Tal com indicava el calendari de la secció, va tenir lloc el primer cap de setmana de maig la sortida al Garmo Negro. Per aquesta ocasió, ens vam aplegar un total d’onze esquiadors, afamats de neu en una temporada malauradament escassa de l’element blanc. Cal afegir que aquesta ascensió havia estat al calendari en anteriors temporades, i que per una raó o altra, encara no s’havia pogut dur mai a terme. Sigui com sigui, cap dels allà presents havíem posat mai un peu en aquell cim, i potser per això, la sortida va tenir tanta afluència!
La logística va consistir en viatjar en camper van, i pernoctar al peu de l’excursió, a l’aparcament dels Baños de Panticosa, a 1.600 m d’altitud.
La climatologia pintava certament adversa aquell cap de setmana, doncs malgrat haver arribat el mes de maig, va entrar un front de nord, amb forta baixada de temperatures i fort vent en cotes altes.
La primera noticia de bon matí, va ser observar que la cota de neu estava més alta de l’esperat. Així, va tocar carregar esquis i botes a l’esquena, i enfilar muntanya amunt amb calçat esportiu. No va ser fins a la cota 2.000 que ens vam posar els esquis.
El fred era ben present, amb temperatura negativa a primera hora, i la superfície de la neu era ben gelada. Es va fer imprescindible progressar amb ganivetes. A mitja pujada, i mentre ens reagrupàvem, vam fer un primer mos, i aquella estona sense moviment ens va fer tremolar de fred. En aquell punt, un de nosaltres, el Jordi, va haver de fer mitja volta, doncs el material d’esquí que havia llogat li va fer figa.
Durant l’ascensió anàvem mirant de reüll les carenes del voltant, i comprovàvem que el vent aixecava amb força la neu. Si la previsió no fallava, al migdia havia d’afluixar el vent, i amb una mica de sort podríem gaudir del cim sense pelar-nos de fred.
Vam fer un segon reagrupament a 2.850 m., en el coll que separa el nostre cim del Pic de las Argualas, a punt d’enfilar la pala final, on el vent i el fred seguien insistint.
El cim del Garmo Negro va superar les expectatives dels allà presents, doncs la panoràmica que ofereix és francament bonica. A llevant podíem observar perfectament el Mont Perdut i el Vignemale, amb l’Aneto al fons, i a ponent el Pic du Midi.
Ens vam disposar a iniciar la baixada seguint l’itinerari de pujada. Ja era ben entrat el migdia, però la neu es resistia a estovar-se. Això va provocar la caiguda d’un de nosaltres, el Miguel, que després de l’incident va decidir baixar una estona amb grampons.
Ja més avall, la neu s’havia transformat una mica i vam poder gaudir d’alguns viratges amb suavitat. Un cop a baix i mentre ens descalçàvem els esquís, vam poder contemplar un nombrós ramat d’isards, que no s’havien apercebut de nosaltres.
Tots vam sortir molt contents de la sortida, ja que malgrat la mala neu, va valer la pena desplaçar-se fins a Panticosa i contemplar la bellesa del Garmo Negro.
Un cim més al sac per a la secció, i fins a la propera!
Salut i neu!
Pere Carrascal