L’excursió programada era la Travessa Integral de Collserola, però el tema de la pesta porcina al sector de Collserola i rodalies, ens ha fet canviar el pla i deixar-la per més endavant. Així doncs en substitució decidim fer una ruta pel Garraf, que serà la clàssica de Bruguers a Garraf.
Ens trobem a l’estació de Gavà i enllacem el bus que ens porta fins a Bruguers on iniciem la pujada seguint el GR-92, que puja dret cap el castell d’Eramprunyà, actualment tancat per obres de conservació. Poc abans del castell ens desviem a l’esquerra seguint una petita carena fins a les runes de l’antiga ermita. A pocs metres d’ací una petita canal equipada baixa a dues coves a mig cingle. Una d’elles és la cova de la Verge de Bruguers i com no, també té la seva llegenda. Ambdues coves són molt característiques pel seu aspecte “corcat” i vermellós. Desfem la canal i ens apropem de nou al castell que deixem a la nostra dreta, per a continuar pel GR cap al collada de La Clota.
Al sud podem veure l’antic camp de tir militar, que a part de bombardejar sota Les Agulles, va provocar més d’un incendi al massís; ho recordem bé alguns que vam fer la mili per ací. Arribats a l’important encreuament de camins de la Clota seguim amb pujada fins el cim de les Agulles, una curiosa formació rocosa que cau amb fort desnivell cap el sud. És un bon mirador des d’on en dies clars, altres vegades hem pogut veure l’illa de Mallorca.
Deixem enrere el cim seguint carena, i aviat prenem un esborronat corriol a l’esquerra que baixa dret fins a la cova Cassimanya. Per accedir-hi cal fer una grimpada ajudats d’una petita corda fixa. La cova és de petites dimensions però curiosa per les seves formacions. Retornem a la carena i baixem cap el proper coll Sostrell, on iniciem la darrera pujada de la nostra ruta fins a La Morella, punt culminant del massís de Garraf. A la nostra esquerra queda l’antic abocador del Garraf. El corriol que puja a la Morella, és de mala petja entre garric, matolls i pedruscalls. El cim està coronat per una creu i una taula d’orientació. La vista és àmplia i podem contemplar a la llunyania part del Pirineu nevat.
Ben a prop tenim les antenes del gran repetidor del puig del Rascler. Al mirar aquestes voluminoses antenes, pensem i comentem com és què aquest Parc Natural es mantingui mínimament, docs té tots els obstacles possibles: un antic camp de tir militar on encara trobem restes de projectils, un antic i molt extens abocador, repetidors, una línia de tren, una autopista amb els seus túnels, urbanitzacions, i per a rematar-ho un conjunt de pedreres, algunes d’elles de grans dimensions...
Deixem enrere La Morella i anem baixant cap el Campgràs, zona molt famosa per la gran quantitat d’avencs. Seguim el GR fins a l’antiga casa de La Pleta, on aprofitem les taules de pic-nic per a dinar. La casa, actualment forma part de les dependències del Parc, està reformada i encara manté l’antic pou amb el seva cúpula de punxa; un pou on alguns de nosaltres encara recordem, que temps enrere i fèiem baixar la cantimplora amb pedres lligada amb un cordill per recollir aigua. Ara el pou resta tancat.
Després de dinar, seguim baixant primer per pista i després per corriol cap a Garraf a frec del mar. Avui dos desembre fa rasca i vaja ....hi ha bandera vermella i no ens banyem !!
Pep Molinos (02/12/2025)
