Comencem el viatge abans de que surti el sol, fem una parada per un breu esmorzar i ens plantem a l’inici de l’excursió a les 9:45. Boca nord del túnel de Capolat (1.200 m). Ens trobem els de l'autocar amb un parell de cotxes i ens preparem per iniciar la ruta. Tot segons el previst, passem dels vint!.
Fred matinal, i primeres trepitjades amb neu, que es va consolidant a mesura que seguim la forta pujada. El camí passa a la solana, i a un revolt a vessar de neu apareix el nou Santuari dels Tossals (1.445 m). Sorprenent estructura oberta, aèria, ens guia la darrera pujada. Netegem la rosa del vents, colgada sota un pam de neu i juguem a endevinar entre els núvols les serralades que envolten la Catalunya central. Montserrat imponent a l’horitzó tanca pel sud, i distingim el massís del Montseny, destacant sobre les serres de l’est.
Foto de grup, gran grup!, tocada de campanes del nou santuari, i descoberta de les runes de l’antic. Seguim vorejant la serralada pel vessant sud. Un pas amb corda amb nusos ens dona seguretat en una baixada no exposada, però per damunt de cingles que em prou feines veiem sota els peus (l’anomenat Mal Pas de Runners, 1.420 m.). L’antic Santuari apareix al distanciar-nos; més gran del que ens ha semblat al estar-hi al costat, i els cingles també s’han fet més evidents.
Tornem a estar a la carena de la serra, i el camí es converteix en una passejada per la neu amb vistes impressionants al sud i al nord. Un dia esplèndid que obliga a guardar capes de roba a la motxilla. Al nord apareix el Pedraforca, amb una interessant perspectiva, sense forca, i coronat per un globus! Cap al nord-oest les planícies del Cadí cobertes de neu. I cap al sud un mar de núvols. Contrastos de blancs, blaus, verds, i grisos, regats pel sol.
Als peus del camí, les planícies de Capolat enfarinades. El globus del Pedraforca a avançat i ara apareix davant nostre sobre la serra de Busa. Un voltor passa per damunt nostre. Ens girem i per l’est apareix un parapent, recuperant cota des de St. Maria de Queralt. Ens quedem quiets, deixant que les perspectives els creuin a l’alçada de la nostra vista. No donem l’abast, bocabadats, fent un esforç per posar els peus a terra i seguir camí.
El darrer tossal, el Tossal de Tresserres (1.525 m) l’ataquem en dos grups, un per l’est directament en forta i humida pujada, i l’altre rodejant pel nord per camí i per l’oest fins al cim, també forta pujada al tram final. Gaudim de les darreres vistes des de l’alçada i gaudim de l’escalfor del sol tot el que podem, conscients que el camí va de tornada per la obaga, vessant nord de la serralada.
Sentim un parell de cops preguntes pel grup sobre si sols ens queda baixada, els dubtes arriben als vocals que ens anuncien que no. Que com a mínim un parell de fortes rampes, una dita Pujada d’en Matamatxos (1.225 m), ens faran el camí mes acollidor. Amb el camí ja enfilat, dinem, escampats pels costats del corriol, per agafar forces. Travessem imponents fagedes que ens recorden les del Montseny i a bon ritme arribem al pàrquing de sortida.
Impressionats pel regal de la "meteo", amb la nevada del dia anterior encara aposentant-se, i el sol del dissabte per gaudir trepitjant-la; tot a poc més de 1.400 m; un luxe!
Agustí Pérez (20/01/2024)
