10 + 3 Edicions
R16 + R27 + R42
C01 al C14
102 Voluntàries
331 Inscrits

10 primeres edicions en 5 moments viscuts:

Una revetlla de Sant Pere i Sant Pau a les Bordes de la Coma dormint una colla a les furgonetes i menjant coca.

Una nit en una tenda a Coll de So sota un cel estrellat.

Unes mini colònies amb els veterans per ajudar a fer el marcatge els dies previs de la cursa, em vaig sentir molt ben acollida.

Un sopar compartit al raconet de les furgonetes de Tírvia comentant que potser seria l’últim any dels veterans.

Última reunió d’avaluació de la 10è edició: Els veterans comuniquen que pleguen i es genera l’interrogant si hi hauria relleu. Un estiu per pensar-hi.

3 darreres edicions intenses en tots els sentits:

Crec que no sé ben bé per on començar, però el que em surt de dins és: 

• Retrobament amb la gent de l’agrupa. Tornar a compartir moments amb els que vam ser monitores fa molts anys. D’altres amb qui no havíem compartit gaires moments, però ara crec que quasi cada dia ens diem “Bon dia i Bona nit” per Whatsapp. D’altres a qui havíem portat a la muntanya i ara col·laborem plegats en una activitat de l’entitat. Individualment tenim les nostres mancances i peculiaritats, però som un conjunt.

• Reunions infinites online i sopant davant de l’ordinador. Crec que som experts en tenir temes sempre per tancar. Màxim esforç intentant seguir la bona feina dels veterans.

• Cada edició finalitzada sempre amb els mateixos sentiments i a la vegada diferents: dubtes, emoció, il·lusió, cansament, eufòria, decebuts, satisfacció…

R16 + R27 + R42 = molts quilòmetres per un entorn immillorable

Quan penso en els recorreguts em meravella pensar com van arribar a planificar i dissenyar la primera cursa de 38 km passant pel magnífic cim del Salòria, tenir en compte on situar els controls i com poder accedir a cada un d’ells.

I ara sóc capaç de visualitzar tots els recorreguts amb les seves noves variants que ja ens hem fet nostres. I quan anem d’excursió ja sigui hivern o estiu des de cims propers ens dediquem a identificar cada un dels controls i punts emblemàtics de les tres curses.

C01 al C14: Excels de distribució de persones, de menjar, material, litres…

No tot són excels quan visualitzo aquests codis dels controls, sinó llocs molt especials compartits entre persones.

Puc dir que el meu lloc preferit és Font Negra, aquest any li he fet el salt però estava en molt bones mans!

Petits records de Font Negra:

• Veure sortir el sol quan estàs pujant a primera hora i veure el Cadí amb aquella llum tan especial.
• Molts instants compartits.
• Arribar ben xops al control i pensar… queda tot el dia… i aparèixer el sol.
• Les converses als walkies.
• Un codi Lima.
• Compartir control amb els cavalls.
• Algunes tempestes i boira.

Aquesta edició he gaudit de l’ambient de plaça, la botigueta, l’avituallament, de poder veure les sortides i les arribades dels corredors. Els de Font Negra sempre hem arribat tard i directes al dinar-berenar de la piscina!

Em trec el barret per la gran feina i coordinació del que implica estar a plaça.

102 voluntàries el punt especial de la Ribalera

204 mans que s’uneixen per formar aquesta gran família cada edició.

102 cors que son el motor de la Ribalera.

102 somriures únics.

Vull fer una menció especial a tot el gran bloc de persones que cada any està present i no falla mai a la cita. Altres potser aquest any no heu pogut assistir puntualment, però us hem tingut presents. I donar la benvinguda aquelles persones que s’han estrenat fa poc.

Ja sabeu que sense vosaltres això no seria possible.

Gràcies per ser-hi!

331 Inscrits, 292 sortits i 282 acabats en l’edició 2026

Cada valor d’aquests números tenen associats: objectius diferents, històries personals, somnis i reptes…

Els que ja em coneixeu ja sabeu que mai retinc cap d’aquests números sobre els inscrits, ni el màxim d’inscrits per cada cursa. Segurament el motiu, alguns el compartim i d’altres no tant, és que jo quan penso en la Ribalera no penso en una gran cursa ni en arribar en el màxim d’inscrits, sinó en aquesta Ribalera que té un punt molt especial, que és família i voluntariat. Aquesta màgia que la fa única.

Tan màgica com la imatge de la plaça i l'últim corredor que va arribar aquest any, de la R42, a l’edat de 70 anys. Hora d’arribada: 16:48h i sense tancar els controls de pas de la marató quan tocava. El motiu, molt senzill: permetre complir el somni d’aquest participant d’acabar la Ribalera R42 i la que era la seva darrera marató de muntanya. Música ben alta i animant a la seva arribada. Sentiments a flor de pell… llàgrimes als ulls! Això és la Ribalera.

Infinites gràcies…

Només puc dir que m’agrada formar part de tot això, tot i que algun dia penso “com t’has liat”. Màxima gratitud als pioners per fer-ho possible.

Núria Campo (14/06/2026)