Tot comença quan en Joan Guiu ens proposa d’anar al seu poble i passar-hi el dia. La finalitat principal és de collir figues.

Jo m’hi engresco de seguida perquè no conec gaire les Garrigues, perquè m’agraden molt les figues, perquè la proposta d’en Joan és atractiva i perquè les excursions amb la gent de l’Agrupa sempre són un goig.

Per començar us diré que sortim de Barcelona i hi tornem que és ben fosc. Hi anem amb tres cotxes. La M. Jesús i jo amb taxi, i no tothom ho pot dir això. Gràcies Lluís.

Quan es fa clar ja hem fet gana i esmorzem en un bar de l’Albagés. En acabat fem uns quants quilòmetres més i ens plantem als Torms. Abans d’entrar-hi ens aturem al serrall de la Vall Cansada per admirar el poble a distància, el veiem una mica enlairat, les cases de color marró i blanc apinyades i el campanar que sobresurt. Primera bona impressió i primeres fotos.

Un cop als Torms, el nostre amfitrió ens porta a cal Balcells, la casa de la neboda, la Maite Guiu, que fa melmelades i olivades. Ens convida a fer-ne un tast i ens ensenya l’obrador. Mireu si les trobem bones que alguns n’hi comprem. Al jardí de la casa, hi fem la foto de grup que feina feta no té destorb.

Abans que el sol no escalfi massa, que no és bo ni per a les figues ni per als collidors, anem al bancal del Ramon del Forn. Mare, quines figueres! Immenses, llustroses, ufanoses i carregades de figues. Equipats amb cistells perquè les figues no es maseguin i amb màniga llarga per a protegir els braços, seguint instruccions de l’amic Joan, ens capbussem literalment a la figuera i vinga collir figues. Emocionats com canalla, se sent: “Ei que aquí n’hi ha a l’abast”, “Veniu, que aquí n’és ple”. En mengem alguna perquè no ens en podem estar. I em ve al cap aquella dita que fa:

“Una figa per ser bona

ha de tenir tres senyals:

clivellada, secallona

i picada dels pardals.”

Quan tenim els cistells plens, agafem els cotxes per anar a la balma de l'Aranet, gran i de colors terrosos espectaculars. Som a la vall de l’Oliver, on trobem el terreny de secà que en paraules d’en Joan Guiu és “feréstec i assedegat, on flairegen el timó, el romaní, l’espígol i la sàlvia amb olors intenses i concentrades”. Només un garriguenc pot fer una definició com aquesta. Caminem entre olivers plens a vessar d’olives arbequines per anar a veure unes tombes antropomorfes que són francament interessants.

S’ha fet l’hora de dinar. Abans passem pels Torms per deixar les figues a lloc fresc i saludem un dels germans Guiu, aquest fa mel. Més tard coneixerem en Jordi Guiu que és pagès. Ens surten Guius pertot arreu, família gran i acollidora. I encara ens falta conèixer el nebot Josep M. i la seva dona, la Dolors, que vindran a dinar amb nosaltres a un restaurant de Bellaguarda. Hi ha qui demana el plat recomanat: corder al forn. Si el menjar és bo, la conversa i la companyia encara ho és més. Deixeu-me dir que el nebot Guiu és tot un personatge, xerraire com pocs. Ens parla de les Garrigues, de la caça, del seu bestiar, de les ametlles i de tot amb passió i entusiasme. La Dolors ens explica com es viu en un poble petit.

En acabat de dinar estirem les cames i voltem pels carrers de Bellaguarda fins a la peladora  d’ametlles. Això sí que és aprendre sobre el terreny. Veiem arribar remolcs plens d’ametlles acabades de collir i seguim el procés: les aboquen a una mena de contenidor, pugen per una cadena, se’n separen les fulles i les peles i en surten amb la closca. Si aquí expliqués tot el que vam viure no acabaria mai.

Allà a prop tenim camps d’ametllers plens de salut i d’ametlles grosses, n’hi ha tantes que les branques es vinclen. Mai no havia vist una cosa igual. És sabut que les Garrigues és comarca d’ametlles i d’olives, però una cosa és saber-ho i una altra veure-ho, camps i més camps d’ametllers i d’oliveres miressis on miressis. Paisatge preciós on es veu la mà del pagès.

Els de l’Agrupa coneixem l’oli dels Torms perquè en Joan n’és ambaixador i ens en porta a Barcelona, ara els afortunats excursionistes d’aquesta sortida sabem que a part l’oli, tenen ametlles, figues, mel, melmelades... i bona gent.

Quan ja donem la sortida per acabada encara ens porten fins a un dipòsit enorme ple d’aigua de l’Ebre per a regar. Es fa tard i cal tornar a casa.

Però no us penséssiu pas que amb l’arribada a Barcelona s’acabi tot, no. Hem menjat figues fresques, hem fet melmelada, figues amb almívar i amb mistela, i l’Anna i en Domènec, els més agosarats, han fet coca amb sobrassada i figues i conill amb figues.

Quan per whatsapp hem compartit les impressions del dia tot han estat comentaris positius: “figuerada” magnífica, sortida fantàstica, bon ambient, tormencs acollidors... El dia que hem passat als Torms restarà en el record de tots els qui hi hem anat, n’estic segura. Fins i tot el temps ha estat de part nostra, dia fantàstic de sol i cel clar.

I per acabar i en nom del grup, voldria agrair a en Joan la iniciativa i l’organització, i a tota la família Guiu, l’acolliment.

Conxita Güell (08/09/2021)

Collint

Figues a la figuera

Cistells de figues

Caminant entre oliveres

Ametller

Foto grup

Altres