Com diuen al Barça "aquest any siii!!"

Després d'uns hiverns escassos de neu, enguany en tenim per donar i vendre i per tant, no hi havia excusa: Calia organitzar una sortida amb raquetes.

En Toni Enseñat va posar fil a l'agulla i va proposar una ruta, que partint de l'estació d'esquí de fons d'Aransa, puja al Turó Punço (2.493 m.) i al Mirador del Pla de la Llet. Aquest cim era desconegut per mi, tot i que és un dels 100 cims de la FEEC, i per això em va faltar temps per apuntar-m'hi.

Poc després de les 9 del matí, tots fem cap a l'aparcament, en cotxes arribats de diferents punts i després de fer un mos (i passar per la taquilla de l'estació), ens equipem, la majoria amb raquetes i 3 de la colla amb esquís, i ens posem en marxa.

La primera part de l'itinerari és per dins del bosc i segueix un circuit marcat, que va guanyant alçada progressivament fins a arribar al Coll de Dalt. Aquí la vista s'obre i podem veure totes les muntanyes del voltant.

A partir d'aquí deixem el circuit marcat i seguim la llarga carena que suaument va pujant, en direcció nord, primer entre arbres i finalment ja per terreny obert fins al cim, ben visible ja des del mateix coll.

Cadascú al seu ritme, hi anem arribant. Les vistes són ben boniques i malgrat que hi ha força nùvols veiem el Cadí, el cercle dels estanys de la Pera, i els propers Monturull i Pedrafita.

Després de fer les fotos de rigor i picar quatre ganyips, emprenem la baixada. Els esquiadors, buscant el millor descens, baixen cap a Prat Miró. La resta desfem el cami cap al coll de Dalt. Tot baixant entre el bosc, ens sorprèn una abundant nevada, que fa que per una estona, el paisatge esdevingui màgic.

Un cop al coll, a la vista de l'horari i el temps no gaire bo, decidim tirar avall i deixar el Mirador per una altra ocasió.

Anem baixant resseguint el circuit marcat de l'anada, i malgrat que es fa llarg, finalment arribem a l'estació, on ens espera una cerveseta fresca al bar, per acompanyar els entrepans que duem. Cal dir que els 3 esquiadors, s'ho han muntant d'allò més bé i amb l'excusa que han arribar molt abans que la resta, s'han entaulat al restaurant!!

D'una o altra manera, tots ens refem de l'esforç, i tornem cap als cotxes, per anar cadascú a casa seva, ben contents d'haver gaudit d'un bon dia de muntanya.

No vull acabar, sense un agraïment als companys que van tenir la paciència d'esperar-me durant la baixada. La companyonia és una virtut fonamental entre els muntanyencs!!

Rosa Maria Soler (28/02/2026)