Amb la idea de fer baixar els torrons, quinze persones hem fet aquesta ruta circular d’una mica més de vuit kilòmetres i 246 metres de desnivell.
No toca matinar: a les vuit a l’Agrupa i cap al Xuxo’s bar (restaurant les 4 carreteres en versió internacional) a esmorzar, després de recollir les persones que ens esperen a Fabra i Puig. Aquesta vegada he tingut sort i he gaudit d’un tros de xuixo que ve a ser el mateix que injectar-se una dosi considerable de sucre en vena, però més gustós.
Arribem al Castell de Montesquiu cap a les deu i des de l’aparcament comencem a caminar després que tots ens abriguem amb guants, gorros i forros polars. Fa molt de fred! Per una pista i després de creuar la Riera de Solana, que baixa alegre amb una aigua molt clara, enfilem fins el coll de tres pals des d’on gaudim d’unes boniques vistes cap al Pirineu nevat. Aquest vegada, el vocal, en Jordi Secall, és com un estudiant en pràctiques del Wikilok després de la classe del Pere Mansilla a l’Agrupa de fa un parell de mesos. Davant dels dubtes sobre alguns dels cims que veiem a l’horitzó, el Wikilok ens ajuda a resoldre’ls: ens assenyala exactament el Puigmal i el Puigllançada.
Seguim per la pista i anem baixant cap el castell fins al Mirador de la Rovira des d’on gaudim de vistes cap al Montseny i Santa Maria de Besora. Aquí toca fer la foto de grup i ja baixem tranquil·lament cap el castell altra vegada on ens espera l’autocar que ens durà al restaurant dels Fogons de la Neus a Sant Quirze de Besora i a on dos socis més s’han afegit al dinar.
I deixeu-me fer un parell d’apunts, resum de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, sobre el castell de Montesquiu, que quedaria pendent de visitar, i potser en una de les sortides culturals de l’Agrupa es podria fer:
Es diu que el castell de Montesquiu té el seu origen en l'enclavament d'una torrassa de guàrdia que va fer edificar el comte Guifré el Pilós al segle IX. No és fins a mitjan segle XIV, però, quan l'actual castell es converteix en una residència fortificada. Al segle XVII, s’amplia l’edifici i al principi del segle XX, la família Juncadella, donen a l'antic casal l'aparença de castell que té en l'actualitat i el completen amb els jardins.
El casal de Montesquiu gaudeix d’una bona conservació gràcies a que ha estat habitat des de l’edat mitjana fins pràcticament finals del segle XX. Aquest casal va passar a mans de la Diputació de Barcelona quan la seva darrera propietària, Mercè Juncadella, va morir el 1972 donant a la Diputació el castell i tota la propietat.
Hem gaudit d’un magnífic dia i malgrat el fred, el sol ens ha acompanyat en tot el recorregut. Una bona ruta per fer a l’hivern. Lluny quedaven les darreres pluges del dies de festa.
Un bon àpat amb bona companyia va posar punt i final a aquest agradable jornada. Moltes gràcies al vocal i a tots per la participació.
Ah! I de baixar els torrons... res de res...
Jordina Argimon (10/01/2026)
