Primera sortida de l’any amb èxit!

El passat diumenge 19 de gener el grup jove es desplaçava cap a la vall de Vallter a fer la seva primera sortida d’Alpinisme amb més integrants novells que veterans. Tot i que pels amants de la neu la primera intenció era anar a fer esquí de muntanya, la falta de neu ens va fer substituir els esquís per piolets i grampons. Així doncs, un cop trobats tots al pàrquing i havent fet un esmorzar ràpid mentre alguns ens preparàvem, comencem a caminar cap al Gra de Fajol.

A pocs metres del refugi d’Ulldeter, ja veiem que el gel comença a estar present i alguns comencen a fer petites relliscades i trompades, pel que decidim parar i posar-nos els grampons a l’ombra, no fos cas que ens fonguéssim pas al Sol! Tardem un quants minuts ajudant-nos uns als altres a col·locar-nos bé aquestes punxes i ensenyar als que s’hi iniciaven com funcionaven.

Un quants metres més endavant l’Amat dóna una petita explicació i pràctica de com utilitzar el piolet per les autodetencions, molt important i que per sort ningú el va haver d’utilitzar. Ah no! Mentida! Com sempre, al Roger que tant li agrada fer metres amunt i avall, va anar darrere d’un guant que va començar anar a baix de la vall i li va tocar fer servir el piolet!

La neu estava perfecta per anar amb grampons, en fila índia, començàvem a pujar per la cara nord entre els dos Gra de Fajols. Quin dia aquell! Semblaven les rambles de Vallter amb tanta gent! Nosaltres ja n'érem un bon grapat!

Un cop arribats al coll, va tocar fer una altra parada per treure’ns els grampons. La cara sud del Gra de Fajol Gran quedava buida de neu fins a pocs metres del cim on va tocar tornar-nos-els ha posar.

Arribats tots als cim i havent passat la primera prova d'ascensió amb grampons, vam decidir fer parada de cara al sol ben calentets i a dinar! Les vistes eren espectaculars i amb la màgica nova aplicació de World Summits que ens va ensenyar la Núria, vam poder identificar tots els cims del nostre voltant.

Amb la panxa ben plena, ens fem una foto de grup i comencem a baixar. Des del cim fins al Coll de la Marrana una bona ventada ens acompanyava i ens feia voler baixar ràpid ràpid. Vam aprofitar uns metres més avall per reagrupar-nos i fer més fotos, n’hi ha un que ens la feia des de l’aire i tot! Qui serà aquest que pot volar?

Decidim continuar baixant i anar directes cap al pàrquing. Tots contents i feliços havent aprofitat de bona manera un diumenge, pugem als cotxes i fem parada de birra ràpida i braves a Setcases.

Sònia Gené

Altres