Els dies 15 i 16 de febrer en Miguel Peinado, en Pere Mansilla, en Jordi Villena, en Pere Carrascal (el més jove i que menja com una llima) i el qui signa aquest article vam assistir al curs STA 1 que impartien en Sergi i la Maria, uns monitors excel·lents de l’Associació Coneixement Neu i Allaus (ACNA). Les sessions pràctiques van tenir lloc al serrat de Ginebrell, prop de l’estació d’esquí de Boí-Taüll, mentre que les classes teòriques es feien en un local de Taüll. A part de nosaltres també hi havia una parella de Terrassa i tres noies de Sabadell.

Molt intens i especialment dirigit als qui practiquem esquí de muntanya, el curset consistia en una introducció a tots aquells aspectes relacionats amb la seguretat en la neu, com ara la lectura intel·ligent del Butlletí de Perill d’Allaus, l’elecció correcte de l’itinerari, els perills del terreny, les condicions de la neu, l’ús correcte del DVA, el factor humà en situacions compromeses i, molt important, com actuar en cas d’allau i el rescat de víctimes.

En l’STA 1 vam recordar el que sabíem, ens va donar nous coneixements i ens va descobrir males inèrcies i errors que ens poden costar la vida. Per exemple quan, el matí de dissabte abans de la pràctica de rescat de víctimes d’un allau, els monitors ens van explicar que cap de nosaltres portava una bona pala: allà va sortir de tot, en el millor dels casos “paletes”, una pala de fibra de carboni massa fràgil, una andròmina que en Miguel, a partir d’ara, només farà servir per practicar culenbagen amb la família o, la millor de totes, la d’en Villena, amb el mànec extraviat, relíquia de l’època d’en César August Torres. A mi la Maria em va renyar perquè portava una motxilla model panoli.

Després de riure amb les pales vam fer una pràctica de rescat. Dividits en dos grups -hi havia dues víctimes- el nostre president  va demostrar les seves qualitats innates per al lideratge i vam trobar i desenterrar la víctima -una motxilla amb un globus- en deu minuts. L’altre grup estava desolat perquè amb la sonda van confondre la víctima amb una tova: la víctima ja estava «fiambre». Diumenge vam fer un test de neu durant el qual tots ens vam cremar les pestanyes amb la lupa comprenent la diferència dels diferents estats de la neu i la importància de la situació de les capes febles.

Bromes a part, ens hi va la vida. Saber llegir el Butlletí de Risc d’Allaus, planificar la sortida, usar correctament el DVA, portar el material preceptiu d’esquí de muntanya en bones condicions... i el factor humà. Para, pensa i planifica, la tríada conceptual del protocol de rescat. I una dada per reflexionar: la coincidència entre el percentatge de la població reclusa masculina i el del sexe de les víctimes per allaus, ambdós entorn el 90%. Potser cal feminitzar, com moltes altres coses, la pràctica de la muntanya.

Jordi Calafell

Jordi Calafell

Jordi Calafell

Altres