Avui el grup de SEMPREPODEM de la Secció de Muntanya, anem a les Serres del Mestral, a cavall del Baix Camp i La Ribera d’Ebre. Una zona poc trepitjada i poc coneguda en les nostres sortides.
La ruta preparada per en Salva, ens porta per llocs on els corriols són poc fressats i perdedors, per unes carenes que malgrat tenir poc més de set-cents metres d’alçada ens ofereixen extenses panoràmiques, per roquetars i torrenteres amb algun pas equipat, i com a cirereta del pastís per una cova que ens sorprèn a tots.
Comencem l’itinerari al mas enrunat de Genessies; un mas que per les seves dimensions i estructura deuria ser força important a la comarca. Anem seguint el petit barranc ubicat al sud de l’airosa Moleta de Genessies (711m), primer cim del dia i que assolim des del coll del Rourar. Dalt dels seus penya-segats la vista dels massissos tarragonins i la costa és una mostra del que anirem descobrint tot el dia. Com ja és habitual a les Terres de l’Ebre ens acompanya el vent. Dalt de la Moleta i ja de baixada trobem unes restes escadusseres d’un antic poblat ibèric. Un pas un xic delicat ens permet baixar la cinglera i arribar a les runes del Mas d’en Sanxo, on aprofitem a fer un mos. Prosseguim la ruta baixant pel barranc de Jovara. Passat un quilòmetre aproximadament, ens desviem per un viarany força brut i equipat amb cordes, i ens enfilem a la Cova de la Llúdriga, una cavitat ampla amb diferents espais plens d’estalagmites i estalactites; tot i el terra relliscós, és un plaer recórrer els seus racons. Després d’alguna relliscada sortim a l’exterior i desfem el camí equipat fins el Barranc de Jovara.
Seguint l’itinerari passem pel Mas de Meliques, un dels pocs d’aquest sector que resta dempeus. Des d’aquí enfilem el Pujador de l’Enric, un corriol esborradís que passant per una cornisa equipada amb una cadena ens apropa a la Serra de Les Meliques. Segueix el vent i aprofitant un punt arrecerat de la carena ens aturem a dinar; un petit àpat d'entrepà i carmanyola que finalitza amb un tast de pastís de l’Anna Maria.
Seguim per la carena (NW) passant per la Punta Melica (735m) i la Punta de l’Àliga (708m) amb unes magnífiques panoràmiques : El Montsià, l’Ebre, Serra de Cardó, Els Ports, Els Montsant, Colldejou, Llaveria, Cabrafiga, i com no la Mediterrània. Abans de fer el descens fins a Tivissa, aprofitem per fer el darrer cim del dia: la Tossa de Tivissa, amb el seu vèrtex geodèsic i poc espai per fer-nos la foto de grup.
Del cim, una baixada rosta i boscosa ens porta al Coll de La Llena. A partir d’ací seguint l’antic camí empedrat de La Llena, que amb força llaçades arriba a Tívissa. Final de la ruta però no de la jornada, doncs ens apropem a un bar amb terrassa que el vocal ja tenia clissat a fer la cervesa.
Una excursió més que completa amb tots els ingredients, i un bon grup de companyes i companys.
Pep Molinos (18/01/2025)
