Com que no n’érem prou per fer un autocar, vam haver de combinar-nos amb cotxes particulars. Uns quants ens vam trobar a l’Agrupa per anar cap a Palau Reial, punt de trobada de la resta de participants. En total som 17.

Fem d’una tirada el viatge fins al Pont d’Alentorn, passat Artesa de Segre, on ja ens espera el Ramon Ignasi Canyelles.  Anem a esmorzar al forn-restaurant que hi ha a peu de carretera, on en Josep i la Francina ens tenien preparada una sorpresa: havien encarregat esmorzar per a tots a base de coca de recapte. 

Ja amb la panxa plena, ens posem en marxa cap a Alòs de Balaguer, on comença la caminada a través del Congost de Mu, acompanyats d’en Ramon Ignasi.

Ens quedem 4 que per diverses circumstàncies no podem fer l’excursió, però també tindrem el nostre paper, ja que anirem amb els cotxes a trobar els excursionistes al final de la ruta, per dur als xofers a recollir la resta de vehicles.

Mentre ells caminen, aprofitem per fer un volt per la comarca.

A l’hora convinguda fem cap a la Central de Camarasa i després d’una estoneta d’espera, arriben els companys per l’espectacular passera de l’últim tram del camí.  Tots venen ben contents i meravellats dels paisatges que han vist, encara que una mica aclaparats per la calor que han passat.

Mentre un dels cotxes marxa a buscar els xofers, l’altre fa un parell de viatges per acostar la gent fins a la carretera i estalviar la feixuga caminada per la pista que hi va tot vorejant el riu.

Un cop tots reunits, anem a dinar a una àrea de lleure, al costat del Segre, prop de Camarasa. Portem el dinar de carmanyola i només arribar tot es mirar on trobem una ombra.  Per sort hi ha un petit bar amb un cobert i ens permeten de menjar allà, consumint la beguda i els cafès.  Que bé!! Hem pogut menjar a l’ombra i còmodament asseguts.   A l’hora de les postres, segona sorpresa d’en Josep i la Francina:  Dos enormes braços de gitano de nata, del forn de Camarasa, que reparteixen entre tots.

Estem tan bé que no veiem el moment d’aixecar-nos de la taula. Quan finalment ho fem, ens adonem que ja s’ha fet massa tard per anar a visitar el monestir de Salgar, com estava previst, i cal anar directament cap al celler de Rubió de Sòls.  Però... una cosa es dir-ho i l’altra arribar-hi.   Passem pels poblets de Rubió de Dalt i Rubió del Mig, però no hi ha manera d’arribar a Rubió de Baix que és on hem d’anar. Després d’anar endavant i endarrere un parell de cops, el GPS del que va davant ens envia cap a una pista forestal, no gaire complicada, però força pedregosa i amb alguna remuntada que posa a prova cotxes i conductors.  

Després d’algun petit incident, resolt fàcilment, aconseguim arribar tots al Celler on ja ens esperaven i on veiem que hi arriba una bona carretera asfaltada... per la banda contrària d’on hem vingut nosaltres.  Com a mínim la tornada serà mes plàcida.

Aviat comencem el recorregut per les vinyes, situades en un entorn ben bonic, amb el fons de l’espectacular Castell de Rubió de Sòls.  La Judit Sogas, enòloga i propietària, ens explica tots els detalls.  Després passem a veure les instal·lacions on elaboren el seu vi, que es ecològic.

Ara ja toca fer el tast i el sopar a base de productes de la zona (embotits, formatges, pa, oli, més coca de recapte, i dolços) tot ben bo i acompanyat del seu vi blanc elaborat amb raïm xarel·lo.

Havent sopat, toca la part de les estrelles i sortim a fora cadascú amb la seva cadira. Tota l’estona hem tingut força núvols i per tant no ho tenim gaire clar.  En Ramon Ignasi ens té preparat un telescopi, però abans seiem per veure una projecció de fotos i vídeos relacionats amb l’astronomia. Passats els primes minuts de projecció, comencen a caure gotes, primer es poca cosa, però es va animant i decidim, pel bé del projector....i també nostre, de tornar cap a dins.  

Novament instal·lats a l’interior, veiem algunes pel·lícules, tot fent temps a veure si para de ploure, cosa que finalment fa.  Sortim de nou a fora, però els núvols no acaben de marxar i tot just aconseguim, en alguna clariana, de veure Mart i alguna constel·lació.

Què hi farem! Un altre dia serà.

A quarts de dotze marxem cap a casa, ara sí, per la carretera.  Ha estat un dia ben complet i variat i en molt bona companyia.

06/10/18 Rosa Maria Soler

Congost de Mu
Pont penjant sobre el Congost de Mu
Les Vinyes i el Castell de Rubio de Sòls

Altres