Com tots ja sabeu, els dies 16, 17 i 18 d'octubre, uns quants socis de l'Agrupació vam participar en les Marxes per la llibertat, organitzades per Òmnium i l'ANC després de la injusta sentència.

El dia 16 em va tocar treballar, i no vaig poder-hi participar.

El dia 17, després de deixar a la Neus a l'escola, agafo el bicing i faig una contrarellotge fins a F. Puig. Allà he quedat amb el Marc, un company del barri per agafar el tren fins a Granollers, on he quedat amb l'Amat per afegir-nos a la marxa. La RENFE va puntual (cosa estranya), i abans de les 10 ja som a Granollers. Del tren ja baixa una bona colla de gent que clarament ens dirigim cap a la marxa. Quan arribem al centre veiem que encara no ha arribat, i comencem a caminar per anar a buscar-la. Als carrers ja no hi ha trànsit, i les voreres són plenes de gent que espera l'arribada de la marxa. Ben aviat veiem venir tractors, bicis, motos, i ben aviat la capçalera amb la pancarta amb el lema “CONTRA LA SENTÈNCIA, INDEPENDÈNCIA”, i al seu darrere una corrua de gent sense final visible. En deixem passar uns quants i ens hi afegim. El pas pel centre de Granollers és emocionant. Gent als balcons,i les voreres plenes amb gent que aplaudeix i reparteix menjar i aigua.

Quan sortim de Granollers, agafem la C-17. Quan arribem cap al Coll de la Manya, mirem endavant i no veiem els primers «marxaires», mirem endarrere, i tampoc veiem els últims. La carretera s'ha convertit en un riu de gent. Seguim avançant fins a l'alçada de Parets, on ens espera un bon dinar. Un cop dinats, reprenem la marxa, i aconseguim trobar-nos amb la Carme Capdevila que també s'ha afegit a la marxa amb una companya. A l'alçada de Mollet, deixem la C-17 per incorporar-nos a l'AP-7. Ara a la tarda sembla que no som tanta gent, però seguim sent una bona colla.  Passat Santa Perpètua, deixem l'autopista per agafar la B-140 direcció Sabadell. Arribem a Sabadell quan ja gairebé es pon el sol, i després de tantes hores de carretera animades només pels treballadors de tots els polígons industrials que hem deixat endarrere, l'entrada a Sabadell és altre cop espectacular. Voreres plenes i gent aplaudint als balcons que ja ens acompanyaran gairebé fins al final de l'etapa. Tanta gent, que gairebé estem dues hores per creuar Sabadell.

Arribant a Sant Quirze, ens venen a trobar la Núria Campo i el Ferran. Ells es quedaran amb l'Amat a dormir a St. Quirze, i jo agafaré els FGC per tornar cap a Barcelona.

Divendres “Vaga General”, avui m'hi afegeixo amb familiars i amics. Agafem el tren fins a Cerdanyola, i anem a buscar l'entrada de l'autopista entre Cerdanyola i Montcada. Els ponts i els vorals ja són plens de gent que espera. Quan arriba la capçalera, pregunto a l'Amat i a la Núria on són, però amb prou feines han deixat Sabadell endarrere. Ens separen ben bé 4 Km d'autopista plens de gent. Veiem passar alguns «marxaires» i torno a coincidir, ara per casualitat, amb la Carme Capdevila que avui va acompanyada pel Miguel. Al cap d'una estona arriben el Jordi i la Isabel. Com que ja som una bona colla, ens afegim a la marxa. Tota la C-58 és un riu de gent sense final, i fins i tot ocupem el famós carril BUS-VAO. L'entrada a Barcelona per la Meridiana torna a ser emocionant, les voreres plenes, i gent saludant des dels balcons. A Fabra i Puig, ens trobem amb la Mari, la Rosa Mª, la Núria, l'Albert, la Mar, l'Oriol i l'Aran que han baixat a saludar. Tot i la recent operació de genoll fem els últims metres de la marxa amb la Rosa Mª, i acabem el matí amb un bon dinar familiar. I a la tarda cap al carrer altre cop a protestar, un cop més, i tants com faci falta.

Bernat Ruiz

Altres