El diumenge 20 de febrer tocava recuperar la sortida que les famílies teníem prevista per finals de gener però que vam haver d’aplaçar a causa d’una plaga de costipats i confinats.
Ens vam trobar a la vora de Castellbell i el Vilar, amb la intenció de pujar fins al Turó de l’Escletxa, un dels 100 cims de la llista de la FEEC, però per un itinerari una mica especial. Com que ja portem unes quantes sortides plegats, i sabem del que som capaços, vam decidir arribar al cim passant per una via ferrata.
Al cap de poc de caminar, un equip d’assistència format per dues embarassades, una voluntària i un gos, es va separar del grup per esperar-nos a la sortida de la via, pujant per un camí més senzill. La resta vam agafar un corriol que ràpidament va anar guanyant alçada entre pins i ben aviat ens va portar al peu de la via. Ens esperava un tram de 8 metres verticals equipats amb esglaons i cable, que s’enfila per una placa a tocar de l’esperó de la cinglera que envolta el Turó de l’Escletxa.
Un cop allà, mentre uns agafaven forces, els altres ens vam anar enfilant per torns. Els més petits sense problemes, i els grans... tampoc.
Un cop tots a dalt, ja reunits amb l’equip de suport, vam acabar de pujar fins al cim, on vam gaudir de les vistes, el solet i un bon dinar, tot explorant els voltants amb els binocles des de dalt del vaixell pirata.
De baixada ens esperaven alguns trossos de pista i altres de corriols relliscosos per on tots vam anar donant cops de cul a terra per torns, o fins i tot uns quants alhora ben sincronitzats.
I com que no en vam tenir prou, per acabar bé el dia, alguns van organitzar un partidet de futbol a l’esplanada on havíem aparcat.
Bernat Ruiz (20/02/2022)