VACANCES 

El nostre local social romandrà tancat del 5 al 30 d’agost. 

Desitgem a tots els socis unes vacances ben aprofitades. 

Recordeu d’explicar-les enviant escrits i fotos pel butlletí i la web.

Sant Pere de les Maleses era un lloc que tenia pendent d’anar a visitar  des de feia molts anys i m’ha fet molta il·lusió poder-ho fer acompanyat d’uns bons amics: Miquelet, Enriqueta i Anna.

Normalment el Congost de Collegats és, per la majoria, només una zona de pas per anar o tornar del Pirineu, però el Passat dia 17 de juny, tornant de la Ribalera, vam tenir ocasió de fer-hi una aturada, i fer un itinerari circular, que havia vist per internet, per visitar Sant Pere de les Maleses i la cova de la Serpent.

La ruta comença a l'àrea de descans de la Font de la Figuereta, situada a la sortida Sud del congost de Collegats, on es pot deixar el cotxe.  Cal prendre a l’altra banda de la carretera una pista asfaltada cap a Gramuntill.  A l’entrada ja hi trobem cartells informatius del recorregut que farem Cal dir que està molt ben senyalitzat (marques grogues).

Seguim la pista que va pujant i poc després de passar per una gran balma que es pot usar com a bivac, agafem un trencall a la dreta, que en forta pujada, guanya ràpidament desnivell de cara a les parets dels Rocs de Queralt. Després d’una bona pujada, trobem una bifurcació de camins, que ens fa dubtar, fins que veiem una curiosa fita de grans pedres arrodonides gravades amb els noms dels llocs on porta cada camí i una fletxa indicativa.

Nosaltres hem d’anar cap a la dreta. Ens trobem a la part més elevada del recorregut. Ara el camí  va fent petites baixades i pujades.  Travessem el barranc d’Ansal i seguim planejant una bona estona per sota de la impressionant paret del Tossal del Cap.   Les parets i agulles ens envolten, en un ambient magnífic i el camí comença a baixar per entrar al Barranc de Sant Pere. 

Un cop ja dins del barranc, trobem un trencall a l’esquerra, que puja una estona per anar a creuar el riu ben amunt prop de les parets del fons de la vall.  El creuem per un punt amb un bonic gorg i un cop a l’altre riba un camí planer ens porta en pocs instants a la gran balma que aixoplugava el monestir.  Només en resten petits trams de parets, dos absis petitons i un munt de pedres escampades arreu, però  el lloc és magnífic i fresquet i  fem una bona parada per refer-nos de la calor i beure i menjar una mica.

Per seguir la ruta ens cal desfer el camí fins al trencall i baixar riu avall fins a trobar un punt adient per creuar el barranc de nou.  Allà hi trobem una  colla posant-se els neoprens per fer el descens de l’engorjat.

Nosaltres remuntem per l’altra vessant i sortim del barranc. El camí planeja de nou passant per una zona sense bosc (es va cremar).  El sol pica de valent, però per sort, de tant en tant, gaudim d’una mica de ventet que ens alleuja de la calorada.  Seguim  en lleugera baixada tot vorejant per sota  les parets de la Mola del Pessó, veient als nostres peus l’estret de Collegats amb el riu i la carretera.

Passem per sota d’una línia d’alta tensió i aviat arribem a la Cova de la Serpent, que té uns 10 metres de recorregut.  Hi entrem amb les llanternes dels mòbils i després ens quedem una estona a l’entrada, que s hi està fresc, per descansar abans de seguir.

Quan seguim, el camí fa unes quantes llaçades amb forta pujada, que ens porten fins al peu de les parets i prop d’una torre d’alta tensió.  Punt panoràmic.

A partir d’ara el camí baixa decididament fins a  la carretera, que ara cal seguir en direcció sud, per un camí paral·lel, fins a l’entrada del túnel de Sant Pere de les Maleses. Aquí ens desviem per l’antiga carretera, que recorre el congost prop del riu. 

Caminem sota un sol de justícia, que fa una mica penós aquest llarg tram sobre l’asfalt.  Per sort les vistes del Barranc de l’Infern i les boniques parets,  ens fan més lleuger el camí.  

Quan finalment retrobem, a la sortida del túnel la N-260, només manquen uns 200m. fins el punt de partida a la Font de la Figuereta.  Una refrescada a la font i un bany de peus al riu van ser un digne final de l'excursió.

Vam quedar tots molt satisfets de la ruta, que recomanem vivament. Cal dir però que, potser millor fer-la a la primavera o tardor, per evitar la forta calor.

Dades segons itinerari en que ens vam basar:

  • Temps total efectiu 2:35 h. Nosaltres hi vam esmerçar 5 hores, ja que ens ho vam prendre amb tranquil·litat, vam fer moltes fotos, i un parell de descansos llargs.
  • Distancia 9 km
  • Desnivell acumulat 400 m.

 Rosa Maria Soler

Altres