Com és sabut, aquesta temporada toca anar improvisant les escapades al Pirineu, a tenor de les indicacions que rebem del 324.cat.

Per aquest motiu, des de la SEM no hem pogut acomplir el calendari previst, i si afegim la manca de neu que ha caracteritzat la temporada, podem dir que enguany no hem gastat gaire les pells de foca.

De cop i volta, una convocatòria improvisada des del xat del grup, ha reunit a una colla de 8 Semerus el primer cap de setmana de Setmana Santa, que busquen la neu cap  el vessant atlàntic del Pirineu.

La trobada succeeix el primer diumenge en horari d’estiu a les 07:30 del dematí, i alguns arriben en hora nova, d’altres en hora vella. Sigui com sigui, cap alla quarts de nou, engeguem des del Port de la Bonaigua (2.072m), en direcció al Tuc de la Llança, amb cel clar i temperatura suau.

Fem camí per l’estació d’esquí de Baqueira, oberta a mig gas, per la vall de Muntanyó i la pista senyalitzada que porta el mateix nom. En un moment donat, ens apartem de la zona abalisada i busquem un flanqueig per sota del tuc de Cigalera. Arribem sense dificultats al cap del telesquí del Tuc de la Llança, i ja només ens quedarà l’enfilada final. Busquem un coll força concorregut per esquiadors ‘pisteros’, i allà, veient que la cresta final està ben pelada de neu, aparquem el material i procedim amb una última grimpada. Arribem al Tuc de la Llança (2.659m), on tenim una panoràmica estupenda de l’Aran i el Pallars.

El company Roger ens sorpren amb el desplegament d’un dron, que posa en marxa sense dificultats i immortalitza la nostra presència. Les imatges que capta són verdaderament espectaculars, i posen en valor la immensitat del gran tros de roca que acabem de conquerir.

Un cop ganyipats, desenfilem la grimpada, recuperem el material, intentem treure el màxim partit de la pala del Tuc de la Llança i ràpidament ens retrobem al sector de pistes. Ja només queda lliscar tranquilament fins el punt de partida.

Els companys de cap de setmana faran l’endemà una escapada al tuc de Bassiero.

Per part d’un servidor, penjo els esquis, tot esperant trobar alguna excusa per tornar-los a calçar ben aviat!

Salut i neu!

Pere Carrascal



Aquesta Setmana Santa el govern ens va deixar una mica més de llibertat i la Secció d'Esquí de Muntanya no ho va desaprofitar pas. Els dies 28 i 29 de Març vam organitzar una sortida per la zona de l'Alt Pirineu.

El dia 28 vam sortir a dos quarts de nou, degut al canvi d’hora, i vam començar a tirar pistes amunt. La neu a primera hora era tot gel i dificultava l'ascensió però a mesura que avançava el dia s’anava convertit més amb pasta de peixateria.

Decidíem la ruta una mica sobre la marxa però una cosa era clara, havíem de pujar el Tuc de la Llança. Així que vam dirigir-nos cap allà i després d’un petit esforç vam aconseguir fer cim. Un cop al cim i havent recuperat forces  vam canviar grampons per esquís i cap avall a les pistes altre cop.

Després vam optar per baixar cap a l’altre vessant fins l’estany Muntanyó, on escassos d’aigua i morts de calor vam descansar i endrapar una mica. Seguidament vam pujar a un ritme constant fins el coll de la Cigalera i un cop allí vam dir: - Ja que hem pujat fins el coll... Pugem al cim, oi?-. Dit i fet! Cim del Tuc de la Cigalera!

Des del cim es contemplaven unes vistes espectaculars del Bassiero, Aigüestortes, l’Aneto i tot el Pirineu. Una passada!

Gaudit el paisatge, cap al cotxe a dinar. Tarda de jocs de taula i relax. Sopar, i descansar que l’endemà toca ascensió al Bassiero.

Dilluns 29 a les 8 del matí empreníem la segona jornada de ascensions. Objectiu Bassiero.

Al començar la ruta ens havíem de anar posant i traient esquís sovint o fer mil peripècies per poder passar, ja que la neu era escassa. Semblava una cursa d'obstacles. Un cop superada aquesta etapa vam seguir la ruta que es va dur a terme a la cursa del Bassiero, realitzada uns caps de setmana abans, travessant boscos, rius, muntanyes, estanys,... Un paisatge esplèndid!

Passat el refugi de Gerber Mataró vam començar l’ascensió forta per una canal una mica escassa de neu. A mitja canal vam canviar els esquís per grampons i a un bon ritme vam arribar al coll. Des d'allí veiem el cim i semblava a prop, però encara quedaven uns kilòmetres de ruta sota el sol calorós. Era la recta final i no podíem parar!

Quan vam ser a dalt del cim vam quedar meravellats amb les vistes que ens vam trobar. Un mar de roques i neu que se’ns feia la boca aigua només de pensar com esquiaríem per allí.

Al cap d’una estona, recuperats i ben alimentats, vam posar-nos els esquís i cap avall. La neu estava força bé i vam poder gaudir de la baixada. Llàstima que l’ultima part era bastant pla i havíem de remar com a condemnats.

Finalment arribats al cotxe, dinats, i amb tot recollit vam fer cerveseta de celebració i cap a casa a recuperar-se.

Per ser una sortida bastant improvisada, es van aprofitar molt els dies, es va fer caliu i vam tenir una satisfacció immesurable.

Eloi Salvany

Tuc de La Llança (28/03/2021)

Bassiero (29/03/2021)

Altres