Dilluns vaig anar a un curs que estic fent i la professora va dir: “no pots gaudir d’un lloc especial i únic com un llac gelat a la muntanya si no t’esforces, no pateixes i  no arribes al darrera d’aquella muntanya”... i vaig pensar....però si això precisament es el que vaig fer dissabte!!

La frase es una metàfora de que allò que vols, quant més bonic i especial és, més costa d’aconseguir.... però més enriquidora és la recompensa.

Cada vegada que el Xavi em diu de fer la excursió amb raquetes de neu, el meu primer pensament és quina mandra, hauré de  matinar molt, quina pallissa l’autocar, i a més la Yolanda no troba un lloc més proper que Puymorens....i cada vegada que torno penso, quina meravella, quin goig, quina càrrega d’energia.

Dissabte va fer un dia espectacular, desprès d’una parada a Puigcerdà per esmorzar vam arribar a Puymorens a les 10h per enfilar la pujada a l’estany de la Coma d’Or. Quina sensació més plaent és anar pujant pas a pas, una estona xerrant, una estona amb els teus pensaments, veient tan llunyana la muntanya que sembla que no arribaràs mai i poc a poc com una formigueta anar apropant-se al objectiu, cadascun al seu ritme i com més amunt més pau, per acabar arribant darrera la muntanya a l’estany gelat de la Coma d’Or on només arriben els escollits que matinen, es foten una pallissa d’autocar, s’esforcen i pateixen però sobre tot gaudeixen d’un marc incomparable i el més important, amb la bona companyia de l’AGRUPA.

No vam poder fer la volta sencera puix no teníem prou temps i a la baixada semblava que no hi havia gaire neu. Després de menjar al davant de l’estany amb unes vistes incomparables els caps de la expedició van decidir amb molt de seny tornar per on havíem vingut i evitar riscos innecessaris.

Fins la propera, gràcies!!

16/02/2019   David

Altres