Iniciem el curs 2018-19 amb un itinerari circular que té com a principal atractiu el cim del Puigpedrós. Som dinou i sortim del refugi de Malniu. Uns minuts abans hem deixat alguns cotxes al Pla de Campllong. Són les deu del matí i fa una temperatura molt agradable. En comptes de pujar directament cap a les Molleres del Puigpedrós fem una mica de volta i, des de l’estany de Malniu, anem a cercar el Pic de les Molleres (2739 m.) en el Serrat de les Perdius Blanques. El sender voreja l’estany i de seguida s’enfila entre pins i nerets. Està ple de bolets i alguns companys inicien aquella pràctica tan ancestral de la recol·lecció tot fent dentetes als qui no en sabem ni un borrall en aquest art de la supervivència i del paladar golafre.
Arribats a dalt de la carena s’obre una vista espectacular sobre la plana ceretana. Ara bé, no veurem la Serra del Cadí en tot el dia, amagada darrere uns núvols baixos. Tot i que el cel està enteranyinat fa calor. La progressió continua pel llom encarat a solana. A la dreta veiem aquells munts característics de llastres granítiques que, de lluny, semblen bivacs d’antics titans. Vaig l’últim i m’imagino els companys, així de lluny, com una migració de neandertals. Sento que en Pep explica «nosequè» a la Isabel...
Dinem a dalt del cim i acabada la becaina d’en Peinado –The quiet man-, que és el vocal de la sortida, baixem cap a la Portella de Meranges des d’on contemplem el majestuós Roc Colom i el Circ d’Engorgs. Una parada al refugi J. Folch i Girona i reprenem la marxa: tretze baixen directament cap al Pla de Campllong i els altres sis, coixos però valents, seguim el GR 11 que dóna la volta al cim de la Costa de Montmajor i remunta fins la cota 2300 i tot seguit arribem al refugi de Malniu. Després d’una cerveseta ben merescuda els coixos valents baixem al Pla de Campllong on els altres companys ens esperen amb una certa impaciència.
Una excursió molt bonica.
Jordi Calafell