantimplores per treure’ns la set acumulada.

Ara només resta baixar fins a l’aparcament, on arribem passades les 8 del vespre.

Ha estat una jornada llarga i dura, però amb la satisfacció d’haver pujat a un cim magnífic i amb molt bona companyia. Gràcies companys per la vostra paciència!!

Rosa Maria Soler (03/07/2021)

Descans a l'arribar a la carena

Pugem amb vistes al cim

Cim del Pollegó inferior

Vista de la carena que hem fet

Tornant cap al Refugi

Altres