Primer érem poquets, després s'hi van apuntar uns quants més i al final vam ser els suficients per contractar un autocar i això que n'hi van haver uns quants que van venir amb el seu cotxe particular. I és que quan l'organitzador es el Pep és una garantia d'aprenentatge i d'èxit.

Quasi tots hem estat al Pedraforca però la majoria ho associem a pujar a dalt de tot. Aquesta vegada vam decidir de fer-ho diferent i es va fer l'excursió rodejant-lo per baix. Des del meu punt de vista, va ser un recorregut més original i més assequible per a tothom. Vam passar per llocs on hi tocava el sol però també per on hi havia ombra i bosc. Tot ben compensat. El camí, tot i que hi havia trossos en que calia vigilar una mica on trepitjaves, era perfectament visible. També hi van haver algunes baixades i pujades un xic costerudes i amb un cert desnivell però totes van ser de curta durada i aptes per a tothom. Llàstima de la calor. . . i això és difícil de controlar, especialment per mi.

Tot i les altes temperatures el paisatge tenia un verd lluent i els prats per on vam passar encara podien presumir de l'aigua que havien pogut acumular no gaire temps enrere. A més a més no ens va faltar l'aigua que brollava per les fonts de la Roca i de Terrers on vam poder beure, refrescar-nos i omplir cantimplores sense contemplacions.

Les fotos que els meus companys i companyes van fer,  van sortir magnífiques, per això jo no en faig mai per que ja me'n refio d'ells (he, he).

Els últims dos kilòmetres del recorregut ens els vam estalviar per que eren un tràmit resseguint en paral·lel la carretera que porta a Gósol i no tenien cap interès en especial. Per tant, l'autocar ens va passar a recollir per la cruïlla que porta al micropoblet de Sorribes i, en un moment, ens vam trobar recuperant forces a l'Hostal Franciscó, fent-la petar amb els comentaris sobre l'excursió i ja pensant amb la tornada a casa. Ah!! i gràcies a tots per felicitar-me pel meu sant.

Nota : reconec que el sol i jo no som bons amics però és que, a més a més, em persegueix allà on vagi... fins i tot a l'hora de dinar. Que pesat que es el tío!!.

Lluís Tarruella Vilà (20/06/2026)