Bon dia,

Perdoneu les meves mancances, és el primer cop que  faig la ressenya i s’ha de reflectir la meva inexperiència periodística….

Anem a pams: 

Sortim puntuals a les 08h de l’Agrupa, ja es traspua a l’aire que no passarem gens de fred. Millor dit, els que en tenim suarem la cansalada.

Parem a esmorzar, lleugeret, a l’àrea de servei del Montseny i refem tot seguit la ruta cap a l’Estany de Banyoles.

En arribar-hi, a prop de la Pesquera Marimon,  primer petit incident:  fem la volta cap a l’esquerra o cap a la dreta?. Decidim, com s’havia  indicat al Butlletí, fer la volta en sentit contrari a les agulles del rellotge...

A la dreta tenim, per tant,  tota l’estona l’element líquid per no tenir pèrdua si algú, com jo, es queda sovint endarrerit fent fotos.   Primera fita fotogràfica: Pesquera Marimon, reflectida a l’aigua encalmada de l’Estany...

Alguna companya immortalitza un parell d’ànecs coll verd femella.

Encara anem lleugers i relativament frescs a l’ombra dels pollancres de ribera.

Voregem la Pesquera de Mata i fem via cap al Mirador de la Font del Vilar on fem parada i força fotos.

Enfilem tot seguit cap a l’Ermita de Santa Maria de Porqueres, on fem la foto de grup i ens hi protegim una estona del Sol que comença a fer-se notar “in crescendo”. Ermita romànica s. XII de nau única i molt ben conservada.

Caminem una estona entre el carril bici i la GIV 5248 per l’esquerra i l’Estany a la dreta. Ara no tenim arbreda que ens faci ombra i prou que es nota.... fins arribar a la Punta Freixenet i el Cap de Bou. Més fotos.

En arribar a la riba Nord, Els Amarradors, parem una estona per a seure i més fotos, “robades” del Fotògraf Joan Pastor i d’una parella prenent el Sol sobre una palanca arran d’aigua.  Cal aprofitar l’indret i les circumstàncies (moment adient) tant que la primera que faig i la que millor recull l’instant,  és completament sobreexposada. A l’edició, però l’he pogut fer passable...

Qui més qui menys comença a esbufegar i a exhaurir les reserves d’aigua fresca de la nevera... Les més previsores porten ruixadors  / polvoritzadors que de moment i només per uns segons apaivaguen una mica la calor...

Arribem a sota de la Torre del Rem, construïda el 2004 pel Campionat del Món de Rem, d’on es controlen les competicions esportives amb l’equipament tecnològic adient com a vídeo i foto-finish així com la torre de guaita sobre l’Estany que malauradament és closa i no hi podem xafardejar.

Agafem perspectiva per agafar bé la Pesquera de la Carpa d’Or, menudeta ella i tota groga.

Passem davant del Poblat Neolític de la Draga ( 5.300 aC.) que tampoc podem visitar i no crec que ningú hagués tingut esme d’entrar-hi amb el Bat de Sol que queia...

Hem de vorejar unes instal·lacions de fitness i tot seguit passem davant del Club Natació Banyoles per arribar tot seguit als Banys Vells, on dinarem.

Els primers que hi arribem aprofitem per fer-hi una cerveseta fresca i SEURE sota un tendal que no apaivagava pas  massa l’escalfor del sol del migdia.... Al començament, però, el cansament podia més que la calor.

Passada una estona, molts ens vàrem haver de  moure a taules on hi hagués més ombra....

Havent dinat cap a l’autocar i tot tocant  ferro per a que l’aire condicionat hi funcioni a tot drap....

Abans però hem pogut fotografiar una polla d’aigua amb els pollets de pocs dies de vida....

06/07/2019. Joan Guiu

Altres